Aquests dies de final de curs milers de treballadores de l’educació acaben els seus contractes i passen a l’atur. És la realitat del personal educatiu i de serveis amb contractes fixes-discontinus, que només està contractat de setembre a juny i que, cada any, passen dos mesos a l’atur. Docents interines, personal d’atenció educativa substitut, vetlladores, monitoratge … Són milers de treballadores que fan possible que els centres educatius funcionin tot el curs el millor possible i que es troben, a finals de juny, amb les gestions de l’atur per endavant per tal de continuar cobrant una part de seu sou els dos mesos d’estiu.
Una gestió cada vegada més complicada, ja que el SEPE (l’anterior INEM o “atur”) no atén les necessitats de gestió d’aquesta onada precària de final de curs que inunda les cites prèvies i aplicatius del SEPE. Impossibilitat de trobar cites, endarreriment en la gestió i, per tant, del cobrament…
La cosa és tan greu i calamitosa que hi ha testimonis de treballadores que decideixen no fer el tràmit i anar tirant amb estalvis. Una vergonya més en la gestió de les treballadores que treballen a l’educació pública, un greuge més a afegir a la precarització dels llocs de treball educatius. Alguna cosa a dir, Departament d’Educació?