Si haguéssim de fer una cronologia de totes les vegades que l’escola  catalana ha estat en el punt de mira de l’extrema dreta espanyolista i  de les seves corretges de transmissió en les estructures de dominació de  l’Estat espanyol (Ciudadanos, PP i PSOE) segurament hauríem de fer un  llibre, o una enciclopèdia. Si féssim recull dels cops que l’escola  pública ha estat en el punt de mira de la dreta d’aquí, passaria  exactament el mateix… Però aquestes no són les intencions d’aquest  article i no només per l’extensió o la mida. Sí que pretenc inventariar  bona part del que està passant a Catalunya en els darrers mesos al  voltant de l’ensenyament en aquest procés de creació de la República. La  intenció és, doncs, intentar fer una cronologia aproximativa a l’intent  de destrucció de l’escola catalana -i sobretot la pública- des de les  elits dominants de l’Estat espanyol en els darrers mesos, més que res  per aclarir-nos i aclarir-me, ja que allò que hem vist fins ara és només  el pròleg de tot el que ha de venir i que insistentment els feixistes  espanyolistes van anunciant.
Tot i que citada ara sona a arqueologia, ja que fa cinc anys que va  se pronunciada i el pas del temps està accelerat, és clar que la  intenció damunt la qual s’aixeca tot l’edifici de les denúncies per  adoctrinament a l’escola catalana o per suposats «delictes d’odi» que  tenim en l’actualitat és recollida en aquella frase que el ministre  d’Eucació, José Ignacio Wert, va pronunciar el dijous 11 d’octubre de  2012 al Congreso de Diputados en explicar que el Gobierno de Rajoy tenia  el màxim interès a «españolizar a los alumnos catalanes» amb la  intenció que «se sientan tan orgullosos de ser españoles como  catalanes». 
És en aquest sentit que, el 18 de maig de 2017, el secretari d’Estat  d’Educació, Marcial Marín, demanava a l’Alta Inspecció de l’Estat un  «informe detallat» per comprovar si alguns llibres de text catalans  vulneraven la normativa vigent després que AMES, un suposat sindicat  clarament espanyolista sense seu ni delegats, denunciés la «manca de  rigor» en alguns dels seus continguts. És curiós que un tan alt càrrec  de l’Estat fes cas d’aquesta manera a una organització irrellevant de la  qual només se sap que és dirigida per Antonio Jimeno, un professor  jubilat de biologia i teologia de l’institut La Sedeta de Barcelona  assidu de cadenes radiofòniques i televisives tan poc significades  doctrinàriament com la COPE o Antena 3.
Mesos després, el 28 de setembre de 2017, el líder del PPC, Xavier  García Albiol, conegut per haver fet una campanya electoral sota el lema  cinematogràfic-feixista «Netegem Badalona», parlava amb la premsa sobre  la situació a Catalunya i, mentre comentava la possible recuperació de  competències per part de l’Estat, apostava sense embuts per la tornada,  sobretot, de l’Educació al control de l’Estat davant l’«adoctrinament»  escolar que ell deia que hi havia a Catalunya. Aquest era un concepte  que poca gent feia anar aleshores aplicat a la realitat escolar catalana  si no era del voltant de Ciutadans. El PP no s’atrevia a dir  barbaritats d’aquest tipus ja que sabia que eren bàsicament mentida i  aquest partit, tot i que fatxa, només utilitza la mentida per amagar  robatoris clars no sentenciats dels seus càrrecs públics, que prou feina  té…
L’11 d’octubre, es feia públic que el Ministerio de Educación havia  enviat a la Conselleria d’Ensenyament un requeriment per suposats  delictes i violació de la llei per «adoctrinament ideològic» en diversos  centres escolars. En aquell moment, el ministre Íñigo Méndez de Vigo  amenaçava d’anar als tribunals si no rebia resposta i la Generalitat  contestava que eren «acusacions infundades».
Tres dies després, el mateix Albiol insistia, mentre visitava Santa  Coloma de Gramenet, que una possible aplicació de l’article 155 de la  Constitución a Catalunya no només podria servir per convocar eleccions  per aturar la independència sinó també per «corregir» i intervenir en  apartats com l’ensenyament ja que, segons ell «No puede ser que a la  mayoría de la escuela pública y especialmente en determinados  territorios de la Catalunya interior en vez de enseñar a los niños se  les eduque para odiar España».
Les intervencions públiques de periodistes, opinadors i todòlegs  diversos en aquest sentit eren constants en tots els mitjans  espanyolistes, que són l’absoluta majoria. La major part de vegades,  parlaven a partir de relats repetits i amplificats, com el que a  Periodista Digital deixava escrit, el 15 d’octubre, Pedro de Hoyos, quan  deia que calia que l’Estat encarrilés «graves temas, como el  adoctrinamineto en las aulas». La seva solució era, és clar, una  aplicació del 155 que inclogués una intervenció a fons a l’escola.
