Des de CGT 0-3 Catalunya volem donar resposta al neguit, malestar i incertesa que ha generat entre moltes professionals del 0-3 el nostre missatge sobre la ILP 0-3: on tot comença.
Com a sindicat de base i assembleari que som centrem la nostra tasca en la defensa dels drets de les treballadores que sostenen les escoles dia a dia, en base això considerem que a la vegada som responsables d’informar i traspassar les informacions amb la màxima transparència.
El context: D’on venim?
La ILP és una iniciativa que va recollir 70.000 signatures per millorar les condicions del 0-3 a tot Catalunya. Ha tingut un gran impacte en molts municipis i escoles. Precisament per aquest ressò, creiem que molts Ajuntaments hi puguin veure una proposta molt vàlida per acollir-s’hi.
Partint d’això intuïm que diversos municipis han començat a aplicar modificacions o comencen a projectar canvis en l’organització i el funcionament de les escoles bressol prenent com a referència aquesta proposta legislativa popular. Unes modificacions que, malauradament, sovint es veuen o es veuran condicionades pel color polític del govern de torn, que generalment poc o gens saben del 0-3 i que a la vegada no acostumen a mostrar una escolta activa cap a les seves professionals a l’hora de configurar els models.
Els punts febles de la ILP.
Des de l’inici, des de la CGT considerem que la ILP presenta defectes d’origen i diverses línies vermelles, però durant molt de temps hem estat amatents per tal evitar conflictes. Avui, però, donat el context actual, sentim que no podem permetre que els partits polítics (municipalment i parlamentàriament) interpretin que la ILP és una iniciativa avalada unànimement per tot el moviment reivindicatiu del 0-3, i per això creiem que és important explicar les nostres discrepàncies:
- Manca de transparència i debat: No ha estat una proposta oberta a la globalitat de les professionals. Segons s’explica la proposta surt d’una feina feta amb unes 40 escoles, una xifra gens significativa pel que fa a Catalunya donat que el 0-3 sosté una realitat molt diversa i extensa.
- Risc d’interpretacions polítiques: Fa anys que el col·lectiu demana un reconeixement real del cicle, no podem continuar impassibles mentre cada municipi fa la interpretació de la llei que millor li va. Si permetem això continuem en el mateix punt de partida de sempre, i a la vegada perdrem l’oportunitat de què el 0-3 arribi a gaudir dels mateixos drets que la resta d’etapes educatives. Ens cal un paraigua més ampli, que marqui unes directrius que no siguin interpretables, i un únic estament que es responsabilitzi del fet que es compleixi la normativa, ja que la dispersió en la gestió facilita enormement el compliment de la llei actual (Decret 282/2006).
- Acceptació de la diversitat de models de gestió. La diversitat de models de gestió ens ha demostrat que està molt lluny de poder garantir igualtat i solidesa en els drets i les condicions d’infants i treballadores. Després de vint anys de Decret encara ens trobem amb municipis i escoles que no compleixen la norma i que ningú se’n fa càrrec. Aconseguir que el 0-3 pengi del mateix paraigua és el camí més garantista per aconseguir que se’ns tracti i reconegui com a etapa educativa. Dins aquest context no pretenem deixar a ningú fora, juntes hem de lluitar per la internalització, però no podem continuar acceptant que les empreses facin negoci amb nosaltres i que els diners públics vagin a parar fora dels serveis públics.
- Vincula el 0-3 a la assistencialitat. Proposa un mínim de quaranta dies de descans anual, allunyant així la lluita del col·lectiu cap a la reivindicació d’un calendari equitatiu amb la resta d’etapes educatives per tal de respectar el dret dels infants al descans i a poder estar amb les seves famílies. La manca de recursos per la conciliació no pot servir com excusa o motiu per allargar el calendari escolar, el que cal és reivindicar un canvi de drets socials apostant per una conciliació real on les famílies puguin estar molt més presents en la criança dels seus fills i filles.
- Dona per fet que la baixada de ràtios únicament es pot dur a terme amb la parella educativa. Els infants necessiten més mans però també més espai vital, i un ambient més tranquil i lliure d’estrès. No plantejar una millora en els mestres quadrats per infant és un gran error, l’espai també educa.
- Pel que fa a la parella educativa, en la ILP se cita textualment una descripció que, des de la nostra perspectiva, categoritza i divideix:
El nombre mínim de professionals en presència simultània ha de ser de 2 professionals per grup, constituint una parella educativa. (…)
Dins la parella educativa, una de les dues persones ha d’estar en possessió de la titulació del grau en educació infantil (tutora) o equivalent, i l’altra de tècnic superior en educació infantil (cotutora). Sense aquesta titulació no es pot atendre els infants en cap moment de la jornada de l’infant a l’escola bressol. (…) Les funcions de tutoria o cotutoria aniran distribuïdes en funció de les competències professionals.
Quina parella educativa defensem des de la CGT?
Des de CGT hem fet saltar l’alarma arran de la denúncia de la situació a l’Ajuntament de l’Hospitalet, on es vol imposar una «parella educativa» de manera discrecional que fragmenta el col·lectiu. Davant d’això, ho tenim molt clar:
- Corresponsabilitat real: Defensem un model on dues persones formin equip dins de l’estança amb la mateixa responsabilitat i tutoritzant el mateix grup, independentment de la seva categoria professional.
- Sense categories de primera i de segona: Estem d’acord que cal baixar les ràtios urgentment, però la «parella educativa» no pot ser una excusa per camuflar precarietat o diferències de categoria entre nosaltres. Mai hem demanat una jerarquització interna.
- El model a seguir: Ens hem d’emmirallar en lluites guanyades, com la de les escoles bressol de Barcelona, on es va aconseguir que no hi hagués diferències de tasques, horaris ni sous entre les professionals amb l’excusa que tenien categories diferents. Mateixa feina, mateix salari.
Per nosaltres la proposta de parella educativa de l’Hospitalet és el primer dany col·lateral de la ILP i que demostra que el redactat d’aquesta no és clar. Dit això, per tal de sumar juntes en la lluita i el reconeixement real del 0-3 voldriem demanar al grup promotor de la ILP que pugués aclarir quina és la seva proposta exacta respecte a la parella educativa per tal de poder continuar caminant totes juntes i sense discriminacions ja que creiem que és urgent que tothom pugui entendre que les TEI (Tècniques d’Educació Infantil) i les MEI (Mestres d’Educació Infantil) volem continuar fent el nostre treball amb la mateixa professionalitat i de costat, sense divisions.
No permetrem que, ara que ens estem més unides que mai, vinguin els de fora a dividir-nos!
Juntes som més fortes. Organitza’t i lluita!