Denúncia sobre la manca de professorat
Des de fa anys, comencem el curs escolar amb una greu manca de professorat, especialment a la formació professional. Les plantilles establertes pel Departament d’Educació són insuficients per cobrir totes les necessitats de l’alumnat, i la pregunta és clara: com es pot garantir la qualitat educativa si ni tan sols aquestes plantilles es poden cobrir adequadament?
Un clar exemple d’aquesta problemàtica són els instituts El Calamot de Gavà i Torre Roja de Viladecans. En aquests centres, la manca de professorat en matèria d’informàtica ha provocat la pressa de mesures provisionals fent que el professorat hagi acceptat canvis assumint la pèrdua en alguns casos de desdoblaments i, com a conseqüència, l’augment de la ràtio d’alumnes per grup en diverses sessions.
El mal menor per les famílies, que començaven a mostrar-se molestes, ha estat el de sempre, tapar des de la “voluntarietat i predisposició” del professorat les mancances estructurals d’un Departament que no aporta solucions estructurals a un problema endèmic. Amb el curs ja iniciat i veient que aquesta manca de professorat pot allargar-se durant tot l’any, alguns horaris i matèries impartides per alguns professionals s’han hagut de modificar, fet que perjudica tant els alumnes com als docents.
Des de CGT hem sol·licitat una reunió amb la Direcció dels Serveis Territorials del Baix Llobregat per demanar explicacions i sol·licitar noves mesures que no acabin sempre en la sobrecàrrega del professorat.
El Departament d’Educació és plenament conscient que les condicions laborals són un dels factors que impulsen els professionals a no optar per la docència. En comptes de millorar aquestes condicions, el Departament només es limita a habilitar especialitats curs rere curs per cobrir les matèries amb més dèficit de personal. No només comencem el curs amb falta de professors, sinó que, al llarg del curs, molts professionals decideixen marxar cap a empreses privades que, tot i tenir condicions laborals precàries, ofereixen millors condicions que les que es poden trobar als instituts: ràtios elevades, falta de recursos, manca de suport per atendre la diversitat, i un reconeixement econòmic totalment insuficient.
A més de les condicions laborals, els requisits d’accés a la llista de docents també suposen una barrera per a molts professionals. Per exemple, el màster necessari per formar part d’aquesta llista es realitza majoritàriament en universitats privades amb un cost superior a mil euros, una despesa que no tothom pot permetre’s. Ara també cal afegir el C2 de català.
No tenint prou amb aquest problema, la consellera Niubó s’apunta als pegats del passat i proposa com a solució l’ampliació del complement per major dedicació lectiva. Una mesura implementada pel conseller Cambray el 2022 amb l’Acord de Govern GOV/250/2022 i prorrogada per la consellera Simó el 2023 amb l’Acord de Govern GOV/268/2023, que implementa un complement de 463,51 € mensuals bruts per un increment de 5 hores lectives setmanals en les especialitats d’informàtica i català i que pretén ampliar a Matemàtiques, Física i Química, Llengua Anglesa i altres, convertint la provisionalitat d’una mesura reactiva i excepcional en una norma ordinària estesa a caprici en el temps any rere any.
L’educació pública arrossega des de fa massa temps un infrafinançament crònic que ja arriba a un punt insostenible. És imprescindible una aposta decidida per revertir aquesta situació, la qual només serà possible amb un increment del finançament fins a aconseguir com a mínim el 6% del PIB, tal com estableix la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) des de 2009. Aquest increment suposaria una inversió de 19 mil milions d’euros, molt allunyada dels 8 mil milions actuals.
És hora d’actuar. Necessitem recursos per garantir una educació pública de qualitat per a tothom, i no podem permetre’ns que els nostres centres continuïn desbordats i mal finançats.