Un article del Jordi sobre quan els despropòsits de l’administració perjudiquin els drets a fer esport dels nens i nenes de l’Escola Ponent de Tarragona. Extret del seu blog Prendre la Paraula http://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/?p=273300
Fa deu anys es va construir, a Campclar, l’Escola Ponent. Es tracta  d’una escola amb instal·lacions clarament deficitàries per a l’atenció  que mereixen tots els infants d’aquesta ciutat i d’aquest país, sobretot  si les comparem amb les de molts altres centres de la ciutat i del  país. Aquestes instal·lacions, però, tenen en el seu interior uns i unes  professionals de l’educació que han treballat com a autèntiques i  autèntics herois i fins a l’extenuació per aconseguir que els infants  que hi acudeixen cada dia se sentin bé, puguin aprendre com qualsevol  altre i vegin els mòduls prefabricats on es troben, els barracots que  constitueixen l’espai de l’escola, com si fossin casa seva. I podem dir  que ho han aconseguit dins de les possibilitats que l’espai els donava.
Mentre es construïa aquesta escola, el Govern de la Generalitat  continuava enviant milions i milions d’euros (prop de trenta el curs  passat) a les escoles de l’Opus Dei que en aquest país continuen  separant els infants segons el seu sexe. Mentre els barracots eren i són  l’espai de l’escola, la Generalitat feia pressupostos que enlloc  d’apostar decididament per l’escola pública continuava traspassant  diners i més diners de totes i tots a negocis particulars,  majoritàriament de missa, en forma d’escoles. I mentrestant, des que  l’escola és oberta i fins a aquest curs, com que no comptava amb un  espai d’equipaments esportius per fer-hi les classes d’educació física,  les xiquetes i els xiquets les feien al poliesportiu de Campclar.
Ara, tot ha canviat. Ara, les obres de l’Anella Mediterrània, les  obres que diuen que convertiran Tarragona en referent de l’esport  mediterrani durant quinze dies, ha deixat sense instal·lacions de  referència les xiquetes i els xiquets de l’Escola Ponent. Segur que els i  les professionals que hi treballen trobaran solucions, però plou sobre  mullat. I plou sobre mullat perquè se suposa que se sabia que aquestes  obres impedirien que els infants de l’Escola Ponent fessin Educació  Física mentre duressin i el curs ha començat i no hi ha hagut solució  des de les administracions. Tarragona 2017 continua sent l’única  prioritat del govern local, que no hi hagi merder l’única del  Departament d’Educació i la improvisació amb els perjudicis conseqüents  damunt bona part de la ciutadania la tònica dominant.
Des de l’Ajuntament no sabien les conseqüència que tindrien aquestes  obres? Ho sabien i no hi han buscat cap solució abans de deixar-los  sense instal·lacions? Tant una possibilitat com l’altra em semblen  esglaiadores. En nom d’uns Jocs que ningú espera i que només serviran  als quatre rics de sempre, en nom d’unes promeses fetes per l’alcalde i  els seus a no se sap qui, en nom de l’esport-negoci, les i els infants  d’una escola tarragonina es queden sense la possibilitat de fer esport  en les mínimes condicions que fins ara havien tingut. On s’ha vist un  despropòsit més gran? Enlloc.
El conseller d’Ensenyament Francesc Roca intentarà calmar els pares,  mares i tutors de l’AMPA de l’Escola que, encertadament, han sortit a  defensar el futur dels seus fills i filles. I Roca no mentirà, farà tot  el que estigui a les seves mans, que tal com veiem, és poc. La delegada  d’Ensenyament, Sílvia Rodes, sortirà a defensar la institució i segur  que algú altre s’hi apunta també, perquè més que fer la feina els  delegats i voltants s’han especialitzat a apagar incendis mediàtics que  provoquen les mateixes polítiques que ells apliquen. I els i les mestres  de l’Ensenyament de l’Escola Ponent segur que trobaran solucions al  desastre organitzatiu de les administracions, que no administren i, quan  ho fan, sempre fa baixada cap al mateix costat.
Que cadascú entengui el que vulgui i que cadascú dedueixi allò que  cregui convenient, però és clar que els Jocs Mediterranis Tarragona 2017  l’últim que tenen en compte és la promoció de l’esport, per molt que se  n’omplin la boca un cop i un altre. L’últim que els interessa als  manaires d’aquest Ajuntament i d’aquest Departament d’Ensenyament és si  algú farà esport enguany, aquest curs o mai. L’últim que han tingut en  compte els dissenyadors d’aquest despropòsit és que l’excusa per tirar  endavant Tarragona 2017 és, quina paradoxa, l’esport. El grup de punk  Pixamandúrries ho explicava perfectament quan al 92 van dedicar una  cançó a la Barcelona olímpica. I l’encertaven de ple.
