El Correscales, vídeo de La Directa i reflexió sobre precarietat en el sistema educatiu

La Directa ha publicat un vídeo que val la pena veure sobre el recorregut del Correscales a Catalunya.

https://directa.cat/video/correscales-en-moviment

Des de Deixem de ser una illa-CGT Ensenyament no hem dubtat en organitzar-nos i participar en la dinamització de les activitats que es van fer arreu del Camp de Tarragona per visibilitzar el pas del Correscales, la cursa contra la precarietat.
Van ser molts els col·lectius i moviments socials que van fer les seves aportacions i van debatre per parlar d’un sistema que cada vegada obliga més persones a viure en condicions que moltes vegades no arriben ni a la subsistència.
El següent text, recull algunes reflexions sobre precarietat i educació:
El col·lectiu de CGT Ensenyament Tarragona “Deixem de ser una illa” està al costat de forma incondicional del projecte Correscales, que vol demostrar que es pot donar una resposta col·lectiva a la situació de precarització de les nostres vides que ens vol sotmetre un sistema que treballa al servei dels grans lobbies econòmics i en contra de les persones. 

El Correscales és l’exemple d’una resposta col·lectiva. I ho és perquè aquesta iniciativa està sent un exemple d’organització que ha integrat  centenars de moviments socials, col·lectius i persones que creuen que la lluita, organitzada, es guanya. En aquest sentit, EL CORRESCALES és revolucionari, perquè mentrestant els nostres governs, de dretes i neoliberals, estan posant tots els esforços per atomitzar-nos, per intentar fer-nos veure que la situació que vivim individualment és única i irrevocable. I justament per això aprova lleis mordasses, per dissuadir-nos  Doncs cal que sàpiguen que defensarem amb el cos i amb el cor el dret de les persones a viure dignament, per més lleis que ho impedeixin.  Aquest és l’esperit que ens transmet el CORRESCALES, treballem i treballarem, sempre, per les persones.

Malauradament, la precarització és una paraula vinculada també a l’educació del nostre país. Com a col·lectiu que treballem en l’àmbit de l’ensenyament públic podríem anomenar molts dels aspectes que relacionen PRECARIETAT I EDUCACIÓ: 

1. Precarització en l’organització del sistema educatiu, és a dir. Mentrestant mantinguem un sistema educatiu de tres eixos:

Privada per mantenir les classes dominants en el poder,

Privada-concertada per aquelles famílies que volen viure en un guetto 

Pública que assumeix amb tota la resta sense disposar dels pressupostos adequats.

Mentrestant això es mantingui no podrem parlar d’ una societat que prepara per a la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i la convivència. I per tant, continuarem parlant de precarietat.

2.Precarització de l’organització horitzontal i participativa dels centres. S’està precaritzant l’ organització horitzontal i participativa dels centres educatius. Les noves lleis educatives LOMCE I LEC, imposen una organització jerarquitzada i traslladen als centres públics un model de gestió dels centres privats.

3. Precarització dels drets laborals de les treballadores, aplicant via decret un augment de les hores de treball i com a conseqüència una reducció d’atenció individualitzada a aquell alumnat que més ho necessita.

4. S’està precaritzant el procés d’aprenentatge, amb el disseny de proves de competències bàsiques uniformes, i iguals per a tot l’alumnat, que intenten homogeneïtzar les persones, en comptes de fomentar les capacitats individuals.

5.Precarització del concepte d’ensenyament públic com a garantia de conduir les persones a viure en dignitat. En aquest sentit ens ve al cap l’aportació de M. Ángeles LLorente (professora d’un institut públic del País Valencià)  que ens hauria de fer reaccionar de manera implacable. Ella reflexiona sobre l´ús de certa terminologia per part del que marquen les polítiques educatives. La professora explica que una de les paraules que s’està incorporant al nostre imaginari és la de fracàs escolar.  Ens hauríem d’aturar per no simplificar aquest mot, que no té altra funció que manternir-nos en la precarietat des de la mateixa escola i no poder-ne marxar mai més. Quan parlem de fracàs escolar, diu M. Ángeles Lorente, de què i de qui estem parlant? Fracassa qui no entén? la que no pot comprar llibres ni llibretes?  qui no va net? Fracassa qui pateix minusvalies, físiques o mentals? Fracassa l’immigrant?  qui no coneix l’idioma? la que no té pare, mare o els té absents? Fracassa qui és més lent? qui no porta el mateix nivell que la resta? qui no veu els seus pares perquè treballen en excès? Fracassa qui és maltractat? qui té el pare o la mare a la presó? la que suspèn exàmens? Què mesura un examen? Fracassa la que repeteix? el pobre? Fracassa el sensible? qui és expulsat sistemàticament? Fracassa qui no titula?
Aquest llistat és el que configura la diversitat de l’escola i per tant, del món on vivim. L’educació doncs, té un repte i fins que no es treballi seriosament per integrar aquesta diversitat i d’abordar-la com a realitat de la diversitat i no del fracàs, estarem parlant de desigualtat, i per tant de vides que des de bon inici, algú s’ha encarregat de definir-les com a precàries.

Per acabar, una crida a seguir el model del CORRESCALES, cal que tota la comunitat educativa s’impliqui perquè l’ensenyament públic no precaritzi l’esperit crític, que és l’únic garant perquè no deixem de combatre un capitalisme sense escrúpols que treballa i no ho deixarà de fer, per garantir la riquesa de molt poques a costa de la vida en condicions de subsistència de les que formem el 99% restant.
Deixem de ser una illa-CGT Ensenyament Tarragona
Febrer 2016