Comunicat Sobre Els Drets Laborals de LES i els docents



La Desprotecció de Ser Mare al Departament d’Ensenyament

Una de les principals tasques de “Deixem de ser una illa”, la secció sindical de CGT Ensenyament a Tarragona, és la de defensar els drets laborals de les docents adscrites als ST de Tarragona.

Darrerament, s’ha conegut el cas de la denúncia que una professora ha interposat contra el Departament d’Ensenyament com a conseqüència de la no renovació del nomenament per a ser contractada el curs següent. Aquest fet, ocorregut just després de finalitzar el seu permís de maternitat, li va impossibilitar de continuar en el lloc docent que havia estat ocupant durant vuit anys consecutius, realitzant totes les tasques que se’n derivaven i sense haver rebut mai cap alerta per incompliment de les feines assignades. El cas és tan real com alarmant i demostraria la desprotecció que pateixen les treballadores, fins i tot, dins de l’administració. En la denúncia no s’ha pogut argumentar el fet que la professora fos penalitzada per exercir el dret a la maternitat, però s’apunta l’existència d’una sèrie d’irregularitats en el procediment seguit, tant per la direcció del centre com pel servei d’inspecció, a l’hora de formalitzar la no renovació del contracte. D’acord amb la normativa vigent, tota proposta de no continuïtat en el mateix centre requereix junt amb l’informe de la inspecció, un informe raonat i justificat de la direcció, i el tràmit d’audiència de la persona interessada. El que la demanda destaca en aquest cas és el canvi sobtat en l’actitud de la direcció que, a diferència del que havia considerat tots els anys anteriors, precisament aquell darrer curs (que era el que va tenir el permís de maternitat) va emetre una avaluació negativa de la professora atribuint-li suposades faltes en el desenvolupament de la seva feina.

En el cas del personal funcionari, les propostes de no-continuïtat, tot i suposar un trasbals, no impliquen la pèrdua de la feina, però en el cas del professorat interí comporten la pèrdua del lloc de treball, causant així un greu perjudici a la persona afectada. És en aquest context d’extrema precarietat i indefensió on certes pràctiques abusives, afins al despotisme empresarial, poden lesionar fàcilment i de manera arbitrària els interessos del col·lectiu del personal docent més vulnerable. Això és el que ha volgut fer palès la nostra companya amb la seva denúncia de l’administració per no vetllar pels interessos del professorat en haver emparat una decisió presa per la direcció que infringia el requisit de motivació raonada i justificada i amb la qual també es va mostrar connivent la pròpia inspecció educativa.

Era previsible que l’aprovació de la LEC i del consegüent decret de plantilles obrís la porta a una conculcació institucionalitzada dels drets laborals dels treballadors docents. Així ho va denunciar CGT i altres organitzacions sindicals i partits polítics durant el procés de tramitació del decret. L’atribució de més competències a les direccions en la gestió del personal docent no sols els ha donat la capacitat de supervisar, avaluar i gestionar el professorat del centre, sinó que en alguns casos també els ha atorgat el poder de decidir qui en podia formar part i qui no. I encara més, aquesta enorme potestat es pot exercir sense gaire control, sense la subjecció real a mecanismes de supervisió i de reclamació que són els que haurien de servir per protegir els drets laborals dels docents, i molt especialment, com en l’exemple que estem exposant, d’aquells que es troben en una situació de major vulnerabilitat, a causa de la precarietat dels seus llocs de treball. Això permet que siguin consideracions subjectives i interessades les que decideixin la idoneïtat d’una persona per ocupar un lloc de treball en un centre educatiu de titularitat pública, quan l’adjudicació d’aquests llocs de treball hauria de seguir uns criteris d’objectivitat i transparència.

La relació entre les direccions i el professorat que conforma les plantilles docents dels centres ja no es concep com una relació col·laborativa entre iguals marcada per l’horitzontalitat, sinó que s’està transformant en una relació jerarquitzada basada en el domini d’unes direccions amb autonomia de gestió i facultats cada cop més extenses de selecció del personal que entenen que la forma d’organització dels centres públics ha d’adoptar el model de la gestió dels recursos humans d’una empresa privada.

L’objectiu està clar: contribuir a la desprotecció i indefensió del professorat per a facilitar-ne el control, no pas per millorar la qualitat educativa. No és l’únic mecanisme, n’hi ha d’altres, com les proves externes i estandarditzades que no només han de servir per avaluar l’alumnat, sinó que també es volen usar com un instrument més de fiscalització autoritària de la tasca docent.

Fóra escandalós que restéssim indiferents davant del fet que els ST d’Ensenyament a Tarragona no hagin fet costat a una treballadora que, confiant en el que l’administració li assegurava, en cap moment va contemplar que no podria continuar realitzant la seva feina després d’exercir el seu dret de ser mare. Però encara seria més dramàtic mantenir-se indiferents davant la possibilitat que els mateixos ST hagin avalat l’actuació irregular de la direcció d’un institut en contra d’una de les seves treballadores.

Per aquest motiu, tornem a demanar amb contundència la derogació del decret i la recuperació d’una concepció més democràtica de l’organització dels centres educatius amb l’esperança que el dia 16 de juny, els tribunals facin justícia a la professora i companya i la sentència que en surti serveixi de precedent perquè el Departament d’Ensenyament no pugui continuar exercint pràctiques despòtiques contra les seves treballadores.

Deixem de Ser Una illa

Secció Sindical de CGT Ensenyament a Tarragona

2 de juny 2016