L’anunci del Govern de la Generalitat de desplegar agents de Mossos d’Esquadra de paisà als centres educatius de màxima complexitat genera un fort rebuig. Estudis i experiències internacionals demostren que la presència policial a les escoles no augmenta la seguretat i tendeix a criminalitzar l’alumnat més vulnerable. El model educatiu del PSC s’allunya de les demandes de la comunitat educativa i s’apropa perillosament al fracassat model nord-americà.
La presència policial criminalitza els conflictes en lloc de resoldre’ls
La recerca acadèmica en l’àmbit de la seguretat i l’educació ha demostrat de manera reiterada que la introducció de cossos policials en entorns educatius, especialment en centres de màxima complexitat, no contribueix a reduir la conflictivitat. Tot al contrari: la presència d’agents —fins i tot de paisà— pot generar dinàmiques de desconfiança, estigmatització i tensió que acaben deteriorant el clima del centre.
Allò que abans es resolia amb diàleg, mediació o acompanyament tutorial passa a gestionar-se des d’una lògica punitiva. Conflictes menors queden criminalitzats, augmenten les sancions, les expulsions i fins i tot les denúncies, i l’escola es transforma en un espai de control. Cal recordar que molts d’aquests conflictes són conseqüència directa de condicions de precarietat i d’injustícies socials estructurals: l’escola no és un espai aïllat, sinó un reflex de la societat.
Que el Govern triï precisament els centres de màxima complexitat —on es concentra alumnat en situació de vulnerabilitat social més alta, econòmica i emocional— com a lloc de desplegament és especialment greu. La securitització d’aquests espais envia un missatge inequívoc: l’alumnat és percebut com una amenaça. Aquesta criminalització de la joventut no resol conflictes; els enquista.
Una contradicció entre educació i lògica policial
La presència de la policia porta implícita una tensió irresoluble entre dos discursos contradictoris. L’educació ha de fomentar l’empatia, la comprensió mútua, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció a través del diàleg i de pràctiques restauratives. La lògica policial, en canvi, es basa en la imposició de normes, el control i la sanció, posicionant l’alumnat com a possibles infractors més que com a participants d’un procés d’aprenentatge.
Sota l’autoritat policial, l’alumnat passa a ser principalment objecte de control i perd protagonisme en la gestió dels conflictes. La seva participació es redueix a complir normes imposades, sense oportunitat d’aprendre a gestionar desacords. En canvi, en un enfocament basat en la justícia transformadora i en pràctiques restauratives, l’alumnat té un paper actiu, reflexiona sobre les conseqüències de les seves accions i contribueix a la construcció d’un entorn escolar més inclusiu.
El model PSC: escola a l’estil nord-americà, ignorant la comunitat educativa
El que el PSC proposa per als instituts catalans té un referent conegut: el model nord-americà de “school resource officers” (SRO). Als Estats Units, la massiva implantació d’agents policials als centres educatius ha estat àmpliament documentada com un factor d’increment de les expulsions i de l’entrada al sistema penal de menors —sobretot d’orígens racialitzats—. El resultat és el que s’ha anomenat el “pipeline presó-escola”, és a dir, la conversió dels centres educatius en portes d’entrada al sistema punitiu.
Diversos estudis i informes internacionals —de la Campbell Collaboration, la National Association of School Psychologists, PubMed Central i d’altres— coincideixen que la presència policial a les escoles no augmenta la seguretat, tendeix a incrementar la punitivització i les desigualtats, i que les alternatives educatives i restauratives sí que afavoreixen una convivència realment inclusiva.
Catalunya no necessita importar un model que ha fracassat. Necessita escoltar qui cada dia és a les aules: el professorat, l’equip de direcció, les educadores socials i l’orientació. Sistemàticament, les seves demandes queden fora de l’agenda del Govern. El que reclamen és clar: més recursos humans i materials als centres de màxima complexitat, ràtios reduïdes, professionals de l’àmbit social i psicològic en nombre suficient, i un model de convivència basat en la restauració i el diàleg. Cap d’aquestes demandes no es resol amb policies de paisà.
National Association of School Psychologists. Policing in Schools Research Summary
Research on School Security The Impact of Security Measures on Students
(https://audioenhancement.com/wp-content/uploads/2018/06/school-security-by-NASP.pdf)
PSHE Association / UCL Jill Dando Institute. Police in schools Evidence Review (https://pshe-association.org.uk/hubfs/Evidence%20and%20research/Police%20in%20schools%20Evidence%20Review.pdf?hsLang=en)
PubMed Central. School‐based law enforcement strategies to reduce crime, increase perceptions of safety, and improve learning outcomes in primary and secondary schools: A systematic review (https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC10630714/)
Campbell Collaboration. Having police in schools does not improve school safety