En les etapes de calma social a l’ensenyament, la CGT té gairebé una nul•la presència en els mitjans de comunicació malgrat els seus comunicats, les seves anàlisis i propostes sobre aspectes educatius, decrets, normatives…
En les etapes de mobilització i quan som a les plataformes conjuntes, mentre d’altres sindicats -a més dels posicionaments comuns- els mitjans se’n fan ressò dels seus comentaris, persones representatives i opinions concretes, en el cas de la CGT Ensenyament això no és així.
Apareixem en el llistat de convocants perquè no hi ha més remei, però som invisibles o no tenim res a dir malgrat, com en el cas de la roda de premsa de presentació de la vaga el 10 de gener, fossim la única organització que ja tenia un document elaborat sobre les Bases de la LEC i que, posteriorment, enviessin un power point a la majoria de mitjans. És més, en algun article periodístic s’arriba a citar 2 vegades un sindicat no convocant de la vaga del 14F, mentre la CGT si apareix és de conjunt.
Quan la mobilització no comporta unitat sindical, com el curs passat contra el Pacte Nacional per l’Educació i la sisena hora, de dos sindicats oposats només s’anomena i apareix un, que no és la CGT, i quan finalment som els únics convocant vaga contra la sisena hora tampoc són motiu de referència periodística.
La guinda avui, quan després de concretar la setmana passada i confirmar ahir la nostra presència, des del programa La nit al dia se’ns comunica que no hi podem ser per un problema de rànquing en la representativitat sindical.