El curs que ara acaba ha estat marcat per la mobilització i la lluita en defensa de l’educació pública. Arreu del país, treballadores de l’educació ens hem organitzat per denunciar la precarització, les retallades encobertes, la manca de recursos i el deteriorament de les condicions laborals i d’aprenentatge. Aquestes lluites no s’aturen amb el final del curs: el curs vinent continuem organitzades i mobilitzades perquè els motius que ens han fet sortir al carrer continuen ben presents.
Les assemblees de CGT Ensenyament fa mesos que debaten la necessitat de donar una resposta col·lectiva a la situació que viu l’educació pública. Davant la precarització creixent, la manca d’inversió i l’empitjorament de les condicions laborals i d’aprenentatge, era imprescindible obrir aquest debat des de la base.
La nostra Federació va acordar respectar i assumir la decisió que adoptés l’Assemblea Educativa de Catalunya (AEC), com a espai unitari de construcció de les lluites del sector.
El passat 11 de juliol, l’AEC va ratificar la convocatòria de vaga educativa el primer dia de curs, el 8 de setembre, amb mobilitzacions i assemblees territorials.
Per això, el curs no comença amb normalitat.
No podem acceptar que es presenti una falsa normalitat mentre continuen els problemes estructurals que afecten l’escola pública.
Des de CGT Ensenyament fem una crida a tot el personal educatiu no només a secundar la vaga i a omplir els carrers el 8 de setembre, sinó també a aprofitar l’estiu per mantenir viva l’organització i el conflicte. Animem assemblees, claustres, AFA, col·lectius i tota la comunitat educativa a impulsar accions, trobades i iniciatives arreu del territori que mantinguin viva la flama de la revolta educativa i ens permetin arribar a l’inici de curs amb més força, més organització i més determinació. Defensem una escola pública al servei de la majoria social i unes condicions laborals dignes per a totes les treballadores de l’educació.
Però aquesta lluita no acaba a les escoles i instituts. Les agressions que patim formen part d’una mateixa ofensiva contra els serveis públics i contra les condicions de vida de la classe treballadora. Defensar la sanitat, l’educació, l’habitatge i els serveis públics, és també defensar el dret a viure una vida que valgui la pena ser viscuda.
Per això, continuem caminant cap a una vaga educativa estatal, cap a una vaga dels serveis públics i cap a una vaga general que posi al centre el dret a l’habitatge, uns salaris dignes i la defensa de tots els drets socials.
Seguim dempeus. Seguim organitzades. Seguim lluitant.
El 8 de setembre, vaga educativa.