El CEE (Centre d’Educació Especial) Municipal Vil·la Joana és una institució centenària i un referent que gaudeix d’un prestigi a la ciutat de Barcelona per la tasca pedagògica, terapèutica i social que duu a terme amb l’abordatge integral de les psicosis, els autismes, les patologies límit i les seves diferents manifestacions simptomàtiques amb l’alumnat fins als setze anys. Però sembla que el valor d’aquesta institució no és el mateix per tothom; el passat 8 de febrer l’administració educativa, els partits polítics de Barcelona i els sindicats vam rebre una carta signada per més de 40 professionals del centre denunciant el pèssim estat de les instal·lacions del centre i la nul·la resposta de l’administració educativa. (Adjuntem la carta al final de l’entrada)
Des de la CGT vam oferir el nostre suport a l’escola i ens vam posar a la seva disposició per tal de trobar solucions a la situació, que elles mateixes titllen “d’insostenible” i que estan patint. L’escola ens va comentar que Barcelona en Comú va respondre aquesta carta amb la predisposició de portar a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 13 de febrer una pregunta a l’equip de govern. En aquest context, vam decidir embarcar-nos en l’aventura de la democràcia burgesa. Una de les nostres delegades i treballadora del centre, amb el beneplàcit de la plantilla es va posar en contacte amb el regidor de BCN en Comú i li va mostrar la seva predisposició per portar les paraules de l’escola a la Comissió. Però el mateix regidor ens va comunicar que malauradament no podria ser, no per voluntat seva, sinó pel funcionament d’aquestes comissions. Ja sabem com funcionen les institucions: s’omplen la boca de la paraula democràcia, però només s’escolta la veu d’uns pocs privilegiats.
Durant tres hores es van sentir tota mena discursos fins i tot els de l’extrema dreta que apel·laven a la conservació de la família tradicional i la retirada dels premis al documental “Ciutat Morta”. El regidor feixista va tacar el nom de Patricia Heras, que després d’una festa el 4 de febrer de 2006 a Barcelona, va ser detinguda, torturada i enviada a presó; més tard va treure’s la vida sent víctima d’un sistema polític i judicial amb molt poques garanties. Abans, un jove representant del PSC va deixar anar la frase: “Barcelona s’ocupa i es preocupa dels infants.” Aquesta frase va resultar paradoxal, però ja coneixem el PSC d’Schrödinger, perquè el que ens portava allà era, precisament, la despreocupació per l’alumnat de Vil·la Joana.
Més tard, el regidor dels comuns va transmetre el malestar del claustre i va comentar que les institucions estan fallant en el manteniment més bàsic i va pregar que es posés al dia el manteniment de l’escola, valorant la feina que es fa. També va proposar una mesura que des de CGT fa temps que reclamem i que és un Pla Director de Centres d’Educació Especial. Com a CGT volem remarcar que aquesta proposta ha d’anar acompanyada d’una representació real, no ens serveix aquest Pla Director si no hi ha una representació real de les plantilles dels centres d’educació especial.
La resposta de Govern la va donar el Sr. Riera explicant que havien posat fil a l’agulla aquell mateix dia i van enviar a manteniment a Vil·la Joana per atendre les necessitats del centre. També, va recollir el prec de la creació del Pla Director de Centres d’Educació Especial.
Sembla que en aquesta ciutat cal que s’aixequi una mica de polseguera perquè el Govern es posi a treballar. Sembla també, que el lema que proclamava el PSC a les eleccions: “De nou Barcelona”, ressuscitant la Barcelona Olímpica del 1992 és una realitat: Barcelona és una ciutat purament neoliberal i renovada, sí, però renovada per qui? Suposem que aquesta renovació es refereix al canvi de cromos dels veïns de la ciutat, on el Govern col·labora amb un escenari insostenible per empenye’ls a marxar (una expulsió en tota regla) i després allotjar turistes. Aquesta Barcelona que va heretar Joan Clos el 1997, qui fins fa quatre dies presidia la patronal immobiliària de pisos de lloguer. Per tant, si el model de ciutat de Barcelona està enfocat al turisme, entenem el perquè de la desatenció dels equipaments públics. Però la CGT estarem plantant cara a les seves polítiques neoliberals i defensarem els equipaments públics de la ciutat de Barcelona amb dents i ungles.