Cal continuar organitzant-se després de l’èxit de la vaga de l’11F
La vaga de l’11 de febrer ha estat un èxit. S’ha col·lapsat el territori, s’han mobilitzat més de 100.000 persones i hi ha hagut un seguiment als centres de treball de més del 80%.
El professorat ha sortit al carrer, però també ho han fet els altres sectors que formen part de l’educació pública com el PAE i el lleure educatiu i s’està treballant per incorporar els que encara hi manquen, com les escoles bressol. Perquè l’educació és cosa de totes. El treball d’unificació de les lluites dona el seu fruit i es demostra, una vegada més, que sortir totes juntes ens enforteix i no ens dilueix!
En les últimes setmanes i a la calor del treball per la vaga ha augmentat l’organització als centres i el número de les assemblees per tot el territori i desborden la direcció dels sindicats.
El departament i el govern tenen un problema enorme amb els serveis públics i això els deixa en posició de debilitat. Ja no és tan sols un problema d’educació; la sanitat, el transport… És el moment d’endurir la lluita i recuperar les retallades per millorar les condicions laborals i la qualitat de l’educació pública.
Hem de treballar a augmentar l’organització des de baix:
- Que les assemblees de centre i de zona tinguin la capacitat per decidir el tipus i el format de la continuïtat de la vaga.
- No s’ha de signar cap acord sense consulta, les companyes han sacrificat part del salari fent vaga i tenen dret a decidir amb el seu vot.
- Res pot generar més participació en les convocatòries que el fet que siguin decidides des de baix.
Plantegem la necessitat de garantir assemblees decisòries que puguin definir el tipus i el format de les futures mobilitzacions, especialment de cara a les convocatòries previstes per al març. La voluntat és que siguin els mateixos col·lectius mobilitzats qui determinin els pròxims passos, reforçant una cultura democràtica i participativa que s’ha vist revitalitzada arran de la jornada de l’11 de febrer.
La vaga no només ha estat una eina de pressió, sinó també un punt d’inflexió en termes d’organització i consciència col·lectiva. El desenvolupament de les pròximes setmanes serà clau per mesurar fins a quin punt aquesta força es tradueix en avenços concrets.