Marea Groga Lleida. La crisi econòmica es va fer servir per perpetrar les retallades més dràstiques mai vistes en la sanitat i l’educació públiques. Ara, el govern de la Generalitat, a les vigílies d’obertura del període de preinscripció per al curs vinent, vol perseverar en els continuats tancaments de línies de P3 practicats molt majoritàriament en els centres públics aquests darrers anys: 36 grups suprimits per al curs 2014/15 en centres de titularitat pública i només un en centres concertats, segons la investigació que va portar a terme el síndic de greuges i que al seu parer pot tenir efectes sobre l’equitat en l’admissió d’alumnat i sobre la reproducció de la segregació escolar. El Departament argumenta que ha baixat la natalitat i l’arribada de persones nouvingudes -conseqüències ambdues de la colossal estafa anomenada crisi que patim des de l’any 2008-. Curiosament el mateix argument desapareix en l’etapa de l’ESO on hi ha una necessitat imperiosa de construcció de nous centres escolars. Entenem que si ha disminuït l’alumnat susceptible d’entrar en el sistema el que cal no és tancar línies sinó disminuir les ràtios que el Ministeri dirigit per Wert va elevar per Real Decret i que la consellera Rigau es va afanyar a secundar, mantenint ara fa un any en declaracions públiques i sense cap rubor la tesi del “mite de les ràtios”. La ja exconsellera va donar a entendre que un “bon mestre” pot amb tot, que la qualitat educativa no té a veure amb el nombre d’alumnes per grup, que aquest aspecte és poc rellevant en la pràctica educativa. En definitiva, que 26 o 27 alumnes de P3 a l’aula no són cap problema. Per estrany que pugui semblar així parlava la mestra Rigau en el seu paper de consellera d’Ensenyament. Sembla talment que la seva successora en el càrrec, la senyora Meritxell Ruiz, faci seves aquestes apreciacions atesa la comunicació que el Departament ha fet arribar a molts municipis i ajuntaments en relació a l’obligatorietat de reduir l’oferta de sortida de les prematrícules de grups de P3, sempre de centres públics, de la qual cosa en resulta un privilegi intolerable per a les escoles concertades a les quals mai no es redueix l’oferta abans de la primera tria de les famílies sobre la preinscripció dels seus fills i filles.
Convé saber i tenir present que mentre s’esmolen les tisores per retallar més grups a l’educació infantil pública se segueixen mantenint els concerts amb aquells centres -molts ells considerats d’elit- que segreguen l’alumnat per sexes: 180M d’euros de diner públic s’han desviat en els darrers quatre anys per sostenir 16 centres educatius vinculats a l’Opus Dei. A banda, és clar, que els pressupostos actuals prorrogats del govern de la generalitat van destinar un increment del 17% respecte el 2014 a la dotació destinada, en general, als concerts educatius.
En aquest context s’han convocat una multitud de mobilitzacions arreu del país a les quals la Marea Groga de Lleida s’adhereix i dóna tot el seu recolzament per tal de fer front a aquesta ofensiva que afebleix l’educació pública –i n’afavoreix la seva privatització- no qüestiona en cap moment el model segregador per sexes d’algunes concertades i permet que el tancament de línies perdi per golejada d’escàndol al sector públic (36-1).
Marea Groga de Lleida