Com a part de la comunitat educativa, el lleure educatiu hem decidit adherir-nos al cicle de vagues d’ensenyament d’aquest final de curs. Per això, convoquem els dies 12 i 27 de maig i el dia 5 de juny, a totes les monitores de menjador i activitats extraescolars, de les acollides matinals, dels casals, les vetlladores, les cuineres, el personal de cases de colònies, educadores mediambientals, intèrprets de signes, serveis educatius de museus i personal d’oficines.
La vaga és una resposta col·lectiva davant d’un model que ens condemna a la inestabilitat i a la pèrdua de drets, reproduint una precarietat estructural accentuada amb l’externalització dels nostres serveis.
Un dels motius de la mobilització és la reivindicació d’una pujada salarial real. Els salaris fa anys que estan congelats mentre el cost de la vida no ha deixat d’augmentar. Aquesta situació ha provocat una pèrdua continuada de poder adquisitiu que dificulta arribar a final de mes. A més, el conveni del sector està encallat i moltes empreses s’escuden en aquesta paràlisi per mantenir condicions precàries, tot acumulant beneficis. Les treballadores reclamem una actualització salarial que compensi la pèrdua acumulada i permeti viure amb dignitat, perquè no acceptem continuar fent funcionar l’escola pública mentre se’ns condemna a la pobresa laboral.
Un altre eix central és la necessitat de més recursos humans, especialment pel que fa a vetlladores i mediadors que atenen l’alumnat amb necessitats educatives especials. L’escola inclusiva no pot quedar-se en el discurs: necessita plantilles suficients i condicions adequades. Actualment, el nombre de professionals és insuficient i l’acompanyament sovint es limita a l’horari lectiu, deixant desateses les necessitats durant l’espai del migdia. Les necessitats dels infants no desapareixen quan acaba la classe, i per això es reclama que el suport cobreixi tota la jornada escolar i que el servei deixi d’estar externalitzat a empreses privades que en treuen benefici. La inclusió ha de ser una responsabilitat pública, no un negoci.
La reducció de ràtios és una altra demanda clau. Amb grups massificats és impossible oferir una atenció individualitzada i de qualitat. Les ràtios elevades generen sobrecàrrega, desgast i la sensació constant de no arribar a tot. No es tracta d’una manca de voluntat professional, sinó d’una manca de recursos. Reduir ràtios i reforçar plantilles milloraria tant la qualitat educativa com les condicions laborals, alhora que permetria avançar cap a una educació realment inclusiva i equitativa.
Les treballadores també denunciem la manca de respecte i el reiterat incompliment del conveni per part de moltes empreses i la complicitat del PSC: hores extres impagades, categories desdibuixades i jornades fragmentades. Reclamem negociar directament amb el Departament d’Educació, perquè com dèiem, considerem que el model d’externalització dilueix responsabilitats i perpetua la precarietat. Si el lleure forma part de l’escola pública, la seva gestió hauria de ser pública. Veiem la internalització del servei com una condició necessària per garantir drets laborals i qualitat educativa.
Finalment, la defensa del lleure educatiu s’emmarca en una defensa més àmplia de l’educació pública com a pilar d’igualtat d’oportunitats. Mentre les famílies amb recursos poden recórrer a l’educació privada, la classe treballadora depèn d’un sistema públic fort i ben dotat. Les retallades i l’austeritat han debilitat serveis essencials, i el model actual del lleure n’és un exemple.
Per tot això, aquests tres dies el sector del lleure anem a la vaga amb tota la comunitat educativa. L’objectiu és reclamar recursos, gestió pública directa i un reconeixement real del seu paper com a servei essencial dins del sistema educatiu.