Qui llegeixi aquestes línies segur que està familiaritzat amb l’onada militarista a Europa que, no ens enganyem, continua desenvolupant-se i ampliant-se arreu del món. Més de 50 països són els que es troben amb un conflicte bèl·lic obert i que dessagna a les seves poblacions civils.
Capitalisme i militarisme caminen de la mà, ara en solitud, amb els consells d’administracions de les grans corporacions mirant fixament el compte de beneficis. Ho explicava el diari Cinco dias, poc sospitós de formar part de l’esquerra política: “El rearme del Viejo Continente deja ganancias de más del 100% en el año en las empresas europeas de defensa” (7/3/25). Atribueixen al poeta Paul Valéry, a principis del segle XX, l’aforisme “La guerra és una massacre entre persones que no es coneixen, per a profit de persones que sí que es coneixen, però que no es massacren entre elles.”
Som immensa majoria, arreu del món, les persones que ens posicionem contra tota mena de guerres. Sovint ho manifestem públicament, en format de manifestacions, comunicats o escrits, accions. Accions que provoquen una forta repressió en els països que estan en guerra: la repressió policial i presó a Rússia, el salvatge reclutament a Ucraïna, la mort civil dels israelians que criden contra l’ocupació de Palestina, per posar exemples propers.
A l’estat espanyol, segons un estudi de l’associació Internacional Gallup al 2024, el 53% dels espanyols no estava disposat a lluitar pel seu país en cas de conflicte bèl·lic.
El cas és que, els 110’6 milions d’euros diaris de despesa militar de l’estat espanyol, la paguem entre els 21 milions de contribuents, a raó de 1922 euros anuals cadascú. Aquest any 2025 un total de 40.363 milions d’ euros en els pressupostos prorrogats del 2023, grans números que es filtren entre les nostres butxaques i que s’oculten darrere de partides difoses com els 1.364 milions que es destina el ministeri d’indústria a I+D i ajuts militar, o els 4.015 milions corresponents a les classes passives militars, números no inclosos al pressupost de defensa.
La maquinària militarista sempre està activa. La guerra és un negoci segur, reparteix beneficis als accionistes i mort en la població. La visió de negoci d’INDRA és clara, els seus beneficis també ho són, 278 milions de benefici net l’any passat, un augment del 35%, segons el diari Expansion el febrer passat. El trist i deplorable és que hi hagi esquerres i sindicalismes que es posicionin a favor d’aquest negoci i visió militarista en pro d’una falsa seguretat i de llocs de treball.
Però, i les que tenim clar el que suposa aquesta ignomínia? Segur que la majoria estem d’acord en el lema Si no vols la guerra no la paguis, oi? Des de l’any 1983 hi ha campanya d’Objecció fiscal que promou aquesta idea, no pagar la despesa militar. Un missatge ras i curt, contundent. Igual que a les darreres tres dècades del segle XX milers de joves ens vam negar a allistar-nos a l’exèrcit i vam col·lapsar el sistema de reclutament de l’exèrcit espanyol, la proposta de l’objecció fiscal és posar en relleu el nostre rebuig al militarisme i la seva indústria. Una acció de desobediència civil que, a més, té un cost baix i s’efectua en un moment puntual, quan fem la declaració de renda. Una acció que consisteix a descomptar a la nostra declaració (a la casella 606) una quantitat, que pot variar, i sobre la que manifestem que no volem que hi vagi a la despesa militar de l’estat. Una quantitat que enviem a alguna de les entitats que treballen per la pau i la solidaritat d’arreu del món, que són moltes més de les que ens pensem. També és important, feta la declaració amb objecció fiscal, enviar una carta al ministeri d’hisenda explicant-li els motius i perquè ho has fet. Perquè lluny d’amagar-nos volem fer públic i palès el nostre rebuig.
Segur que us pregunteu per les conseqüències. Des de fa uns anys, i per mirar d’arribar al màxim nombre de persones que hi participin, les quantitats econòmiques a objectar són simbòliques, entre 1 i 10 euros. Aquest fet limita molt l’acció del ministeri d’hisenda de reclamar aquestes quantitats pel cost que li suposa, per la qual cosa podem dir que a penes hi ha conseqüència directa de fer la teva declaració de renda amb objecció fiscal.
Al contrari, la significació de centenars de milers de persones fent objecció fiscal pot ser una manifestació clara, diàfana i contundent per mostrar el nostre rebuig al militarisme i a les guerres. Centenars de milers de mails, cartes al ministeri d’hisenda, un crit col·lectiu contra la barbàrie.
Són diversos els col·lectius i sindicats que la promovem des de fa anys, un és la CGT, sindicalisme contra les guerres i la militarització, a més les diferents plataformes contra les guerres i grups antimilitaristes d’arreu de l’estat. A les seves webs trobareu tota la informació necessària, pas a pas, per ser objectores fiscals.
A més de tot el suport per organitzar xerrades, resoldre dubtes i continuar organitzant-nos. No ho deixeu passar!
NO a totes les guerres. NO en el nostre nom. NO amb els nostres diners.