Un cop més, quan sonen tambors de guerra i el professorat comença a organitzar-se per defensar els seus drets i exigir millores laborals i democràcia als centres educatius, els mitjans públics tornen a posar-se al servei dels qui manen.
La cobertura de TV3 sobre el Decret de Plantilles no és casual: cada cop que el col·lectiu docent es mobilitza, es reactiva una campanya mediàtica per deslegitimar les seves demandes i presentar com a “necessària” una normativa que, en realitat, obre la porta al caciquisme i al nepotisme dins dels centres.
En aquest context, una part de les direccions —no totes, però sí aquelles que han fet sentir la seva veu per mantenir el seu poder de decisió sobre el personal— estan pressionant per conservar privilegis que no tenen cabuda en un sistema públic que hauria de garantir la igualtat d’oportunitats. Si el 15 de novembre el professorat no es fa visible i no surt massivament als carrers, el Departament podrà justificar fàcilment que “la comunitat educativa” vol mantenir aquest model. Per això, si realment volem millores laborals, estabilitat i democràcia als centres, cal mobilitzar-se i deixar clar que el col·lectiu docent rebutja un decret que concentra poder i erosiona la participació.
A més, amb el percentatge actual de docents interins i substituts, aquest sistema és insostenible. Els dos darrers estius ho han deixat en evidència: durant les adjudicacions d’estiu, molts professionals han estat assignats a matèries que no corresponien a la seva especialitat, i fins i tot s’ha hagut de repetir el procés per corregir errors i disfuncions. Més enllà dels seus efectes sobre la democràcia interna dels centres, el Decret de Plantilles genera una gestió caòtica i ineficient que perjudica tant el professorat com l’alumnat. Mantenir un sistema basat en criteris subjectius i jeràrquics, en l’actual context, és senzillament inviable.
Des de CGT Ensenyament reiterem que estem radicalment en contra del Decret de Plantilles, perquè ha convertit l’autonomia de centre en un instrument de control polític i jeràrquic, i ha degradat les condicions laborals del professorat.
Aquest nou model, inspirat en la gestió empresarial, converteix els centres en petites unitats de competència basades en l’eficiència i els resultats, en detriment de la cohesió i la participació democràtica. La retòrica de “l’autonomia” ha servit, sovint, per introduir una lògica privatitzadora: direccions que esdevenen gestors amb mentalitat empresarial, docents reduïts a simples recursos humans sotmesos, i projectes de centre que competeixen per captar alumnat com si fossin clients a qui cal “entrenar” i atraure, mentre els recursos es reparteixen segons la competitivitat entre centres educatius i no segons les necessitats reals que cal cobrir. El resultat s’evidencia en un aprenentatge mercantilitzat i empobrit, una desafecció del professorat i l’abandonament creixent de la professió.
Objectivitat i democràcia, no favoritismes
Defensem que una escola només funciona quan tots els seus membres s’hi senten part, quan hi ha transparència, corresponsabilitat i capacitat real de decisió.
Cal establir mecanismes objectius d’avaluació i de selecció que garanteixin la igualtat d’oportunitats, la professionalitat i la pluralitat dins dels claustres. No pot ser que les simpaties personals o la por de perdre plaça determinin qui pot o no treballar en un centre.
Assetjament laboral i Decret de Plantilles: una relació directa
L’informe sobre assetjament laboral a l’Administració pública, publicat per CGT Ensenyament el novembre passat, ja alertava que els casos s’han multiplicat en els últims anys:
Informe sobre assetjament laboral (CGT Ensenyament, novembre 2024)
Aquest augment de situacions d’assetjament i d’abús de poder està estretament relacionat amb el Decret de Plantilles (juntament amb els decrets de direccions i autonomia de centres), que ha reforçat jerarquies i ha deixat el personal docent en situació de vulnerabilitat davant direccions autoritàries. Quan la seguretat laboral depèn de qui t’escull i no de la teva feina, el clima laboral s’enverina i la qualitat educativa se’n ressent.
Per una escola democràtica i lliure de por
CGT Ensenyament fa una crida a tot el professorat a organitzar-se i mobilitzar-se per posar fi a aquest model que degrada la nostra professió.
Recuperar la democràcia als centres retornant la capacitat decisòria als mateixos claustres, no és només una reivindicació laboral, és una necessitat educativa i social.
Volem escoles on tothom tingui veu, on es treballi amb respecte, cooperació i dignitat. Perquè una escola és democràtica només si ho són també les seves condicions laborals. I mentre la continuïtat o la incorporació del professorat depengui de decisions discrecionals, la democràcia als centres serà només una paraula buida.
CGT Ensenyament
