Josep Maria Bofarull. Com deia Josep Fontana, el futur és un país estrany [1]. I resulta que ja som en aquest futur. Fa anys que assistim a un debat en educació, alimentat pels mitjans de comunicació, gurus de coachig, trilers de l’opinió pública, entre altres, que s’han dedicat a proporcionar algunes fórmules magistrals per treure a l’educació de la seva crisi estructural, i respondre a les grans preguntes: què li està passant al sistema educatiu?, què cal fer per solucionar els seus problemes? Aquest debat ha generat un estat d’opinió a la ciutadania basat en prejudicis, veritats a mitges i idees preconcebudes que no sempre s’ajusten a la realitat.