La FP al decret d’escola inclusiva

Referències a a la Formació Professional al DECRET 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.

(Article 21) Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu a la formació professional inicial i als ensenyaments de règim especial

1. L’oferta de formació professional del sistema educatiu preveu les adaptacions curriculars, que són les anàlogues als PI que preveu l’article 12, per a alumnes amb discapacitat lleu, moderada o amb trastorns mentals. (Mirar més abaix l’article 12)

2. Els instituts que imparteixen programes de formació inicial i, o també, ensenyaments de règim especial en modalitat presencial, semipresencial i a distància, han de facilitar itineraris adaptats als diferents ritmes i possibilitats d’aprenentatge de l’alumne, amb una organització que permeti les adaptacions i les mesures flexibilitzadores d’acord amb el PI de cada alumne que facilitin l’assoliment dels objectius encaminats a l’obtenció total o parcial de la titulació.

3. Els centres d’educació secundària amb ensenyaments de formació professional poden oferir itineraris formatius específics, preferentment vinculats a qualificacions professionals de nivell 1, adreçats específicament a persones amb discapacitat intel·lectual lleu o moderada que no estiguin en disposició de seguir els itineraris de formació professional ordinaris. Les ofertes formatives esmentades han de tenir per objectiu incrementar l’autonomia personal d’aquestes persones i l’assoliment de competències professionals que facilitin la transició a la vida adulta i la integració social per mitjà del treball.

4. Els itineraris formatius específics, de caràcter postobligatori, adaptats en durada i continguts a les característiques dels seus destinataris tenen una durada màxima de 4 anys i per accedir-hi no cal disposar del títol d’educació secundària obligatòria. Si els imparteixen centres de titularitat privada aquests tenen opció preferent al concert educatiu.

5. El Departament d’Ensenyament ha de planificar la formació professional tenint en compte el teixit empresarial del territori i, en coordinació amb el Departament que tingui competències en aquesta matèria, amb els ens locals i els agents socials, ha de promoure la implicació de les empreses en els processos d’inserció afavorint que aquestes ofereixin pràctiques per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques i facilitant-los la posterior incorporació al món laboral.

6. Els centres d’educació especial poden establir col·laboracions amb centres educatius que imparteixin formació professional a fi de certificar les unitats de competència professional dels alumnes, associades als programes professionalitzadors.

7. El Govern, en el marc de la necessitat de garantir una formació professional adequada a les persones amb discapacitat i a les dels plans de transició a la vida adulta, ha de vetllar pel bon funcionament dels centres d’educació especial i els ha de dotar amb els recursos i suports necessaris, tal com preveu la Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals.

Article 12. El pla de suport individualitzat (PI)

1. El pla de suport individualitzat (PI) és un document que recull les valoracions i la presa de decisions dels equips docents —amb la participació de la família i de l’alumne—, sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars de determinats alumnes en tots els contextos en què es desenvolupa el projecte educatiu.

2. Al segon cicle d’educació infantil, a l’educació primària i a l’educació secundària obligatòria el PI s’ha d’elaborar per als casos següents:

a) Els alumnes que presenten necessitats educatives especials.

b) Els alumnes nouvinguts que s’incorporen tardanament al sistema educatiu a Catalunya.

c) Els alumnes que ja no assisteixen a l’aula d’acollida però que reben suport lingüístic i social per seguir el currículum amb el seu grup classe.

d) Els alumnes que estan atesos en centres del Departament de Salut, en centres de justícia juvenil del Departament de Justícia, o en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i no poden assistir als centres educatius regularment.

e) Els alumnes als quals es redueix la durada dels estudis en qualsevol etapa.

f) Els alumnes que cursen simultàniament educació secundària obligatòria i altres ensenyaments de música o dansa, o que cursen educació secundària obligatòria i tenen una dedicació significativa a l’esport.

g) Sempre que, en el pas de l’educació primària a l’educació secundària, l’EAP ho hagi fet constar en l’informe de l’EAP de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu.

h) Excepcionalment, aquells alumnes que per assolir les competències bàsiques requereixin mesures addicionals.

i) Els alumnes sobre els quals s’hagi pres la decisió d’avaluar-los amb criteris d’avaluació inferiors o superiors als del nivell que els correspon.

3. A l’etapa de batxillerat el PI s’ha d’elaborar per als casos següents:

a) Els alumnes que es troben en els supòsits establerts als apartats a, b, c, d i e del punt 2.

b) Els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació, sempre que les necessitats educatives de l’alumne ho requereixin o mentre el PI sigui un requisit per presentar-se a les proves d’accés a estudis superiors.

4. A la resta d’ensenyaments no universitaris es recolliran en un PI, o en un document anàleg, les accions específiques adreçades a la flexibilització dels continguts i la posada a disposició de l’alumne d’adaptacions i suports a fi de facilitar l’accés a l’aprenentatge i la participació, en els casos següents:

a) Sempre que l’alumne ocupi una plaça de reserva i així ho requereixi.

b) Sempre que l’alumne tingui un certificat de discapacitat i requereixi el PI.