Índex de continguts
Queixa presentada pel col·lectiu d’educadors i educadores de Catalunya al síndic de greuges.
Des del CEC (col·lectiu d’educadors i educadores de Catalunya, centres propis) hem estat discutint la problemàtica dels escapoliments de les noies adolescents en tractament en el circuit de protecció de la infància. Es tracta d’un problema que es dona arreu del territori i que ha estat causa de preocupació del col·lectiu professional.
Tant en els CRAE, com en els centres d’acolliment del circuit de protecció a la infància ens trobem amb la problemàtica dels escapoliments del centre residencial dels infants que hi viuen. Aquest fet es fa especialment sensible quan es tracta de noies adolescents, per les situacions de risc que detectem en aquestes situacions i que són motiu d’alerta del conjunt d’educadors i educadores que treballen amb elles.
Les causes que duen a les noies a no retornar al centre després d’una sortida o a escapolir-se són molt diverses i complexes. Els equips educatius atenem individualment cada cas per abordar el tractament dels diferents aspectes de la situació d’escapoliment, pal·liar els riscos en què es troben, i possibilitar el retorn de la menor al centre.
Per descriure una casuística extrema en la qual sovint ens trobem, podríem dir que en els escapoliments les adolescents es veuen abocades a incrementar el seu desemparament exposant-se en situacions de risc de màxima gravetat. Sovint, busquen recer en pisos clandestins amb altres adolescents o adults que se n’aprofiten i les sotmeten acceptant lliurar-se a relacions per intercanvi de qualsevol cosa, potser drogues, un mòbil o diners. En aquest context no és estrany que mantinguin relacions sexuals de risc ni que es fomentin els comportaments antisocials.
Quan es dona una situació com aquesta les professionals veiem amb molta impotència com es desfan els vincles que s’hagin pogut fer amb l’equip educatiu tractant. No sempre els recursos dels quals disposem com a professionals ens acompanyen a poder fer prevaldre els ponts entre l’equip educatiu i l’adolescent escapolida i veiem com un escapoliment s’agreuja i s’allarga en el temps fins al punt de la complicació administrativa, com quan l’adolescent en qüestió perd la plaça en el recurs que l’hauria d’ajudar.
D’aquesta manera en lloc de l’estabilitat a un lloc de tractament observem un trànsit de les adolescents entre els CRAES, CREIS i retorn als centres d’acolliment, fet que evidencia les dificultats que tenim en poder-los oferir recursos adequats a la seva problemàtica.
Tota aquesta situació que descrivim és viscuda amb malestar per la resta de companyes convivents, i a vegades afecta negativament les companyes més vulnerables arrossegant-les a reproduir la conducta disruptiva.
Els equips que treballem amb noies adolescents en aquesta situació trobem a faltar espais diferenciats i adaptats per poder fer un treball més diferenciat.
Molts cops, reingressen al centre (sobretot quan el retorn és amb cos policial), amb unes condicions higièniques, de salut o de consum deplorables, davant les quals no podem fer un aïllament preventiu. Aquest fet repercuteix directament amb la resta de noies que viuen i intentant portar una vida el més normalitzada possible. A més a més, quan aquests retorns no són voluntaris es viuen situacions tenses, amb crits, ambulàncies, intervenció de cossos policials, que afecten encara més a les noies que hi viuen.
La greu manca de centres terapèutics, centres especialitzats per adolescents, els quals no poden seguir la dinàmica d’un CRAE, per diferents causes, fet que comporta una atenció més exclusiva davant d’aquests casos i provoca, a la vegada, la desatenció respecte a les altres noies i també una desprotecció en alguns casos de la resta de noies.
Seria necessari poder disposar de més recursos per les diferents demarcacions del territori. El fet de disposar de més centres especialitzats als diferents territoris comportaria un millor benestar de les noies, davant la facilitat d’un contacte més proper en aquelles persones que tenen un vincle afectiu vers les noies.
Un altre punt a tenir en compte, que considerem podria millorar és el de les noies que es troben en una mesura de llibertat vigilada, en el cas que no compleixin, sent convenient un canvi de mesures més afectives. Pensem que en aquests casos els tècnics de justícia (EMO) haurien de valorar més els informes que es realitzen des del CRAE.
Considerem imprescindible dotar de més recursos, necessaris i adequats, per atendre, com pertoca, les adolescents tutelades tenint en compte les seves necessitats individuals, per tal de donar una atenció més individualitzada i d’acord amb les característiques de les noies ateses.
Per tot l’esmentat anteriorment, considerem que s’està produint un maltractament institucional, sigui per incompetència, o per desídia, o per una combinació d’ambdues coses, i per tant s’estan vulnerant els drets de la infància en protecció.
Per aquests motius us demanem que a sota signeu aquest text de denúncia perquè pugui ser enviat a les síndiques d’infància que són les garants dels seus drets. També demanem al CEESC que s’afegeixi a la reivindicació fent un manifest en la mateixa direcció, sol·licitant que el present text sigui entregat a la comissió d’infància del parlament, amb còpia a l’observatori de drets de la infància de Catalunya.