Vaga de mestres del 14 de febrer de 2008.
L’Educació Pública és un dret, no un negoci.
Al llarg dels anys, l’educació ha estat moneda de canvi entre els diferents partits polítics que han anat governant. Cada partit ha fet el que ha cregut oportú segons les seves idees i criteris, tot i que tots coincideixen en un punt, mai ens han demanat opinió als mestres que dia rere dia ens ocupem de part de l’educació dels vostres fills i filles.
Les lleis (les quals no estan basades en mesures pedagògiques sinó electoralistes) han estat fetes per polítics que després han desaparegut i que mai s’han fet responsables del fracàs del seu projecte. Han enviat alumnes de dotze anys als instituts, no han invertit prou diners en educació, han allargat la jornada escolar dels nens, han canviat la llei i els currículums, etc.
L’última és la Llei que pretén acabar amb el que ells entenen per fracàs escolar dels nostres alumnes. Ens comparen amb Finlàndia, un país que no té res a veure amb el nostre i on s’inverteixen molts més diners en educació, hi ha menys alumnes per aula, més mestres, només un 3% d’alumnes a la privada concertada, etc. Volen donar major nivell d’autonomia a les escoles, però confonen autonomia amb la privatització de l’educació pública a Catalunya, com ja ho han fet amb la sanitat, els transports, serveis de menjador, activitats extraescolars, etc., amb resultats que tots patim com a treballadors i usuaris i dels que ningú es farà càrrec mai.
Les principals raons per les quals els mestres i les mestres anirem a la vaga el 14 de febrer són les següents:
1. La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial de les escoles, sinó per un diagnòstic seriós del nostre sistema educatiu que identifiqui les problemàtiques i les necessitats reals dels centres i de l’alumnat, tot aportant les inversions i recursos necessaris. Perquè l’educació obligatòria no s’ha de regir per criteris de producció, sinó per l’interès assumit per tots de fer créixer persones intel•lectualment i socialment competents.
2. La Llei obre noves vies de privatització de l’educació. Promou formes de gestió privada al centres públics, que podrien passar directament a mans d’entitats vàries (fundacions sense ànim de lucre, fundacions privades de grans empreses…).
3. La Llei aposta per una desregulació de les condicions laborals del professorat. A través d’aquesta Llei, l’Administració pretén eludir la seva responsabilitat en la marxa de l’ensenyament públic, tot traspassant-la als propis centres.
Nosaltres rebutgem el contingut de la proposta de bases per una Llei d’Educació a Catalunya (LEC) i fem una crida al conjunt de la ciutadania a mobilitzar-se per aconseguir la seva retirada.
Si esteu interessats en més informació sobre aquest tema, us esperem a l’escola el dijous dia 7 de febrer a les 17 hores.
Mestres del CEIP La Jota.