Per les nostres condicions laborals i per l’educació pública!
Hem iniciat un nou curs marcat pels errors de planificació del Departament d’Educació. Errors que van sumant a la desídia que ja va envoltar els processos extraordinaris d’oposicions i que ha culminat amb el desori dels nomenaments d’estiu, fet que ha afectat a nous funcionaris, a tots els interins, a tots els treballadors i treballadores dels centres educatius i també a la planificació. Plou sobre mullat i hem de dir prou!
Hi ha un consens general que enguany la lluita de les treballadores de l’educació ha de posar al centre la recuperació del 25% de poder adquisitiu perdut i la reducció de la sobrecàrrega de feina i de tasques burocràtiques. Però des de CGT Ensenyament creiem urgent també exigir la baixada de ràtios, més plantilla docent i d’atenció educativa per fer real la inclusiva o la millora de la formació d’adults eternament oblidada i d’altres recursos que serien perfectament possibles si la inversió en educació fos el 6% del PIB que diu la mateixa LEC.
D’altra banda, és cabdal derogar els decrets de la LEC que han malmès la Democràcia als centres. Hem d’aconseguir que siguin els claustres qui escullin a les direccions i no al contrari com està passant actualment. La defensa de la immersió lingüística com a eina de cohesió social i de la mateixa educació pública i contra els tancaments de grups mentre se segueix finançant amb concerts a centres privats també són eixos de lluita ben presents per al nostre sindicat.
Cal que comencem un procés d’assemblees a centres i zones educatives.
Per tal d’aconseguir les reivindicacions esmentades cal la màxima participació de les treballadores. És urgent que comencem a convocar assemblees de centres i de zones educatives per debatre i concretar quines reivindicacions prioritzem i quines mobilitzacions duem a terme per aconseguir-les. Des de CGT creiem que cal organitzar un pla de lluita que inclogui vagues amb continuïtat fins a assolir els objectius que definim entre totes i tots. Però cal que aquest cop siguin les assemblees qui prenguin decisions al llarg d’aquest procés.
Seguim lluitant en suport al poble palestí i contra el genocidi. Com a sindicat de classe i internacionalista no podem deixar de banda les mobilitzacions per la llibertat del poble palestí i la fi del genocidi i l’ocupació sionista. I com a educadores hem d’intentar trencar el silenci als centres educatius a on encara no es parla de Palestina: seguim donant suport als Dimarts Amb Palestina, seguim mobilitzant-nos i fent una crida al conjunt de sindicats a organitzar una vaga general si persisteix el brutal genocidi i la complicitat d’empreses i governs.