El passat dilluns 6 de novembre vam rebre una nova sentència en contra de l’escola catalana. La consellera d’educació, seguint el traç de Cambray, declarà que representa una nova ingerència de les autoritats de justícia en el camp de la política educativa. Res de nou, vaja. La indignació que acumulem és ja insostenible i no veiem que les autoritats respectives assumeixin la responsabilitat i valentia que la situació requereix.
En primer lloc, veiem com el país cada dia que passa es divideix lingüísticament amb una part important de la població que es manté en el monolingüisme castellà i l’altra que assumeix el bilingüisme de forma obligada i resignada, entomant així la temuda diglòssia (pas previ a l’extinció d’una de les llengües). Veiem com l’alumnat promociona sense ser competent en català. Veiem com els centres educatius no poden fer front a l’acollida necessària i amb condicions a l’alumnat nouvingut per les escasses dotacions de personal i recursos. Veiem com el departament no se’n surt en aconseguir revertir la manca de docents molt preocupant, de certes especialitats, sent l’especialitat de català una de les més afectades. Veiem com el departament, segueix, davant del degoteig de sentències en contra la immersió històrica del català, sense assumir la causa del problema i la seva responsabilitat, endenyant el problema i empitjorant-lo a mitjà termini.
En segon lloc, trobem a faltar la ferma convicció del Govern de la Generalitat en què la llengua de cohesió social és i ha de seguir sent el català. Trobem a faltar el desacatament del departament, la Generalitat i el Parlament davant l’obligada aplicació del 25%. Trobem a faltar el seu suport i la descàrrega de responsabilitat de les direccions dels centres afectats. Trobem a faltar la inversió necessària per dotar els centres públics educatius de personal qualificat i ben remunerat per cobrir les necessitats lingüístiques del propi entorn. I, finalment, trobem a faltar l’execució d’un model lingüístic efectiu que normalitzi d’una vegada i per totes el català a totes les etapes educatives.
És per això que des de CGT Ensenyament, exigim:
- Que es deixi de banda el discurs demagog del Departament d’Educació que no es tradueix en cap fet objectiu d’avançament en la normalització del català i es consolidi obertament un nou discurs cohesionador, atrevit i respectuós amb la llengua pròpia del país i que parteixi de la situació lingüística real (i no teòrica) del territori. Aquest discurs ha d’anar acompanyat d’un pla d’actuació a aplicar des del primer dia.
- Que s’aposti clarament per la inversió econòmica en els recursos reals (i efectius, i no amb molles insuficients) que situïn el català com a llengua totalment normalitzada i de cohesió social, en especial en l’àmbit educatiu.
- Que tot membre del Govern de la Generalitat es comprometi al desacatament de qualsevol sentència que representi un retrocés en la normalització de la llengua catalana, declarant-se únics responsables de tal decisió i que hauran de dur a terme les treballadores de les quals en depenen directament.
Ahir, avui, demà, l’Escola en català!
Federació d’Ensenyament de CGT Catalunya