Des de CGT 0-3 Catalunya, tenint en compte el neguit i els dubtes que estan sorgint arran de la convocatòria del 0-3 al cicle de vagues educatives d’aquest maig i juny, volem aclarir els principals motius pels quals hem convocat el 0-3 en aquest cicle de lluita. Abans, però volem agrair i felicitar a totes les companyes per l’empenta i la força que durant la jornada del dia 12 de maig, de nou, han mostrat als carrers de Barcelona lluitant i defensant que EL 0-3 HI ÉS, i que ja NO POT MÉS!
A continuació, us presentem un llistat amb un seguit de raons per a poder explicar millor la conjuntura de tot plegat. Val a dir que l’heterogeneïtat del nostre sector no ens ho posa fàcil en cap sentit, i en el cas de la negociació de les condicions de treball i dels centres tot es torna encara més complex perquè s’hi barregen diferents maneres de concebre el 0-3, i d’entendre la lluita.
– Perquè tenim molt clar que per continuar lluitant per un reconeixement real del cicle hem de ser-hi. Perquè el reconeixement no s’aconsegueix dins els despatxos, s’aconsegueix sortint al carrer i fent-nos visibles. També s’aconsegueix fent-nos present a les declaracions que s’han fet a premsa, en els parlaments de la manifestació, omplint les XXSS de contingut…
– Perquè per la CGT la lluita del 0-3 va molt més enllà del que alguns ens volen fer creure. Nosaltres ho tenim clar, el 0-3 és educació i lluitarem per garantir els drets de la infància i les treballadores des d’un altre prisma, tal com en l’àmbit estatal s’està reclamant. Sortim al carrer i lluitem per una xarxa 100% pública, gratuïta i universal amb una baixada de ràtios i unes condicions dignes per totes les treballadores i els infants.
– Perquè haver inclòs al 0-3 ens ha permès estar presents a la reunió de mediació de les vagues amb el Departament de Treball, on vam poder exposar la situació de precarietat que viu el sector i denunciar la vulneració de drets d’infants i treballadores a conseqüència de les externalitzacions (privatitzacions del servei). També vam aprofitar per deixar constància que l’acord signat per CCOO i UGT és també un gran despropòsit pel 0-3, ja que l’únic que pel nostre sector és anomenar que “es construirà una mesa tripartita integrada per l’Administració, les organitzacions sindicals i les patronals”. L’EDUCACIÓ NO ÉS CAP NEGOCI, i per això nosaltres no volem acceptar per més temps que la negociació del 0-3 hagi de passar per la patronal.
– Perquè històricament les grans victòries s’han aconseguit al carrer, amb valor i valentia, i no dins els despatxos ni a través dels camins que ens venen marcats pels que creuen tenir el poder. Podeu remuntar-vos a la Canadenca o recordar el no tan llunyà «Icetazo», on milers de treballadores en abús de temporalitat van aconseguir estabilitzar la seva plaça malgrat que una gran majoria sindical va titllar d’impossible i va fer el possible per desmerèixer el moviment i l’organització de la classe treballadora.
– Perquè som un sindicat assembleari i perquè tal com es va acordar en la darrera assemblea del sector, es va decidir que el 0-3 fos present en totes les vagues educatives. Bé sabem i som coneixedores que no tothom vol o pot fer totes les vagues convocades per aquest maig i juny, però no incloure el 0-3 comporta prendre el dret a companyes a no poder-hi ser i no poder continuar sortint a lluita fermament en la defensa del 0-3. No ser-hi implica assumir que no som educació, no ser-hi implica perdre una oportunitat històrica que no sabem si alguna altra vegada es tornarà a repetir. No ser-hi implica tantes, tantes coses…
– Perquè el Govern ha demostrat recentment, amb nou acord d’educació signat per CCOO i UGT, que es poden crear meses i espais de negociació diferents dels ja establerts. Les vagues educatives d’aquest tercer trimestre busquen forçar la creació d’una mesa de negociació amb els sindicats convocants on el 0-3 també hi és representat. Aquest nou escenari sí que és possible, a la vegada que democràtic, no com el que el Govern s’ha tret de la màniga recentment per desenvolupar el nou acord d’educació i que deixa a fora la resta de sindicats, un fet que a banda d’il·legítim i és irrespectuós amb tot el col·lectiu mobilitzat.
A més, i ja per acabar, volem afegir que no és cert que en les meses sectorials d’educació on hi som també, la CGT, no es parli del 0-3. D’ençà que hi som podem verificar que la veu i la defensa del cicle és un tema que va ressonant cada vegada més i que cada dia està més viu. Dins aquest context ja fa temps que hem deixat clar al Departament que les condicions de treballadores i infants del 0-3 no poden passar ni dependre de la patronal. Una de les demandes que estem fent per aquestes meses és que els documents d’organització de centres s’acordin entre sindicats i administració, i no que es continuïn desenvolupant a plaer de l’administració sense que aquesta contempli les aportacions fetes. Cert és, que mentre no aconseguim el GRAN CANVI, seria molt interessant que paral·lelament a la lluita general poguéssim organitzar-nos en seccions sindicals combatives dins de cadascun dels municipis i així fer pressió per a poder guanyar el pols, també, des de dins.
No ho oblidem, sigui des del paradigma que sigui, la lluita és a les nostres mans, som les treballadores qui tenim el poder, així que no ens deixem trepitjar més i no acceptem per més temps que ens diguin el que podem o no podem fer.
Si tu també vols lluitar per una xarxa 100% pública, gratuïta i universal al 0-3 amb una baixada de ràtios i unes condicions dignes per totes les treballadores i la petita infància, no ho dubtis més, i suma’t al crit de totes, #dignitat03!