Assemblea Groga.. Crida a reactivar les Assemblees Grogues locals i altres espais assemblearis de la comunitat educativa a nivell local i a participar a la concentració del proper 12 de desembre
Recordeu que les restriccions de mobilitat no afecten el dret de manifestació, i que la concentració del dia 12 es realitzarà tenint en compte les mesures de prevenció de la transmissió de la COVID-19 que es contemplen en aquests casos (distància de seguretat, ús de mascareta, pancartes o cartells agafats per una sola persona).
document_per_web_i_xarxes_-_per_uns_centres_educatius_puI_blics_de_bressol_a_universitats.pdfLa irrupció de la Covid19 a Catalunya ha posat de relleu i agreujat seriosament moltes de les mancances que ja patia la nostra educació pública. Però l’anomenada “crisi educativa” no té pas el seu origen en l’arribada de la pandèmia sinó en les polítiques d’infrafinançament i privatitzacions dels darrers Governs, com són entre d’altres:
– L’aprovació i el desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i dels seus decrets que han suposat la selecció a dit del personal educatius i la pèrdua de la democràcia als centres, entre d’altres, però de la qual mai han acomplert el compromís de finançament del 6% del PIB, on no arribem ni a la meitat en plena pandèmia.
– Les retallades que han anat deteriorant la qualitat de l’educació pública i generant segregació entre alumnat i entre centres. Mentre s’ha mantingut i augmentat el finançament a centres privats religiosos, elitistes i segregadors amb diners de totes, a la pública no hem recuperat la inversió per alumnat ni les condicions laborals anteriors a les retallades.
– L’augment de la burocratització obligada de la tasca docent, amb la introducció d’avaluacions ISO entre d’altres, fruit d’una visió empresarial i mercantilista de l’educació pública, en què es pretén gestionar i avaluar l’educació pública amb criteris allunyats dels que la tasca docent realment necessita. I que, a més, obre la porta a les empreses auditores a fer negoci amb l’educació pública.
– El Pla Bolonya i la brutal pujada de taxes que han suposat un aprofundiment en la privatització dels estudis superiors i l’exclusió d’aquests per bona part del jovent de les classes treballadores i populars. Tot això, amb bona part del professorat, com ara PDIs i doctorandes, amb unes condicions de precarietat laboral vergonyoses.
– La retirada de finançament a les escoles Bressol i la consolidació i extensió de la seva gestió privada, amb la pujada de preus i de precarietat laboral que se’n deriva. – L’abandó, desídia i desorientació en la definició del model i gestió de l’educació pública de persones adultes i la seva manca d’oferta educativa, com fa temps que ve denunciant la mesa de l’Educació de Persones Adultes de Catalunya.
– El desmantellament de la formació professional que es pretén amb la seva reforma curricular, amb la implantació d’una FP Dual al servei de les empreses més que de l’ensenyament a l’alumnat, el menyspreu cap a l’etapa 16-18 (PQPIs…) que es fa servir com a maquillatge de l’abandonament escolar, etc.
– La manca de personal de suport i de monitoratge i la gestió externa de serveis com el menjador i les activitats extraescolars que permet fer negoci del menjar o l’educació a dintre dels mateixos centres públics.
– La creixent temporalitat de gran part de les treballadores de l’educació i el menyspreu cap al personal interí amb un accés a la funció pública obsolet, injust i que no garanteix sinó que posa en risc l’estabilitat de treballadores i treballadores que porten anys prestant serveis de forma eficient.
La primera onada de la Covid i el tancament dels centres educatius arriba a Catalunya el passat mes de març en el context esmentat anteriorment i posant també de relleu les bretxes digitals i de condicions sociofamiliars.. La incapacitat del Departament d’Educació a l’hora de garantir els recursos digitals i de personal addicional que calia per fer front a l’educació telemàtica els darrers mesos del curs passat ha suposat una acceleració gravíssima de la segregació escolar i de les desigualtats educatives entre alumnes i centres.
I per aquest curs, molt lluny d’una planificació que permetés pal·liar els efectes dels mesos perduts, els Governs de la Generalitat i de l’Estat, no han complert ni tan sols amb les mesures de seguretat sanitàries que el mateix conseller Bargalló i la ministra Celaá van dir que caldrien per aquest. Ni les ràtios de 13 a primària i 15 a secundària, ni les distàncies de seguretat necessàries, ni l’increment de plantilles que calia per reduir ràtios sense afectar la qualitat educativa.
Són molts els centres educatius públics (el propi Departament reconeix un 30%) en els quals no hi ha hagut cap baixada de les ràtios. I en aquells a on sí s’ha produït, la manca de noves contractacions s’ha traduït en la pèrdua de l’educació especial, reforços, desdoblaments i altres eines per atendre la diversitat i en que part del professorat hagi d’impartir matèries de les quals no en són especialistes, entre d’altres, però que després aquest esforç no ha servit perquè aquesta acumulació d’hores de docència en un mateix grup serveixi perquè, a secundària, aquest professorat se’l consideri a l’hora de realitzar les proves PCR quan hi ha un cas positiu a l’aula. En la mateixa línia d’estalviar recursos s’ha fet anar a treballar a persones de col·lectius de risc davant la Covid19 amb el perill evident que suposa, s’ha proveït tard de mascaretes low cost (enlloc de les FPP2 que calien) a les treballadores i, fins i tot, l’adquisició de gels hidroalcohòlics està anant a càrrec dels mateixos centres educatius malmetent l’economia per a les despeses de funcionament d’aquests.
