Després d’anys i anys sostenint l’insostenible, per fi les treballadores del 0-3 d’arreu de Catalunya hem decidit organitzar-nos i iniciar una lluita conjunta mai vista en el sector. Gràcies a aquesta unió, i a la certesa de saber que no tenim res a perdre i que tan sols podem guanyar-hi, ens sentim valentes, preparades i empoderades.
Totes les oportunitats són bones per visibilitzar la lluita per la dignitat del 0-3, i com que de motius ens en sobren, tant el diumenge 14 com el dijous 18, des de CGT 0-3 Catalunya serem al costat de les treballadores i de les famílies per exigir canvis immediats i urgents pel 0-3.
Les vagues no són l’única eina que existeix per fer front al sistema capitalista que tan oblidades i precaritzades ens té, però sí que són una de les eines de pressió més potents que existeixen, ja que des del primer moment en què es convoca una vaga, tot comença a remoure’s. L’impacte d’una vaga va molt més enllà de la jornada d’aquell dia i de les accions que s’hi facin (que no cal dir-ho són importants). L’impacte d’una vaga és abans i després del dia assenyalat, ja que quan els mecanismes s’activen els qui fins ara tenien el control, el comencen a perdre, ja que se’ls presenta un escenari que no havien previst, que no saben com esdevindrà i que no poden controlar, i això no agrada a ningú però menys encara aquells que estan acostumats a tenir el poder.
En el cas del 0-3 l’impacte d’una vaga pot arribar a ser molt gran tot i que no ens ho sembli, ja que donada la territorialització del sector, la lluita ens pot permetre reclamar millores a tres bandes:
1. A l’àmbit estatal. Perquè per tal que el reconeixement del cicle sigui real cal que seguim organitzades i fent pressió estatal tal com vam fer amb la vaga del dia 7 de maig, ja que si aconseguim que el Govern faci una modificació de la LOMLOE es podrien millorar algunes condicions com ara les ràtios, i les condicions laborals de totes les treballadores del 0-3, equiparant els nostres drets a la resta del personal docent i professorat de la resta d’etapes educatives.
2. En l’àmbit autonòmic. Tal com vam fer el dia 20, cal que des de Catalunya continuem reclamant al Govern de la Generalitat que es posi a treballar de manera eficaç i eficient per millorar les condicions del 0-3 pel que fa a tot Catalunya.
3. En l’àmbit local. Tot i que aquest no sigui la lluita principal de sector, el conflicte actual també ens pot servir per a pressionar al nostre ajuntament i intentar treure millores a escala municipal. Així doncs, a la vegada que sortim als carrers a reclamar una millora global, també podem aprofitar i assenyalar les deficiències locals i intentar establir canals de comunicació amb l’Ajuntament perquè en els convenis (pel personal municipal) o a través dels PLECS (pel personal externalitzat) s’hi facin millores.
Així doncs, què demanem des de la CGT pel 0-3?
Des de la CGT reclamem una xarxa 100% pública, gratuïta i universal, amb una baixada de ràtios i unes condicions dignes per totes les treballadores i la petita infància.
Parlem d’una xarxa 100% pública, ja que apostem perquè totes les escoles de 0-3 siguin públiques en la seva totalitat. Volem que totes les treballadores del 0-3 siguin treballadores públiques perquè el 0-3 també és educació i perquè creiem que aquesta és l’única manera de garantir al màxim la igualtat de drets i condicions per tothom. Aquesta reivindicació tant es pot emmarcar en el marc de la lluita Estatal, com en el marc autonòmic.
A mode resum, podeu veure i imprimir la infografia que des de CGT Estatal es va difondre per explicar les principals reivindicacions de la CGT pel 0-3. Tot i que cada CCAA pot fer-ne les seves apreciacions, la lluita estatal està en estreta consonància amb el que des de CGT 0-3 Catalunya portem anys reclamant.
A continuació donem resposta a dubtes habituals que ens van arribant.
Si la majoria d’escoles de 0-3 no estan gestionades pel Departament, què es pot aconseguir amb aquestes vagues?
Tot i que el Departament tan sols pugui negociar “oficialment” les condicions de les treballadores de les 42 llars d’infants de la Generalitat a la mesa sectorial del personal laboral (PAE), també podria fer canvis o modificacions en el DECRET 282/2006, la norma que regula els requisits de centre com ara les ràtios, els espais i els m², les professionals…, per tant, sí que des del Departament i sense necessitat de negociar res en cap mesa es podrien millorar les condicions de tot el 0-3.
Aleshores, les condicions del 0-3 poden canviar sense passar per les “famoses” meses de negociació entre administració i sindicats?
Sí, les nostres condicions podrien començar a canviar demà mateix si així ho volguessin els polítics, i així ho va voler recordar recentment el president Pedro Sánchez en unes declaracions que va fer arran de la lluita Estatal per les millores del 0-3. Les CCAA tenen total autonomia per baixar les ràtios en el 0-3, ja que el Govern de la Generalitat de Catalunya té la potestat reglamentària per modificar, derogar o adaptar el Decret 21/2023 d’ordenació de l’educació infantil sempre que ho consideri oportú mitjançant un nou decret, amb l’únic límit de respectar els continguts i ensenyaments mínims fixats per la llei orgànica estatal (LOMLOE).
Des de la CGT ja fa anys que reivindiquem un nou decret i denunciem que l’actual està obsolet (tant al carrer com en els despatxos), però, donat el fet que fins al dia d’avui hem estat un sindicat amb molt poca representativitat al sector, i també dins les meses de negociació amb el Departament, ningú s’havia vist compromès a alçar la veu en la defensa del 0-3. Vegeu comunicat, aquí!
Però, hi ha diners per tot això?
Generalment, són les prioritats del Govern les que marquen les “limitacions” pressupostàries. I aquestes “limitacions” són avalades, entre tants, pels partits polítics (que amb més o menys pressió es disposen a signar o no determinants pressupostos). Dit això, des de la CGT tenim dues coses clares; la primera és que no podem continuar permetent que per educació es destini menys del 3% del PIB quan la LEC, des del 2009, n’estableix el 6%. I la segona és que des d’un govern d’esquerres s’estigui fent grans inversions en pressupostos militars i policials, i que malgrat que la crisi educativa del país no s’estigui fent res.
I des d’un altre vessant, també estaria bé recalcar la hipocresia que gasten els polítics i les administracions, ja que mentre la Generalitat i alguns Ajuntaments tanquen l’any amb superàvit (excés d’ingressos sobre els costos), continuen sense augmentar el finançament per millorar el 0-3, i per tant impossibilitat que les condicions del sector puguin millorar.
Per aconseguir un canvi és important contemplar i estendre la lluita i el treball a tots els escenaris i camins possibles (mobilitzacions, vagues, reunions amb l’administració, reunions amb partit polítics, presència a plenaris i audiències públiques…), així que ens anirem trobant arreu i continuarem cridant plegades que el 0-3 existeix, i que ja no pot més!
Pròperes convocatòries.
– 14 de juny: Manifestació de país. Aturem l’emergència SOCIAL i EDUCTAVIA. Defensem les treballdores de l’educació.
– 18 de juny: VAGA 0-3 a nivell de Catalunya.
LA LLUITA SERVEIX. Trenquem el silenci i juntes bolquem el sistema que ens menysté i precaritza!
Instagram: cgt_03_catalunya
Correu electrònic: [email protected]
Grup de telegram CGT 0-3 CATALUNYA: https://t.me/+XQT2H9AJYmgxZmZk