COMUNICAT sobre l’esborrany del currículum de l’educació bàsica. Prou doctrina del xoc, organitzem la resposta.

Estem fartes de la doctrina del xoc que està implementant el Departament d’Educació. En poques setmanes la comunitat educativa estem rebent atacs constants que pretenen l’astorament i la paralització: responsabilitzar els docents del fracàs de la immersió lingüística i la sentència del 25% (quan el problema ha sigut la deixadesa i desinversió per part del govern de la Generalitat); avançar l’inici de curs al·legant la conciliació familiar (quan es tracta de conciliació empresarial i d’obrir les portes a les empreses privades del lleure que exploten les seves treballadores); i per rematar-ho, aquest simulacre de participació en l’elaboració del nou currículum que capgira tot l’ensenyament sense el consens de la gent que l’ha d’implementar i que l’ha de patir.

La publicació de l’esborrany del currículum de l’educació bàsica per part del Departament ha generat un gran rebuig entre els sectors de la comunitat educativa. Col·lectius i plataformes s’han posat en marxa i han recollit signatures en contra d’un procés fake d’aportació d’esmenes, que segurament no seran ni considerades. 

Aquest fet representa una mostra més de la deriva totalitària d’aquesta institució que s’omple la boca amb les paraules “democràcia” i “participació” però a l’hora de la veritat imposa lleis, decrets, criteris i directrius sense cap participació de la comunitat educativa.

Des de CGT Ensenyament ens sumem a les peticions de dimissió del Conseller i exigim una moratòria en l’elaboració i implantació del nou currículum també per aquests motius:

1. L’esborrany ressalta el suport dels serveis educatius als centres concertats: “Els serveis educatius han de donar suport als docents dels centres sostinguts amb fons públics” (art.12.12). S’incentiva de nou el transvasament de diners públics a les escoles privades. La primera causa de la segregació escolar és l’escola concertada.

2. Deixa a l’autonomia de centre l’organització i tractament de les llengües: “Els criteris per a l’organització de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües i per al seu tractament i ús es determinaran, en el marc de l’autonomia dels centres, tenint en compte la composició lingüística de l’alumnat i la realitat sociolingüística de…” (art. 5.3). El Departament evita d’aquesta manera responsabilitzar-se de la immersió lingüística i els efectes de la sentència del 25% en castellà, deixant desemparats els centres educatius en aquesta enèsima pugna entre partits polítics.

3. Sobre les Proves d’Avaluació Diagnòstica es diu que “En cap cas determinen l’expedient acadèmic dels alumnes. L’aplicació, la correcció de les proves i l’anàlisi dels resultats són a càrrec dels equips docents dels centres” (art. 28.1). Però els resultats queden registrats al RALC i no sabem l’ús que se’n pot fer (recordem que el Departament de Salut va vendre milions de dades d’usuàries a asseguradores privades…). A més, aquestes proves determinen els recursos i prestigi que tenen els centres i alguns centres dediquen molt de temps a entrenar l’alumnat per treure-hi bons resultats; en contra del mateix discurs de “pedagogia innovadora” que traspua l’articulat.

Tampoc queda clar en aquest punt qui corregeix aquestes proves (segons el redactat s’entén que són els docents del mateix centre, però actualment no és així).

4. La religió continua present i amb més dotació horària que els valors i l’ètica en un estat suposadament aconfessional (Disposició addicional primera). Així mateix, hi haurà una disrupció organitzativa en detriment de l’alumnat que fa religió per no poder realitzar “activitats de desenvolupament de capacitats personals… a través de la realització de projectes significatius i rellevants i de la resolució col·laborativa de problemes, reforçant l’autoestima, l’autonomia, la reflexió i la responsabilitat”. A la vegada es delega l’elaboració del currículum de religió a les autoritats religioses, caracteritzades en molts casos per un biaix reaccionari. 

5. L’articulat fa referència a l’educació afectivosexual, la coeducació i el respecte als col·lectius LGTBI, però no específica els recursos formatius, horaris i materials per dur-ho a terme.

6. Es proposa un canvi radical en la distribució horària i es redueixen hores lectives de totes les matèries a canvi de moltes hores de “gestió autònoma”: 1050 hores a primària, 525 entre 1r i 3r d’ESO i 210 a 4t. Es menystenen així les especialitats, els continguts i el rigor de les diferents matèries. 

Aquest punt ens preocupa especialment en com afectarà en l’elaboració de plantilles, atès que es deixarà en mans de les direccions la decisió d’en quins àmbits dedicar les hores i pot incentivar encara més la contractació a dit ja avalada pel decret de plantilles. 

A més, les hores de gestió autònoma es podran utilitzar per marcar clares diferències entre els centres i en comptes homogeneïtzar l’educació pública es diferenciaran més els centres entre sí. Depenent de les famílies, de les quotes de material, de la demanda i del tret diferencial que vulguin promocionar, s’ofertaran unes matèries o unes altres, i això marcarà distància entre centres. Es maximitza així l’autonomia de centre que es tradueix en desigualtat i segregació.

7. A primària es ressalta l’assoliment de la competència “d’emprenedoria social i empresarial”, competència que denota un clar viratge cap a una educació neoliberal centrada en valors capitalistes.

8. A primària, el Departament d’Educació podrà determinar quins centres fan la sisena hora, provocant la desigualtat entre els centres i impedint que la comunitat educativa participi en la determinació de l’horari escolar.

9. A primària es determina com a competència clau davant les diferències de classe i d’injustícia social “l’empatia i compassió”, un vocabulari que psicologitza i introdueix el llenguatge religiós davant les problemàtiques socials i les diferències de classe; en lloc d’impulsar l’esperit crític i les competències per transformar l’entorn en una societat més justa.

10. A secundària, l’articulat fa referència a l’assumpció de valors ètics, habilitats analítiques i crítiques i dialèctiques per a l’exercici d’una ciutadania lliure i responsable i a la construcció moral de l’individu responsable i crític, però desapareix l’optativa de filosofia a 4t d’ESO i es redueixen les hores d’ètica i valors, úniques matèries on es proporcionen les eines per fer efectius aquests valors i habilitats esmentades.

11. El decret incentiva l’emprenedoria, alhora que obvia els drets civils i laborals en un clar viratge cap a un ensinistrament capitalista on la finalitat és l’autoexplotació. Cal preparar l’alumnat pel difícil món que es trobaran quan surtin de l’entorn escolar i dotar-los de les eines per poder combatre l’explotació laboral, les desigualtats, les injustícies i la frustració i no defallir; i així poder transformar la realitat en una societat més justa per tothom.

12. A la Formació Professional Bàsica manca una àrea específica on es treballin els aspectes laborals claus en aquesta formació. Creiem que és essencial que s’imparteixi la matèria de Formació i Orientació Laboral on s’incloguin continguts sobre drets laborals i la seva defensa a través de l’organització sindical. Tanmateix, pensem que seria convenient que fos matèria obligatòria a 4t d’ESO i als ensenyaments de persones adultes, atès que tècnicament l’alumnat que acaba aquestes etapes es pot incorporar al mercat laboral.

En conclusió, tenim moltes propostes per a la modificació del currículum de l’educació bàsica i exigim la participació real de la comunitat educativa i el temps de reflexió i elaboració suficients perquè aquesta participació sigui efectiva.

FARTES DELS MÚLTIPLES ATACS A LES DOCENTS I A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA PER PART DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. 

JA N’HI HA PROU, ORGANITZEM LA RESPOSTA.