El dilluns 16 d’octubre, el periodisme escombraria d’El Mundo feia portada amb les paraules de l’inspector barceloní Jordi  Cantallops, segons el qual en alguns instituts de Catalunya «hay tareas,  murales, banderas sectarias y pancartas que perfectamente podrían  calificarse de adoctrinamiento escolar y partidista», alhora que  denunciava que era imposada la llengua catalana com a llengua vehicular.  Tres dies després, Cantallops era expedientat amb una falta greu per  «incompliment de les seves funcions». Com a conseqüència d’això, tot i  que era un tema que feia dies que remenaven, Ciudadanos i el PP es  mostraven favorables a modificar el funcionament de l’Alta Inspección  del Estado ja que, segons el ministre Méndez de Vigo, «tiene poca  capacidad de reacción inmediata y depende de la buena disposición de las  comunidades autónomas».
L’endemà, el Congrés rebutjava diverses mesures que Ciudadanos  presentava «contra el adoctrinamiento político en los centros  escolares». Tots els altres grups, a excepció d’UPN, els van negar el  seu suport i Toni Cantó va pronunciar un dels discursos més durs i  mentiders contra l’escola catalana dels que s’han sentit mai en un àmbit  representatiu oficial a l’Estat espanyol. Entre els partits  espanyolistes, que encara no optaven per atacar totalment l’escola  catalana, el PP el va acusar de fer un «discurso apocalíptico», el PNB  de ser un «racista», el PSOE de ser un «irresponsable» i Podemos de  «buscar la división a la cerca de cuatro miserables votos».
El 25 d’octubre, Albiol es reafirmava en les seves opinions respecte a  l’adoctrinament i insistia en el discurs que «una parte de la escuela»  catalana «educa en el odio a España».
Tot va canviar quan, el 8 de novembre, l’organització creada per  elements de l’extrema dreta espanyolista Societat Civil Catalana va  presentar un formulari per denunciar escoles que fessin el suposat  «adoctrinament». SCC publicava a la seva pàgina web aquest formulari per  tal de facilitar les denúncies contra centres escolars i en ell  indicaven que els motius per denunciar podien ser els «símbols polítics  en els centres» com per exemple pancartes de Somescola o murals. 
El 7 de novembre, la campanya del grup ultra tenia fruits i set  mestres de la Seu d’Urgell  anaven a declarar al jutjat d’instrucció  número 1 de la mateixa Seu d’Urgell, acusats d’un suposat delicte  d’incitació a l’odi pel tractament que havien fet a classe dels fets de  l’1-O. Havien rebut denúncies d’onze particulars i els mestres eren el  director i quatre docents del col·legi públic Mossèn Albert Vives, la  directora i un mestre de l’escola Pau Claris i la directora de l’escola  La Salle. Més de 40.000 signatures recollides en suport al manifest en  defensa de l’escola catalana els van acompanyar, així com l’Associació  de Mestres Rosa Sensat i diversos sindicats com Ustec i CGT. La  consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, des de l’exili, també els va  expressar el seu suport.
El dijous 16 de novembre, la Guardia Civil detenia Manel Riu,  professor de Llengua Castellana i Literatura de l’Institut de Tremp, per  acusacions «d’incitació a l’odi a les xarxes socials» pels seus  comentaris sobre la violència policial l’1 d’octubre. La Guardia Civil  el va anar a buscar al matí a l’Institut on treballava, tot i que en  aquell moment no hi era. Finalment, va ser detingut a casa seva. 
El mateix dijous, l’associació Hablamos Español continuava la croada  espanyolista i presentava davant de la Fiscalia de Catalunya una  denúncia contra Ramon Font, secretari general del sindicat Ustec, per  suposats delictes d’odi i provocació a la sedició. L’associació, en un  comunicat, sol·licitava la investigació d’uns fets que consideraven  «discriminatoris» ja que «atacan al modelo de convivencia y amenazan los  valores del pluralismo, la tolerancia y el respeto de las diferencias,  más aún cuando tienen por destinatarios menores de edad».
Divendres 17 de novembre, el Consell de Ministres, en aplicació de  les atribucions que s’havia autoatorgat amb l’excusa del 155, nomenava  Miquel Mateo, fins aleshores secretari general de la Fundació Escola  Cristiana e Catalunya, director general de centres concertats i centres  privats. El càrrec estava vacant després que la consellera Ponsatí va  decretar el cessament de l’anterior director general, Miquel Garcia, el  10 d’octubre.
El mateix divendres 17 novembre, al matí, alumnat, mares i pares i  professorat de les escoles de Vacarisses s’havien trobat les parets i  terres dels seus centres pintats amb dues clares consignes que resumien  tot allò que he ressenyat fins ara. D’una banda, les pintades deien «No  més adoctrinamient», recordant el mantra que els feixistes doctrinaris  espanyolistes utilitzen per denunciar, i de l’altra insistien en  l’adoctrinament major, aquell que no es pot considerar «delicte d’odi»  perquè inclou tot l’odi possible: «Viva España».
Jordi Martí Font
https://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/?p=274619
