La CGT de les Universitats públiques catalanes hem acordat convocar una vaga el 5 de juny, coincidint amb les aturades i mobilitzacions als centres de primària, secundària i FPs. Com aquests i els altres serveis públics, les Universitats catalanes es troben infrafinançades: fins fa poc no s’arribava a l’1% del pressupost. Aquest fet no és gratuït: correspon a una política neoliberal d’atac als serveis públics que cap govern ha volgut rectificar, ans al contrari, han mantingut aquesta línia continuista.
Les conseqüències d’aquestes polítiques s’han fet notòries entre la plantilla: durant més d’una dècada s’ha experimentat una creixent precarització. Els salaris reals han caigut, especialment en figures com professorat associat, predoctoral, postdoctoral i la recentment creada figura del substitut. A més, la professió a l’acadèmia comporta l’encadenament de contractes de curta durada, que aboquen a la incertesa laboral a moltes persones i, per tant, a un perill més elevat de pobresa econòmica, inseguretat i problemes de salut mental, problemes que s’interrelacionen entre si. Diferents estudis realitzats entre el personal de les universitats així ho constaten. Aquesta precarietat crònica, lluny de ser puntual, també està impulsant la fuita de talent format a les mateixes universitats públiques, forçant joves investigadors i docents a marxar a altres territoris o a abandonar la carrera acadèmica, amb la consegüent pèrdua col·lectiva de coneixement i d’inversió pública.
A més, aquesta situació es tradueix en unes ràtios de personal PTGAS per alumnat entre les més baixes de l’Estat, fet que comporta una clara sobrecàrrega de treball. Molts llocs són coberts mitjançant lliure designació, sense processos de concurs ni garanties de transparència, mentre que nombroses companyes interines assumeixen responsabilitats que no els corresponen per categoria, sovint sota la pressió i la incertesa de no ser renovades. Paral·lelament, el personal ha de conviure amb una interpretació restrictiva dels permisos i de la conciliació, en un marc en què la gerència no està obligada a arribar a acords. Tot plegat configura una sobrecàrrega estructural de feina i una inestabilitat laboral que tenen conseqüències directes sobre la salut física i mental de la plantilla, generant situacions de burnout cada cop més generalitzades. Aquesta realitat no és anecdòtica, sinó estructural, i exigeix mesures urgents.
A l’infrafinançament com a causa d’aquesta situació s’hi suma un altre factor clau: unes expectatives sovint inassolibles i unes condicions d’acreditació i consolidació laboral especialment exigents. El ritme de publicacions, el volum de recerca, la docència, la gestió i la transferència acaben traduint-se en jornades interminables i treball durant caps de setmana i vacances. Al mateix temps, la universitat afronta un tercer gran problema: la progressiva mercantilització de l’ensenyament. La creixent presència d’empreses, la privatització de llocs de feina, sobretot del Personal Tècnic d’Administració i Serveis; la marginalització de disciplines com les Humanitats i les Ciències Socials i l’obligació dels grups de recerca de captar recursos per poder treballar en són algunes de les expressions. El resultat és un model en què els interessos privats condicionen què i com s’investiga, mentre una part de la plantilla es veu obligada a sostenir la seva activitat amb recursos propis. Davant d’això, defensar la universitat pública és defensar un dret col·lectiu i un model de societat: sense finançament suficient, condicions laborals dignes i independència respecte als interessos privats, no hi ha universitat crítica, accessible ni de qualitat.
Denunciem la precarització sistèmica de la universitat pública, on l’abús dels contractes d’associat per cobrir matèries troncals i la creació de la figura del professor substitut s’han convertit en un frau estructural que explota la vocació de tota una generació de docents i investigadors. Per revertir aquesta continua precarització, exigim un canvi radical de model: cal reduir dràsticament el professorat associat a les seves funcions originals, eliminar la figura del substitut i aplicar la fórmula d’equivalència directa on cada un d’aquests contractes precaris es transformi automàticament en una plaça de lector/agregat a temps complet, garantint estabilitat, dignitat i futur.
Denunciem una governança cada cop més allunyada de la comunitat universitària, amb òrgans de decisió que prioritzen criteris econòmics i gerencials per sobre dels acadèmics i socials, debilitant la participació democràtica del personal i l’alumnat. En aquest sentit, la part autoanomenada “pública” de les universitats catalanes, a través de les gerències, està impulsant un model cada cop més semi-privatitzat, amb una externalització creixent de serveis. Aquesta dinàmica es tradueix en la proliferació de càrrecs i, alhora, en la desaparició de places dels nivells més baixos, precaritzant encara més les condicions del personal en àmbits com la conciliació, la càrrega de treball i les responsabilitats, i incrementant la despesa pública en benefici d’empreses privades. Al mateix temps, no s’ha recuperat cap dels drets retallats en èpoques anteriors: ni el 5% del sou, ni el fons social, ni les ajudes a les matrícules o al menjador. Lluny de ser un referent, l’empresa pública s’està allunyant del seu paper exemplar en la garantia de drets laborals, equitat, excel·lència i gestió responsable dels recursos, deixant de ser un servei accessible i de qualitat per al conjunt de la societat.
Per tots aquests motius, exigim la reversió de les retallades a Catalunya, com ja es fa a altres parts de l’Estat; una pujada salarial i la vinculació d’aquesta a l’augment de l’IPC; estabilitat laboral, amb processos reals d’estabilització de tota la plantilla; la jornada de 30 hores setmanals i més facilitats per acreditar-se. Això no es pot aconseguir sense una dotació de més recursos a la Universitat. No hi ha docència, recerca i administració dignes i de qualitat si només ens financen amb engrunes.
Fem-nos respectar. Recuperem el que és nostre!
Manifestació a la Plaça Universitat de Barcelona, a les 12h
CGT Universitats