Hi ha lluites que ocupen portades i d’altres que es construeixen lluny dels focus de les grans ciutats. Hi ha reivindicacions que mobilitzen milers de persones i d’altres que semblen condemnades a l’oblit perquè afecten col·lectius petits, invisibilitzats o allunyats dels grans centres de decisió. La lluita de les Tècniques Especialistes en Educació Infantil (TEEI) de les escoles rurals ha estat una d’aquestes.
Des de CGT Ensenyament vam començar aquest curs amb una reivindicació molt concreta: posar fi a una injustícia que feia massa anys que s’arrossegava. Les TEEI de les escoles rurals desenvolupaven les mateixes funcions que les Educadores d’Educació Infantil (EDU) de les llars d’infants de la Generalitat, però cobraven prop de 800 euros menys cada mes. Una diferència salarial injustificable que evidenciava, una vegada més, el tracte desigual que reben les professionals de l’etapa 0-3 i el menyspreu que sovint pateixen els entorns rurals.
Les escoles rurals sovint queden fora de les prioritats polítiques. Si, a més, parlem del primer cicle d’educació infantil, la invisibilitat encara és més gran. Per això sabíem que aquesta no seria una batalla ràpida ni fàcil.
Durant anys, des de CGT Ensenyament i CGT Laborals Ensenyament hem sostingut aquesta reivindicació. Ho hem fet als espais de negociació, als centres de treball, als carrers i als mitjans de comunicació. Però, sobretot, ho han fet les mateixes treballadores, que mai han deixat de reclamar allò que els corresponia.
No hi ha hagut cap gest miraculós ni cap decisió sobtada que expliqui el moment actual. Les conquestes laborals no apareixen per generació espontània. Són el resultat d’acumular forces, de mantenir el conflicte viu i de no resignar-se. Aquesta és la principal lliçó que ens deixa aquesta lluita.
El col·lectiu de TEEI coneix bé què significa haver de conquerir drets que altres col·lectius ja tenen consolidats. Formen part del personal d’atenció educativa, unes figures professionals relativament noves que han hagut de lluitar per cada avenç. A més, en un departament on la veu dels docents acostuma a monopolitzar el debat públic, les seves reivindicacions han quedat massa sovint en un segon pla.
Malgrat tot, aquest curs han tornat a demostrar que organitzar-se serveix. La campanya de denúncia pública impulsada per CGT Ensenyament, les assemblees obertes de treballadores, el grup de treball creat per les mateixes TEEI, la difusió a les xarxes socials i la participació en les vagues educatives han anat construint una pressió sostinguda que ha acabat obrint escletxes.
Primer va arribar el reconeixement de la funció tutorial mitjançant un complement econòmic. Era un avenç, però insuficient. Des de CGT Laborals Ensenyament no vam signar aquell acord perquè no resolia el problema de fons: la manca d’equiparació salarial i de reconeixement professional.
Ara, amb l’aprovació de la reclassificació del personal laboral gràcies a les esmenes presentades per ERC i la CUP, aquesta reivindicació històrica fa un pas decisiu. Les TEEI de les escoles rurals veuen reconeguda, finalment, una equiparació salarial i professional llargament esperada.
Aquest avenç també s’ha d’emmarcar en un context més ampli. En les darreres setmanes s’ha obert la porta a modificar la LOMLOE per reduir les ràtios de tota l’etapa 0-3, una reivindicació impulsada des de fa temps per CGT Enseñanza, conjuntament amb altres col·lectius. Són victòries parcials que comparteixen un mateix origen: la mobilització sostinguda de les treballadores.
No ens enganyem: encara queda molta feina. La reclassificació no resol tots els problemes de les escoles rurals ni posa fi a les desigualtats que continuen existint dins del Departament d’Educació. La manca crònica de recursos, les millores laborals que continuen bloquejades per a moltes treballadores de l’educació i la necessitat evident de reforçar els serveis públics educatius continuen pendents.
Però també és important reivindicar les victòries. No per conformisme, sinó perquè demostren que la lluita col·lectiva és útil. Cada dret conquerit reforça la confiança per afrontar les batalles que encara han de venir.
Les TEEI de les escoles rurals han demostrat que, fins i tot des dels entorns rurals, és possible canviar les coses; que cap col·lectiu és massa petit quan decideix organitzar-se; i que els drets no són concessions de l’administració, sinó conquestes de les treballadores.
Des de CGT Ensenyament continuarem al seu costat. Perquè aquesta victòria és seva. I perquè sabem, avui més que mai, que la lluita continua sent l’únic camí.
