La decisió de l’OCDE de deixar fora Catalunya dels resultats comparables de PISA 2025 no és una simple incidència tècnica. És un fet greu que posa de manifest la incompetència i la irresponsabilitat política en un procés que havia de garantir el màxim rigor.
L’exclusió de més d’un 23% de l’alumnat de la mostra -quan el límit establert és del 5%- no es pot presentar com un error puntual. Aquesta incidència, que el Departament la comunica a finals de juliol en un clar intent que la notícia passi desapercebuda. I, el què és més greu, ningú assumeixi les responsabilitats.
Des de CGT Ensenyament assenyalem directament a la consellera Niubó: ja no es poden amagar més «errors». Quan aquest Departament d’Educació no pot garantir la validesa d’una mostra, dubtem de la seva capacitat per afrontar els reptes que tenim en l’horitzó educatiu.
El què s’ha fet mostra una vegada més una manera de procedir del Departament: intentar amagar la situació d’emergència educativa en la que ens trobem, apartant l’alumnat amb amb més necessitats educatives de les estadístiques en lloc de posar més recursos per a l’Educació Inclusiva.
Això posa en evidència un sistema educatiu on es tenen en compte els indicadors, els rànquings i les proves estandarditzades, mentre es continuen ignorant els problemes estructurals que pateixen els centres educatius a Catalunya. De igual manera que s’ignora la solució que s’està demanant des de fa anys, sobretot el darrer curs: reducció de les ràtios, més recursos, menys burocràcia i més democràcia als centres educatius.
Des de CGT Ensenyament denunciem que les proves PISA no han de convertir-se en l’instrument per definir l’Educació a Catalunya. Tampoc és una eina per culpar als professionals de l’Educació dels resultats, així com no és una bona idea falsejar les seves dades per no responsabilitzar-se de les mancances estructurals que patim. Tenim un sistema educatiu que fa aigües i no ens calen unes proves PISA per corroborar-ho.
Exigim la dimissió de la Consellera d’Educació, no només per aquest darrer «error tècnic», sinó per tota la incompetència mostrada en el marc de les mobilitzacions del curs 25-26, on no s’han arribat als acords mínims necessaris per a revertir l’emergència educativa.
El curs 26-27 es continuarà amb la lluita si el Departament no es mou i no posa sobre la taula propostes assumibles per la comunitat educativa que reverteixin la situació actual a les aules.
Exigim una vegada més un canvi en les prioritats del Govern i exigim el 6% d’inversió del PIB en Educació que fixa la pròpia llei educativa catalana. L’Educació Pública necessita voluntat política per fer la inversió econòmica que mereix: més recursos, condicions laborals dignes i que s’escolti al conjunt de la comunitat educativa. En cas contrari, tant el Departament com el Govern es trobaran amb una tardor plena de mobilitzacions i vagues.