L’arribada de menors estrangers i el col·lapse del sistema

l_arribada_de_menors_estrangers_i_el_col.lapse_del_sistema_web.pdfComunicat. Davant la greu situació generada per la manca de resposta de la DGAIA front a l’arribada d’infants i adolescents no acompanyats a Catalunya, des del Sector Social CGT DENUNCIEM:

  • La situació insostenible i de caos generalitzat en la que ens trobem – tant els professionals del sector com el conjunt dels infants i adolescents sense referent a Catalunya o ja tutelats per l’Administració – degut a la manca de previsió i la irresponsable improvisació de la DGAIA, amb un fet que ha acabat esclatant com una greu emergència social anunciada des de fa temps.
  • La manca d’instruccions clares des de fa un parell de mesos quan la porta d’entrada al sistema de protecció va deixar de fer-se des de la Fiscalia de Menors de la Ciutat de la Justícia, a causa de les reiterades denúncies sobre les condicions d’acollida, amb les següents conseqüències:
    • Els/les professionals que rebem aquests adolescents estrangers no podem fer la nostra feina, ja que no sabem on portar-los ni podem garantir que es respectaren el seus drets. Els joves s’han d’esperar hores i hores a comissaries i altres serveis sense poder ser atesos adequadament fins que l’Administració catalana es faci càrrec d’ells com marca la llei.
    • No es cobreixen les necessitats bàsiques com el menjar, un lloc decent per dormir fins que puguin anar a un centre d’acollida i poder accedir a una dutxa i roba de recanvi (fins i tot alguns han hagut de dormir al carrer).
    • No s’està fent un control i tractament de possibles malalties infeccioses
    • Han augmentat els conflictes i agressions (fins i tot amb armes blanques) envers els professionals i entre els propis joves.
    • Els espais on han d’esperar no son adequats ni tenen a vegades a ningú que parli llur llengua
  • La manca de coordinació entre la DGAIA i els cossos policials, que acaben fent una tasca que no els correspon, ingressant infants i adolescents en centres de menors de forma aleatòria, sense cap tipus de rigor educatiu ni professional, ni de revisió mèdica abans d’ingressar en un centre.
  • L’increment del racisme i xenofòbia arran l’estigmatització de la migració jove, amb algunes comissaries i la pròpia DGAIA que s’han negat en certes ocasions a fer-se càrrec d’adolescents perquè «tenen pinta d’adults», tot plegat amb una manca de treball comunitari amb els veïns i veïnes que han de conviure amb aquests adolescents al seu barri.
  • L’agreujament de la manca de recursos econòmics i humans ja existent als centres per fer front a la protecció de la infància. Fa anys que la DGAIA es troba desbordada, amb centres sobreocupats i amb una problemàtica creixent de violència estructural a causa de que són llocs que funcionen com magatzems d’infants sense que les professionals puguem fer un treball educatiu, individualitzat i coherent: barrejant tipologies i edats; amb infants amb problemes de salut mental, conductes violentes i problemes de consum de tòxics; amb infants de curta edat que copien per mimetisme conductes de risc sense que les educadores socials puguem evitar-ho; amb freqüents agressions greus entre infants i cap a les professionals.
  • L’existència de centres de menors de fins a més de 60 places, sense la possibilitat de cap treball educatiu, purament assistencials, incomplint la normativa sobre infància a nivell nacional, estatal i internacional, situació reiteradament denunciada pel Síndic de Greuges i Defensor del Pueblo.
  • La manca de transparència i control en l’obertura de centres per respondre a l’emergència social:
    • Amb centres gestionats per fundacions privades amb ànim de lucre, sovint integrades en les patronals ECAS i FEDAIA, sense una correcta supervisió per part de la DGAIA de les seves línies educatives ni d’un ús correcte dels diners públics que se’ls dona.
    • Adjudicació “a dit“ i sense licitacions públiques de la gestió d’aquests nous centres, residències i fins i tot d’albergs de colònies.
    • L’aplicació d’una llei d’estrangeria molt restrictiva, poc acollidora i racista abans que la llei de protecció a la infància.

Front aquesta greu situació DEMANEM que es prenguin mesures de manera urgent per:

  • Respectar els drets de tots els infants i adolescents, indiferentment del seu origen, i protegir-los realment com marca la llei.
  • Protegir la tasca de les treballadores i els treballadors del sector social i respectar els seus drets laborals (en especial en relació a la salut laboral) i la seva dignitat professional.
  • Dissenyar un sistema de protecció a la infància que doni resposta a la realitat que vivim i dotar-la dels recursos humans i materials necessaris.

SECTOR SOCIAL DEL SINDICAT D’ENSENYAMENT