Els sindicats que participen a la mesa de la funció pública (CCOO, UGT i IAC) van arribar el passat 19 de gener a un acord amb el nou govern de Junts pel Sí per fer efectiu l’abonament de les aproximadament tres quartes parts de la paga addicional de l’any 2012 que encara tenim pendent de pagament (una quarta part se’ns va retornar l’abril de 2015 amb un polèmic descompte del 5%). L’acord permet a la Generalitat tornar la paga en diferents terminis i ho podrà fer fins al primer trimestre de l’any 2018.
Es dóna la circumstància que, el mateix dia que es produeix aquest acord, el Parlament de Catalunya anava a votar una proposta de resolució signada per tots els grups a excepció de JxS i que, per tant, s’hagués aprovat que el govern retornés la paga del 2012 aquest mateix any 2016. Després que JxS sortís de la reunió amb els sindicats amb l’esmentat acord, la proposta de resolució va ser modificada i la que finalment va ser aprovada contempla el pagament en parts que poden arribar fins al 2018. El representant d’un dels sindicats que signen l’acord el justificava dient “som conscients de les dificultats en la tresoreria de la Generalitat i creiem que hem de cedir també en algunes qüestions”.
Des de CGT Ensenyament lamentem la signatura d’aquest acord en el context en el qual s’ha produït ja que sense el mateix hi hauria aprovada una resolució del Parlament de Catalunya per retornar la paga del 2012 aquest mateix any i estaríem en situació d’exigir al govern el seu compliment immediat. JxS, preveient aquesta situació, va reunir els sindicats de la mesa de la funció pública poc abans de l’aprovació de la resolució. I aquests, l’hi han posat molt fàcil.
De la mateixa manera, rebutgem que s’al·legui a les dificultats de tresoreria de la Generalitat per justificar l’acord. Aquest argument avala implícitament la gestió dels diners públics que fa el govern, fins i tot quan aplica retallades. El retorn de la paga del 2012 suposa un total de 400 milions d’euros, bastant menys que la quantitat pressupostada aquest any només al pagament d’interessos del deute (1.714,6 milions d’euros) i no res si ho comparem amb les despeses totals anuals del propi deute, que sumen més de 8.000 milions d’euros. Per tant, sí que hi ha diners i el que hem de fer els sindicats, enlloc de justificar la mala gestió que en fa el govern, és exigir que siguin destinats als i a les treballadores i als serveis públics abans que als bancs.
Aquest acord ens referma en la nostra opinió que la recuperació dels nostres drets laborals no passa per esperar que succeeixi per si sola a les meses de negociació sinó que requereix que ens organitzem i ens mobilitzem als centres de treball i al carrer, començant per aturar els tancaments de línies previstos exigint la baixada de les ràtios i continuant per exigir la reversió de totes les retallades i la millora de la qualitat de l’educació pública.
Veure esquerda “Exigim al nou Govern mesures urgents en defensa de l’educació pública i de les condicions de treball del professorat.”
CGT Ensenyament, 25 de gener de 2016