La manifestació unitària del passat dissabte 15 de novembre va ser un èxit rotund de participació. Així ho va valorar la nostra assemblea d’afiliació, reunida el dilluns 17 de novembre.
La majoria d’intervencions van coincidir a destacar que l’èxit de dissabte és fruit d’un treball col·lectiu impulsat, sobretot, per tres factors fonamentals:
- L’exemple de mobilitzacions marcades des d’altres comunitats, que han demostrat que quan el sector s’aixeca, es mouen les línies vermelles.
- La planificació d’una data amb prou antelació, que ha permès informar, organitzar i encendre el debat a les assemblees dels centres.
- La unitat de tots els sindicats de la mesa, que per fi hem anat a l’una per defensar les nostres condicions laborals.
L’èxit assolit ens va permetre plantar cara al Departament amb un acord unitari dels sindicats, rebutjant una mesa sectorial —la del dimarts 18 de novembre— que no responia en absolut a les reivindicacions urgents del sector. La pressió ha funcionat: de seguida el Departament ha hagut de moure fitxa i ens ha fet arribar una proposta calendaritzada de meses sectorials. Però encara no aborda les necessitats reals de les treballadores i treballadors, pretén dilatar la negociació durant tot el curs i diluir la pressió que tenen.
Mesa de diàleg a proposta del departament
No obstant això, des del Baix Llobregat no volem defugir l’autocrítica. Igual que vam reconèixer l’èxit de la manifestació, també vam constatar una manca preocupant de participació en les assemblees i reunions prèvies, espais que considerem essencials per construir una mobilització real i sostinguda. Ho diem clar: sense implicació col·lectiva no hi ha lluita possible. Per això, ens comprometem a continuar treballant i creant complicitats per sumar companyes i companys a un projecte que ens ha de portar a un cicle de vagues, l’eina més efectiva que tenim per arrencar les millores que el sector necessita i mereix.
Les propostes del Departament no poden suposar, en cap cas, una aturada del cicle de lluita que hem encetat. I menys encara tenint en compte el pes i la importància simbòlica que el PSC sempre ha atribuït a les seves meses de diàleg, utilitzades com a eina per desactivar el conflicte. Per això, a la darrera assemblea d’afiliació del Baix Llobregat vam ser clares: hem de tenir un horitzó d’actuació clar i definit abans de Festes, que no pot allargar-se més enllà del mes de febrer, per iniciar un cicle de vagues anunciat amb temps i amb capacitat real d’incidència.
Mentre es defineix aquest pla d’actuació els pròxims dies, i en coherència amb l’autocrítica que fem en aquest comunicat, treballarem per estendre complicitats i sumar més veus de companyes i companys que es vulguin sentir escoltades, implicades i protagonistes de la lluita. I, en aquest sentit, us interpel·lem directament i us demanem si us plau:
- Que convoqueu assemblees de treballadores als vostres centres. Valoreu si cal fer vaga, com i quan, i en quin format. Analitzeu també altres accions possibles, a les quals hi pugui participar tota la comunitat educativa: encartellades al centre, tancades, comunicats a la premsa local, aliances amb les AFAs, entre d’altres.
- Que ens contacteu per fer xerrades i/o ajudar a impulsar les assemblees i construïu xarxes d’enllaços sindicals per activar i sensibilitzar més ràpidament el col·lectiu. Companyes i companys que us sentiu motivats a liderar la comunicació en el vostre centre amb tot el nostre suport. Si plantem una llavor a cada centre i ens demaneu suport per a assemblees o accions directes, i aconseguim la implicació del màxim de companyes, podem esdevenir imparables.
- Que participeu activament en les assemblees de municipi o comarcals que s’organitzin al territori.
- Que organitzeu piquets informatius a les entrades i sortides dels centres per repartir octavetes informatives i material reivindicatiu.
Només si ens organitzem de manera col·lectiva i decidida podrem mantenir la pressió, avançar de debò i transformar la indignació en victòries concretes.
Fem-ho possible!