Per aquest curs s’està concretant una organització comuna dels sindicats en el marc d’Ensenyament a Catalunya per treballar un pla de lluita que té com a eix central la recuperació del 25 % del poder adquisitiu i caminar cap a una vaga dels professionals de l’educació a Catalunya.
Aquesta organització respon, d’una banda, a la creació de la plataforma Docents en Vaga, que parteix d’una reivindicació per la pujada del sou als docents de Catalunya, necessitat que es veu de manera transversal per a totes les treballadores de l’educació, però que s’articula de manera vertical i des de dalt, sense tenir en compte assemblees de treballadors i treballadores i que cristal·litza en un grup de Telegram operat de manera sectària per algunes persones que ataquen deliberadament als diversos sindicats. En aquest ambient, es prioritza la crítica de bar en lloc de l’organització de la lluita i es menystenen gairebé totes les reivindicacions que puguin anar més enllà del sou, com les reivindicacions de lluita política de flagrant necessitat com els intents d’aturar el genocidi a Palestina.
D’altra banda, pretén donar continuïtat de les demandes articulades a finals del curs passat, 24/25, on gran part de les treballadores manifestaven la seva preocupació per les seves condicions laborals, en particular el sou. Però també la reducció de ràtios o la recuperació de la democràcia els centres, començant per la derogació dels decrets de direccions, plantilles i autonomia de centres, que donen poder de constituir guinguetes a les direccions, a canvi de tenir controlat i aplacat al professorat.
Des de CGT creiem necessària la unitat d’acció, és més, pensem que els treballadors i treballadores de l’educació veuen amb mals ulls les disputes entre sindicats que fan impossible una lluita compartida. Per aquest motiu participem i impulsem el pla de lluita. Ara bé, la construcció de la unitat d’acció no pot voler dir en cap cas la claudicació de les demandes que van molt més enllà de l’augment de sou. No podem deixar la direcció política i de lluita a sindicats i organitzacions que no volen acabar amb els concerts, i per tant no defensen l’escola pública. Per una educació 100% pública, tanquem les privades, acabem amb els concerts! No podem supeditar la lluita a sindicats i organitzacions que pacten reiteradament amb la patronal per mantenir la pau social. No podem acceptar que sindicats de dretes o corporativistes guiïn les nostres reivindicacions. La lluita és el que ens fa avançar! No volem participar de la separació de les treballadores i treballadors en categories, que deixen al personal educatiu que no és docent a l’estacada.
S’ha de reclassificar les companyes i companys del PAE, s’han d’internalitzar les treballadores del lleure i equiparar el professorat d’FP! No volem avalar l’ensenyament religiós, encara menys només l’ensenyament de la religió catòlica, al sistema públic. No caurem en els atacs al català que malmeten l’escola i menystenen la nostra llengua. No ens creiem l’estafa de la natalitat i reclamem recursos pels 0-3 anys. Volem recuperar el deute dels estadis i posar fi als enganys cap als interins i interines. Cal reforçar una formació al llarg de la vida que eviti la segregació, i abandonar una dualització al servei de l’explotació del mercat. Cal un augment de professionals que garanteixin una inclusió real. No volem seguir demanant engrunes, mentre no s’implementa el 6% que es va aprovar fa 16 anys per la LEC.
Per tot això, colpegem juntes contra el Departament d’Educació i el govern de la Generalitat, però marxem separades, ja que les nostres reivindicacions van molt més enllà! Cridem a què les assemblees de treballadores s’apoderin, prenguin decisions sobre el procés de lluita i no siguin merament informatives!
Entre totes tot, també la lluita!