Alhora, s’han anat canviant els protocols constantment generant desconcert i fent recaure la responsabilitat en uns equips directius ja prou saturats. Fins i tot, amb l’arribada de la segona onada i mentre anunciaven mesures restrictives, enlloc de reforçar aquests protocols, els han incomplert: s’han deixat de confinar grups amb positius, no s’han tancat centres amb més de tres grups confinats i no s’han fet PCRs a treballadores que han estat contactes estrets de positius. Tot això, per aparentar una normalitat que no existeix i per amagar la situació insostenible de moltes escoles i instituts.
La substitució de recursos i mesures que són imprescindibles si es vol que els centres educatius estiguin oberts minimitzant el risc de contagis per invents com el dels grups bombolla constata que, qui realment viu a la bombolla del seu despatx i de les seves rodes de premsa és el propi conseller Bargalló i els responsables de la gestió del Departament d’Educació.
La comunitat educativa volem els centres oberts. Oberts però segurs. I oberts, però no com a magatzems d’alumnat, sinó com a espais per educar amb prou recursos i sense riscos per a la salut de totes i tots. És per això que aquest 12 de desembre ens mobilitzem per exigir les següents mesures urgents:
– Reducció del nombre d’alumnes per aula per permetre mantenir la distància de seguretat i incrementar l’atenció a l’alumnat: 10-15 a infantil i primària i de 20 a secundària. A les escoles bressol: 5 per lactants, 9 per caminants i 15 pels més grans.
– Contractació de nous docents i personal de suport proporcional a l’increment de grups que permetin seguir amb l’educació presencial amb les ràtios esmentades sense afectar a l’atenció a la diversitat i les necessitats educatives especials i que permetin la correcta impartició del currículum per part del professorat especialista en cada matèria.
– Habilitació de nous espais que permetin atendre la reducció del nombre d’alumnes per aula.
– Provisió dels EPI’s necessaris per part del Departament d’Educació a tots i a totes les treballadores la i realització de proves PCR en tots els casos de contacte amb positius.
– Dotació recursos digitals i de connectivitat al conjunt de treballadores i alumnes. – Permís retribuït no recuperable per a totes les persones treballadores amb menors al seu càrrec en situació d’espera de resultat de proves, aïllament o quarantena, i cobert amb les substitucions corresponents sigui quin sigui el temps d’aquest permís, perquè les persones docents no es vegin pressionades per no sol·licitar-lo.
– Permís retribuït al personal sanitàriament vulnerable i substitució d’aquest.
– Instruccions clares, coherents i amb la dotació de recursos suficients per implantar la docència híbrida en l’etapa postobligatoria.
– Les dotacions humanes i materials necessàries per garantir el dret a l’educació pública per aquell alumnat amb risc i amb familiars amb malalties greus i cròniques que puguin posar en risc la seva vida i acabar d’una vegada amb les amenaces cap aquestes per la no assistència al centre.
– La inclusió de personal sanitari (infermera escolar) als centres educatius de forma estructural per fer tasques assistencials i curriculars de promoció de la salut.
I, com dèiem que les causes de la crisi educativa van més enllà de la Covid19, demanem a totes les organitzacions polítiques que es postulin a formar part del proper Govern de la Generalitat de Catalunya, un compromís públic i clar davant de cadascuna de les mesures esmentades i també davant de les següents mesures estructurals i imprescindibles per a poder oferir una educació pública de qualitat:
– La reversió de totes les retallades vigents i un increment exponencial de la inversió en educació per, com a mínim, arribar al 6% del PIB al qual es compromet la pròpia LEC.
– La supressió progressiva de tots els concerts educatius a centres privats per tal que els recursos públics es destinin en la seva totalitat als centres públics.
– Una nova Llei d’Educació que reverteixi la pèrdua de democràcia als centres, la competitivitat entre alumnat, treballadores i centres educatius públics i la resta d’aspectes neoliberals, privatitzadors i segregadors de la LEC.
– La gestió pública directa dels serveis educatius complementaris, com el menjador escolar amb internalització de tot el personal docent i no docent que treballa als centres educatius.
– L’estabilització del personal docent i no docent dels centres educatius públics amb el criteri del tremps treballat enlloc dels actuals models d’oposició injustos, memorístics i obsolets.
– La reversió total de l’augment de taxes als estudis superiors i de les escoles bressol i un pla progressiu que avanci cap a la gratuïtat de tota l’educació: des del 0-3 a la Universitat.
– La consolidació i potenciació de la xarxa pública per a fer efectiu el Dret de les Persones Adultes a l’Educació i augmentar substancialment els recursos destinats a aquest ensenyament públic.
– Millorar i expandir la xarxa pública d’escoles bressol. El 0-3 existeix!
Per poder fer possibles aquestes demandes, fem una crida a reactivar les Assemblees Grogues locals o d’altres espais assemblearis de comunitat educativa a nivell local i a participar a la concentració del proper 12 de desembre. Alhora, cridem a debatre i decidir de la forma més àmplia possible sobre quina resposta donem com a treballadores i com a usuàries de l’educació pública per aturar i revertir la gravíssima situació que patim per culpa de les polítiques esmentades, que posen en escacs tant al dret a l’educació com a la seguretat sanitària del conjunt de la comunitat educativa. Més enllà del 12D, cal que construïm una resposta conjunta i prou contundent que faci possible que tinguem uns centres educatius públics amb prou recursos per garantir l’atenció que mereix l’alumnat i la seguretat sanitària de totes i tots.
Per últim, volem fer palès que, així com lluitem per l’educació pública, caldrà que ens mobilitzem totes i tots per una sanitat i uns serveis socials 100×100 públics i de qualitat. De fet, caldrà unir les lluites de les treballadores i usuàries d’aquests i d’altres serveis essencials que estan actualment privatitzats per exigir uns serveis bàsics de titularitat, provisió i gestió pública, amb participació de treballadores i usuàries, universals i amb prou recursos.
Educació, sanitat i serveis socials: 100×100 públics, i de qualitat!
