Comunicat de CGT Ensenyament contra el tractament de l’Anarquisme en les PAU 2015: menyspreu del moviment llibertari a Catalunya

L’ANARQUISME EN LES PAU 2015. EL COMBAT PER LA HISTÒRIA CONTINUA

El debat entre diferents corrents historiogràfics que interpreten el passat des de perspectives diferents és un dels instruments que permeten l’avanç del coneixement sobre el nostre passat. La història és un àmbit, per tant, en construcció contínua. Una de les perversions que es produeixen en l’estudi del passat és intentar interpretar-lo a partir de conceptes del nostre present que no existien en l’època objecte d’estudi o que tenien significats diferents dels actuals.

Un dels conceptes més controvertits en l’actualitat és el del terrorisme, concepte que, definit des dels poders de l’Estat, té una connotació pejorativa que evita el debat polític i que, aplicat a fenòmens molt diversos, permeten la criminalització d’activitats polítiques i socials que qüestionen l’ordre social existent. El que no és permissible en el camp del debat històric és intentar interpretar esdeveniments del passat, sobretot de la nostra història contemporània en què la violència política utilitzada tant des del poder com des de les classes subalternes era un instrument habitual del conflicte entre les classes, amb aquest concepte de terrorisme que, des de la caiguda de les torres bessones de NY, ha servit per designar determinades formes d’oposició, aconseguir la seva demonització per l’opinió pública gairebé sense debat i facilitar la repressió de l’Estat sense qüestionament possible i amb un ampli consens.

Un fet semblant ha passat en les darreres proves de selectivitat, en l’assignatura d’història. Es demanava a l’alumnat que expliquessin les diferents formes d’oposició al sistema de la Restauració Borbònica en el període 1875-1898. Els i les coordinadores de selectivitat assignen al professorat corrector uns criteris bàsics que han de permetre unificar la correcció. Un dels criteris fa referència a l’oposició del moviment obrer al sistema canovista. Es fa una breu referència a l’aparició del PSOE i de la UGT (sense qualificatius que condicionin l’alumnat) i, de manera immediata, a l’anarquisme, al qual presenta dividit en dues corrents: l’anarcosindicalista i l’anarcoterrorista, recreant-se a continuació en tots aquells atemptats als quals l’alumnat ha de fer referència: bomba del Liceu, Corpus, (dubtós atemptat anarquista…i possible operació policial), atemptat contra Cánovas del Castillo, etc.

La pregunta s’expressava així: “Comenteu l’oposició al sistema de la Restauració fent referència al carlisme, al republicanisme i a l’obrerisme fins al 1898” i els criteris de correcció referits a l’obrerisme, eren: “… l’obrerisme, que veié la fundació del PSOE el 1879 i la UGT el 1888, socialistes; i la divisió dels anarquistes entre anarcosindicalistes i anarcoterroristes, que portaren a terme importants atemptats, entre ells el del mateix Cànovas del castillo el 1897, així com les bombes del Liceu i del Corpus; i el judici de Montjuïc del 1897”

Des de CGT Ensenyament volem mostrar el nostre absolut desacord amb aquesta presentació d’un dels moviments socials més importants de la nostra història contemporània i qüestionem la cientificitat dels termes utilitzats per a definir-lo.

La qualificació d’anarcosindicalisme per al període pel qual es pregunta seria un anacronisme. En tot cas, els i les anarquistes partidàries de l’organització de les treballadores i treballadors podríem considerar-los, en aquesta època, com a partidàries de l’acció de masses, que seran, sens dubte, a la base del futur moviment anarcosindicalista que eclosionaria en la CNT el 1910 (hi va haver un temps en què als i les estudiants se les demanava que diferenciessin entre anarcocol•lectivistes i anarcocomunistes, posant l’accent en la tasca constructiva i de projecte de futur que representava l’anarquisme).

La qualificació d’anarcoterrorisme és una utilització espúria i malintencionada. Fins fa poc, hi havia un cert consens entre els i les historiadores en qualificar als i les anarquistes que van utilitzar l’acció violenta com a partidàries de l’anomenada “propaganda dels fets”, accions de caràcter individual i no planificades que tenien com a objectiu atemptar contra representants del Capital, l’Estat i l’Església. Però també diem malintencionada perquè l’ús del terme anarcoterrorisme, en la conjuntura actual, no és innocent. En els darrers dos anys, hem assistit a operacions policials contra el moviment anarquista ( Pandora i d’altres…) sota l’acusació de terrorisme, per la qual cosa, és fàcil establir una relació directa entre els fets succeïts en el passat i militants d’aquest moviment a l’actualitat, amb la conclusió derivada d’identificar anarquisme i terrorisme.

També volem remarcar que en els criteris de correcció es precisen detalladament els atemptats succeïts en els anys 90 del S.XIX, però no l’obra constructiva que van desenvolupar la majoria dels i de les anarquistes en els medis obrers: alfabetització, escoles, conferències i debats, estudi de l’esperanto, mitjans de premsa, novel•les socials, etc. Per què tanta incidència en els actes minoritaris de la “propaganda dels fets” i no en la tasca cultural, social i educativa de la immensa majoria?

Creiem, finalment, que a les Universitats se les ha d’exigir la major precisió i equanimitat històrica quan es tracta d’establir criteris de correcció d’exàmens de selectivitat o d’assessorar els autors i les autores dels llibres de text que s’utilitzen a Batxillerat.

És per tot això, que exigim una disculpa pública de les persones responsables, intencionades o no, d’aquesta impròpia presentació del moviment anarquista a la nostra història contemporània.

CGT Ensenyament

23 de juny de 2015

Document en pdf