Cal acabar amb la Desigualtat, amb l’Exclusió, amb la Impunitat.
És l’hora d’Aixecar-se
Les crisis semblen ser essencials per al capitalisme i per els qui són els seus sicaris polítics, siguin del color que siguin. Ells sempre guanyen. Han derrocat i rebutjat tot el que és essencial per a la vida digna de la majoria de les persones:
Els espais que algun dia van ser productius els han convertit en erms industrials, expulsant de les seves ocupacions a més de tres milions i mitjà de persones, des del 2008 fins ara.
Els barris obrers són condemnats a l’abandó social: falten col•legis públics, falten centres socials, falten hospitals públics i centres primaris de salut, han privatitzat les neteges, el transport, l’aigua, l’energia…. La brutícia física i la manca d’higiene creix igual que les seves taxes i els seus IBIs. Les persones depenents (la tercera edat, la infància i les persones amb discapacitats) han estat abandonades i es retiren les prestacions socials (cotitzacions) a més de 150.000 persones.
En el camp, les petites granges i les explotacions camperoles, veritables bases de la sobirania alimentària, han estat desplaçades per l’agricultura industrial a gran escala i les multinacionals de l’alimentació, s’han apropiat de tot, determinant que mengem escombraries i que empitjori la nostra salut i qualitat de vida.
Els mega-centres comercials proliferen en nostres mega-ciutats i als barris obrers perifèrics, i segueixen incitant a “consumir, consumir”… a milions d’assalariats i assalariades, als quals se’ls ha robat el salari, bé perquè els han acomiadat, bé perquè el seu patró els hi ha minimitzat fins a la indigència.
Més del 52% dels joves (890.000) no treballen ni reben cap renda, per això no tenen possibilitat alguna de consumir, excepte consumir-se en la desesperació o emigrar.
Més de 2 milions d’habitatges tancats, milers de construccions en esquelet, les autopistes privatitzades, els aeroports sense avions, els camps de golf al costat de les tanques de la vergonya, on es massacra als més desposseïts que vénen fugint del gana i la misèria. Les mega- construccions, les autopistes de peatge que ara tornem a pagar, que solament han servit per atorgar milers i milers de milions a alcaldes, diputacions, presidents autonòmics, empresaris de tots els sectors, etc….Se segueix tirant a la gent de les seves cases a una mitjana de 100.000 a l’any, incrementat la misèria, l’empobriment i la total absència de futur.
L’espectacle de el “drama espanyol” que vivim (igual que la tragèdia grega), quan banquers i financers de tot tipus han aconseguit que els polítics, en comptes de ficar-los a la presó per la major estafa a la societat coneguda en la història moderna d’aquest país, els han regalat fins a 100.000 milions d’euros per tapar les seves negligències i seguir engreixant les seves butxaques particulars. L’especulació amb el sòl, amb les hipoteques, amb les preferents, amb els fons voltors, etc., la qual cosa és una part substancial del seu “botí”.
Polítics (tots i totes) que han gestionat el públic com si fos la cova de “*Alí *Babá”, repartint-se el botí de les retallades en la despesa pública essencial, l’educació, la sanitat, les cures, la cultura, l’energia, les comunicacions, els transports, les pensions, etc…
Institucions que ens han imposat, per la via de les lleis mordassa, l’adaptació al nou estat de coses: que visquem sense ocupacions o amb ocupacions precàries, on cobrem per mitja jornada i treballem 10 hores; que visquem sense pensions dignes o suficients, molt menys universals i, si volem “viure millor”, doncs que ens fem un fons privat de pensions; que ens acostumem a una educació sense coneixements ni llibertat de pensament, sense places públiques per arribar a la universitat (para això estan les privades), o l’educació concertada, on es desvien milers i milers de milions d’euros a l’església catòlica, apostòlica i romana.
Institucions que s’han fet càrrec d’un deute privat, la dels banquers, la de les multinacionals, les de les elèctriques essencialment, la de les constructores, que ara es dediquen a gestionar hospitals “públics” amb criteris mercantilistes privats. Han condemnat a diverses generacions a ser “pagadors” d’aquest deute absolutament il•legítim.
Hem de ser capaços de PARAR aquesta barbàrie: el finançament total i global de la vida, impulsada pel sobreendeutament i la desregulació absoluta, ens ha situat en una realitat on, solament en el nostre estat, 20 persones, les més riques, tenen més diners que 14 milions de persones que són les més pobres.
La situació social ens ha col•locat en un escenari on solament el 34% de les persones que habitem en l’estat espanyol (15.640.000), són capaços de viure “normalment”, sense insuficiències en el bàsic (casa, ocupació, renda, sanitat, educació, transport, cultura i oci), la resta sobrevivim així: el 40,6% ens anem enfonsant en la precarietat i el 25% de les persones (11.800.000) sofreix d’exclusió real, el 77,1% pateix exclusió d’ocupació; el 61,7% exclusió d’habitatge i el 46% de la salut”.
El 29 de Novembre, CGT, al costat de les Marxes de la Dignitat, tornarem a ocupar els carrers per reivindicar el CANVI SOCIAL, perquè sabem amb certesa que LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ possible.
MARXES DE LA DIGNITAT: PA, TREBALL, SOSTRE, LLIBERTAT.
UNIFIQUEM LES LLUITES PER CANVIAR EL SISTEMA
