Aquests dies són un batibull d’emocions i des de CGT CEB-IMEB ens veiem amb la necessitat de posar context a la situació, perquè creiem fermament que només amb anàlisi, organització i mobilització, podem fer canvis profunds i reals que ens millorin les condicions de vida.
El 0-3 arreu del territori català està encenent petites fogueres des de fa mesos que obliguen a les administracions ni que sigui a posar l’ull a l’etapa històricament oblidada en el món de l’educació. A Barcelona, el nostre col·lectiu ha passat èpoques de més i menys activitat reivindicativa, no podem, ni volem oblidar les companyes que ens han precedit dignificant les escoles, la professió i les condicions de la petita infància, des de les companyes que van empènyer des de la coordinadora de guarderies i el patronat municipal amb infinitat de mobilitzacions i tancades a les escoles. O les companyes que el 2012 van mostrar una capacitat incansable d’autoorganització i lluita davant les retallades i el canvi de model imposat. Malgrat que les condicions han anat cada vegada empitjorant, i l’abandó institucional creixent, no és fins fa uns mesos que la lluita i l’organització s’ha encès de manera exponencial …
El passat juliol va ser l’espurna que va encendre el que vivim els darrers dies. Quan una vegada més, l’Ajuntament va mostrar un profund desconeixement de les nostres escoles imposant un redimensionament de les plantilles extremadament agressiu (i que dia d’avui encara està causant un fort impacte en moltes companyes), el col·lectiu de substitutes de les EBM va decidir que ja n’hi havia prou d’aquest color. Arran de les llargues jornades de mobilitzacions i mostrant una solidaritat i empenta imparables, vam tancar el mes amb l’aturada del redimensionament i amb la modificació del criteri per a les borses de substitució, desencallant així un problema que feia uns dos anys que arrossegàvem i que a banda de la CGT, semblava que ningú més tenia intenció de resoldre. Per saber-ne més: https://www.cgtensenyament.cat/borsa-substitutes-mesa-general-6-de-juliol/
Mentre tothom esperava que aquesta mesura tornés a adormir les aigües, les treballadores de les EBM vam tornar al setembre amb la premissa ferma d’aconseguir, mitjançant el nou conveni: 105 noves places estructurals, i unes adaptacions dels llocs de feina reals i adaptades a cada situació amb la garantia de gaudir del dret a una segona ocupació quan ja no puguem exercir la nostra tasca, sigui per raons d’edat o salut.
Després del 30 d’octubre, quan en la mesa de l’Annex les treballadores van poder veure i sentir com l’administració continua menystenint i maltractant el col·lectiu i, marcant encara més la distància entre els drets laborals del gruix de la plantilla municipal amb els de les treballadores de les escoles bressol, les mobilitzacions s’han intensificat i han anat acollint cada cop a més companyes fartes de ser sempre les perjudicades, oblidades i silenciades. Per saber-ne més: https://www.cgtensenyament.cat/mesa-imeb-ens-diuen-no-a-tot/
El dilluns 3 de novembre vam començar tenyint de groc la plaça Sant Jaume, però la consigna era clara: portar la merda allà on pertany! Si ens ofereixen merda des dels despatxos, nosaltres els portarem la merda a casa. Va ser una tarda en què la força col·lectiva va ser la protagonista i el 0-3 va estar a l’altura. L’acció va concloure amb un tall a Via Laietana que va portar més enllà els nostres reclams, fent sentir el nostre malestar entre la ciutadania i també el turisme.
El dimarts 4 començava la primera jornada de vaga en la qual estava convocada tota la plantilla municipal i el 0-3 va ser protagonista en la concentració a la Plaça Sant Miquel. Samarretes grogues, xiulets, empaperada de parets i càntics van protagonitzar una jornada que, alguns van considerar violència.
