PRINCIPALS CONCLUSIONS DE L’ASSEMBLEA DEL 13 NOVEMBRE
Després de fer un balanç de la vaga i la manifestació d’avui, que globalment es valoraven molt positives, la discussió ha centrat en com donar continuïtat a la lluita. En aquest sentit es situen:
1.- Impulsar el treball de zones i de centre. Es considera que són els mecanismes claus per ampliar i aprofundir el moviment. Cal fer un treball constant per anar afegint a les reunions de zones el màxim de centres.
En el mateix sentit també es veia molt important impulsar les iniciatives que neixen de les zones: com la lluita contra la massificació de Sta. Coloma/Badalona, o d’altres. Cal donar a aquestes iniciatives el màxim de ressò i que arribin a ser conegudes a altres zones..
2.- Obrir el debat cap a la comunitat educativa. Es definien dos camins necessàriament complementaris: el laboral amb la vaga d’avui per exemple i el social que també s’ha d’expressar en mobilitzacions. El pas adient per enfortir la lluita. Era estendre-la socialment: cap a les famílies en el cas de primària (incloses AMPA’s) i cap els estudiants a la secundària.
Com a instruments per ajudar a fer aquest debat hi ha un full cap a les famílies i el manifest per a que tota mena d’organitzacions hi puguin adherir. Potser calia trobar un lleguatge més directe sobre les repercussions que tindrà la LEC.
També es valorava la possibilitat -com ha passat a Badalona- que aquesta connexió amb famílies o estudiants es pugui concretar en la constitució d’un Plataforma local en defensa de l’ensenyament públic per coordinar de manera és estable tots els sectors.
3.- Suport a la concentració del 16 Novembre. Diumenge 16 de novembre a les 12 h a la plaça Sant Jaume de Barcelona contra la massificació en les aules i per un pla de noves construccions de centres públics Convoquen les AMPAs de Badalona i Santa Coloma amb el suport dels sindicats. Es valora molt important assegurar-hi la màxima presència.
4.- Davant la manifestació del 30 Novembre al Parlament. Hi ha hagut molt debat sobre aquesta iniciativa de CCOO, UGT i els signants del Pacte Nacional. Inicialment era un proposta de CGT com a continuïtat de la vaga d’avui, però els signants l’han concretat sense consultar a cap dels sindicats convocants de la vaga i a més com a suport al Pacte Nacional, per la qual cosa com està és no és assumible. És més, s’ha utilitzat la convocatòria contra la vaga d’avui i per dividir encara més el moviment. En el debat s’ha parlat de què fer?
* Per una banda es valorava que pel seu contingut i els convocants no deixava cap possibilitat d’anar-hi, per què la nostra presència no faria sino engreixar el discurs de CCOO-UGT i el Pacte.
* Per l’altre que si exigim una mobilització social contra la LEC, no tindria massa sentit fer-ne una altre dia, que calia anar al Parlament encara que diferenciats amb el nostre manifest per la retirada i delimitant bé la nostra presència, proposant a USTEC anar-hi plegats.
Per majoria s’ha votat la segona opció.
5.- Properes mobilitzacions com a professorat. Es important no deixar refredar res i cal pensar en iniciatives per compaginar la mobilització dels professorat que cal que continuï, amb les socials. S’ha vist la necessitat però no s’ha concretat un llistat de posssibles.
També s’ha parlat de futures vagues. Es veia que per febrer és molt llunyà i que caldria parlar de gener (desembre es veia molt complicat).
Es tractava de proposar alguna cosa més decidida que una altre convocatòria de vaga aïllada. El sentit d’utilitat d’aquestes vagues era el fer com caixa de ressonància de la problemàtica de la LEC, no pensant que simplement des del sector de professorat la podíem tombar. Aleshores es parlava que la continuïtat al gener hauria de parlar de convocatòria amb un periodicitat que no s’ha concretat.
Fins aquí, les idees més importants.