Des de CGT ens preguntem, qui és el violent? Qui es defensa d’una administració que maltracta i oblida als col·lectius feminitzats? O els senyors que aposten pel diàleg només quan els interessa i quan no ataquen a les treballadores per tots els mitjans del poder? Les vagues tenen l’objectiu intrínsec d’incomodar i sense aquesta premissa perd tot el sentit. Les treballadores de les escoles bressol ho tenim clar i continuarem exercint el nostre dret a protesta malgrat la criminalització i la intimidació. Per saber-ne més: https://www.cgtbarcelona.org/ssab/posicionament-de-la-cgt-davant-de-les-amenaces-de-lajuntament-de-barcelona/
I aquella mateixa tarda, la lluita bressolera continua organitzada i exerceix pressió i força davant de l’MEB amb l’objectiu de reivindicar què necessitem canvis urgents! Aquesta convocatòria també va ser pensada per a poder donar espai i veu a tothom, a causa dels serveis mínims abusius que estem obligades a sostenir en les convocatòries de vaga.
Dimecres 5, a la tarda, teniem una cita important a la Fabra i Coats. En el marc de la jornada: Teixint infàncies, creant xarxes, escoles bressol comunitàries, les treballadores tipes de la hipocresia del imeb i cansades de la poca escolta d’aquest cap a les seves treballadores ens havíem organitzat per anar a portar-hi les nostres caixes amb missatges que realment ens representen. Malauradament, a les 11h. d’aquell mateix dia l’IMEB va decidir anul·lar les jornades d’aquella tarda i també del dia 6. Tenien por de quedar en ridícul? Gràcies a la pressió de totes i cadascuna de nosaltres i gràcies al fet que, per fi, estem TRENCANT EL SILENCI, l’IMEB va fer un canvi radical de 180°. Quedem-nos amb aquest missatge; la pressió al carrer, i la unió i força què estem mostrant com a col·lectiu és clau.
Malgrat la segona jornada de vaga a l’Ajuntament de Barcelona convocada per la CGT s’ha vist afectada pels avisos d’alerta meteorològica, les mestres i educadores de les escoles bressol no aturem les protestes per un conveni digne. Algunes d’elles, inclús sabent que la concentració del matí havia quedat anul·lada, van decidir secundar la vaga igualment; és que el que estem sostenint és molt greu! I aquella mateixa tarda, dijous 6, el col·lectiu en un temps rècord tornava a convocar i organitzar concentració a la plaça Sant Miquel per reclamar millores en les condicions laborals; sinó havíem pogut sortir al matí sortiríem a la tarda! La ràtio d’infants per adult a les escoles bressol de l’Estat espanyol són de les més altes d’Europa i això té conseqüències tant en la qualitat del servei que s’ofereix a la ciutadania, com en la salut de les treballadores que enfrontem llargues jornades en situació d’estrès físic i emocional que repercuteix de forma negativa en la nostra salut.
Fa molts anys que les treballadores de les escoles bressol de la ciutat sostenim una situació que ens ofega mentre demanem pels canals administratius que s’hi posi remei. La resposta sempre ha sigut nul·la, i ara prenem els carrers per fer caure les caretes que calgui i dir clar que no pensem continuar sent la moneda de canvi de cap conveni. Si hi ha diners per esdeveniments luxosos i d’altres excentricitats que no repercuteixen en el benestar de la ciutadania, n’hi ha per educació!
I si s’ha de fer canviar la voluntat política, que així sigui.
Gràcies per ser-hi. Gràcies per posar el cos, les idees i l’ànima en la construcció del canvi. La CGT hem ofert suport, material i eines per ajudar a les mobilitzacions, també hem estat presents, però qui ha liderat la lluita heu estat vosaltres amb la vostra energia, iniciativa i participació. Companyes, sou un exemple de lluita i aprofitem que el col·lectiu està organitzat i participatiu per no deixar caure aquest moment revolucionari que estem vivint.
Ens trobaran fortes i juntes!
Contra la precarietat, organitza’t i lluita.
TRENQUEM EL SILENCI, col·lectiu feminitzat, col·lectiu precaritzat!
- Recull de premsa i XXSS:
- Dilluns 3:
- Dimarts 4:
- Dijous 6: