Més de la meitat de centres educatius va patir incidències per l’avançament del calendari escolar
Un 61,94% dels docents va començar el curs amb tasques que no tenien res a veure amb les seves tasques habituals
Valoració i resum de la CGT dels resultats de l’enquesta
Recentment, el Departament d’Educació ha publicat els resultats d’un estudi que va encarregar per tal de valorar l’impacte i l’opinió de l’avançament del calendari escolar. Gonzalez-Cambray ha preferit gastar 12000€ de les arques públiques en comptes d’escoltar els membres de la comunitat educativa, que clamen contra aquesta mesura imposada sense negociació.
CGT Ensenyament hem pres la iniciativa de fer una enquesta amb preguntes clau. En tan sols una sols una setmana hem aconseguit 6845 respostes, de les quals n’hem utilitzat 4221 de docents i 268 d’equips directius, ja que la resta estaven incompletes. L’interès que ha generat l’enquesta ens condueix a la reflexió de dos aspectes rellevants. Primer, el desinterès del Departament en realitzar un estudi acurat, i segon, la necessitat que no s’avanci el calendari davant les dificultats que genera per a la gestió del curs escolar.
Ara bé, tot apunta al fet que el govern de la Generalitat no té intenció de recollir la valoració dels agents implicats, ni trobar les mancances de l’avançament del calendari, i encara menys decidir la continuïtat de la mesura conjuntament amb la comunitat educativa. De fet, analitzats els resultats de la nostra avaluació, entenem per què no s’hi vol aprofundir: la valoració és majoritàriament negativa (95,56% dels enquestats). Fer un estudi rigorós per part del Departament sobre l’avançament del calendari fa trontollar tota l’argumentació triomfalista del conseller d’educació: posa en qüestió l’idoneïtat d’aquesta mesura i revela tot un seguit de problemes que es van produir al setembre, els quals el govern està amagant, ja que aparentment vol avançar el calendari sense tenir en compte elements cabdals com les condicions del sistema educatiu, incloent les materials, si suposa un benefici per a l’alumnat o si s’hi destinen els recursos necessaris per a dur-lo a terme.
La quantitat de mancances i d’incidències que s’han pogut recollir ens retorna la fotografia d’una clara improvisació del Departament: majoria de centres sense plantilles docents completes al juliol, docents que s’han vist forçats a treballar sense contracte vigent durant les primeres setmanes del juliol, o d’altres que comencen a treballar a la seva nova destinació el primer dia lectiu -que no laborable- del curs 2022-23, grups que s’han obert a correcuita amb el curs començat (alguns alumnes van començar a l’octubre), i un llarg etcètera. En definitiva, un setembre que ha estat un caos enmig d’una calor insuportable que ha provocat desmais i baixades de tensió a l’alumnat, en centres que no estan preparats per les temperatures de setembre.
ERC té un problema evident amb els serveis públics: fa un any era notícia la manca de professionals a la sanitat pública i, ara més que mai, ens trobem que tampoc hi ha gent disposada a treballar a l’educació i tenim les borses de professorat buides. No és casualitat que els dos serveis públics que haurien de ser prioritat per un govern d’esquerres hi hagi manca de professionals a causa de la seva precarització. Les dades de l’enquesta retornen la imatge d’un docent estressat perquè no pot desenvolupar la seva feina amb un mínim de qualitat. Si volem els millors professionals per l’educació dels nostres infants i joves, necessitem que la professió sigui atractiva i respectada, és imprescindible que el Departament deixi de menystenir el col·lectiu.
Sorprèn que el conseller faci una lectura tan positiva de la seva gestió al capdavant del Departament amb l’argumentació del fet que ha revertit totes les retallades (no entrarem a valorar si aquesta afirmació és certa o no), i que ha vingut a transformar l’educació. Entenem que la tasca del conseller d’educació hauria de ser garantir l’accés a una educació 100% pública i de qualitat per a tothom, independentment de la seva classe social. L’allau de notícies que indiquen el contrari és alarmant, així com la visió totalment allunyada de la realitat per par de Gonzalez-Cambray. El constant degoteig de males notícies en l’àmbit educatiu durant els darrers mesos fa incompatible cap discurs triomfal:
- La manca de docents a les borses per cobrir les necessitats dels centres educatius és especialment preocupant en algunes especialitats, a les quals es pot trigar força setmanes en trobar substituts.
- Existeix una baixada general del rendiment acadèmic de l’alumnat de Catalunya en aquelles especialitats on trobem menys docents a la borsa (llengua catalana i matemàtiques):
- La manca de finançament per fer realitat el pacte contra la segregació ens aboca a l’incompliment dels objectius del mateix.
- El finançament de l’escola concertada com a gran mesura per lluitar contra la segregació es contraposa amb els informes que conclouen que la concertada no participa de la lluita contra la segregació, sinó que agreuja les desigualtats:
- Catalunya segueix al capdavant de l’abandonament escolar prematur (16,9 %), tant en relació amb Espanya (13,9 %) com amb la mitjana europea (9,7 % el 2021).
En aquest context el conseller no pot treure pit de la gestió al capdavant del departament ja que, a més a més de no comptar amb la complicitat de les professionals que sostenen el dia a dia a l’aula, té a tota la comunitat educativa en contra, amb un clar rebuig a la seva manera d’actuar. Així, difícilment es podran dur a terme polítiques per revertir l’alarmant situació de l’educació a Catalunya.
Dades de l’enquesta.
Dades específiques de les direccions (referents a dades de centre)
En contra del que afirma el departament, la nostra enquesta conclou que:
- Un 75,37% dels centres educatius que han respost no disposaven de tot el claustre a finals de juliol.
- Al 85,45% dels centres es va incorporar nou professorat durant el mes de setembre.
- El 13,45% dels centres van haver d’obrir nous grups -no planificats al juliol- durant el mes de setembre (alguns alumnes han començat fins a un mes tard les classes).
Aquestes dades desmunten el relat del departament que les plantilles de tots els centres educatius estaven tancades a principis del mes de juliol.
Del total de centres enquestats, un 55,22% va patir incidències al setembre relacionades amb l’avançament del calendari escolar i un 29% d’aquests centres (més de la meitat d’aquest 55,22%) no van poder comunicar-les al Departament. Si els professionals de l’educació no tenen un canal de comunicació, amb el Departament, difícilment aquest pot tenir una foto real del que succeeix al dia a dia als centres, especialment quan es tracta d’un canvi tan important com l’avançament del curs escolar.
Dades específiques de docents
És alarmant la quantitat de docents que van haver de treballar al juliol sense nomenament, representa un 12% del total de docents d’enquestats. S’ha fet treballar a persones sense relació contractual vigent. Que el govern de la Generalitat tingui a treballadores sense contracte i, per tant, sense cobrar ni donades d’alta al sistema de seguretat social és gravíssim. No entrarem a valorar la proposta de treballar al juliol del Departament perquè no és l’objectiu d’aquest informe. Però és evident que el Departament no pot demanar que es treballi al juliol si no pot garantir que tothom ho farà amb nomenament i amb tota la protecció legal, i a hores d’ara les dades ens diuen que això està molt allunyat de la realitat.
El 87,39% dels docents que van canviar de centre educatiu al curs 2022-23 consideren que no van rebre un traspàs adient d’informació del funcionament del nou centre, i un 61,94% van començar el curs amb tasques que no tenien res a veure amb l’assignatura que imparteixen perquè no tenien els materials preparats per manca de temps.
El 90,14% dels docents afirmen que la temperatura a l’aula era superior 27 °C durant els primers dies del curs. Com a resposta a la la nostra denúncia motivada per aquestes temperatures superiors a la màxima establerta, la inspecció de treball ha reconegut que s’incompleixen les condicions ambientals mínimes dels llocs de treball i insta al Departament a prendre mesures. Val a dir que les condicions ambientals són malsanes tant pel professorat com per l’alumnat.
Altres dades d’interès de l’enquesta
L’enquesta incorporava un camp de text per recollir els motius sobre la valoració negativa o positiva de l’avançament del calendari. D’aquesta manera disposem de 6845 respostes “lliures” no recollides a l’informe adjunt. No obstant, s’ha realitzat un buidatge de les més representatives (en general les respostes es repeteixen en totes les respostes):
- Al juliol no es poden preparar moltes de les tasques que s’han de fer al setembre, es necessita dedicar aquests dies al tancament del curs. El problema s’agreuja si no hi ha tota la plantilla al centre, perquè se’ls envia a la destinació del pròxim curs, i s’obren nous grups al setembre.
- Caos per equips directius, docents i famílies.
- Problemes organitzatius derivats de la mala gestió de la matrícula per part del departament a l’FP.
- Manca de temps per fer recuperacions al setembre i preparar el curs escolar.
- Falta de concentració dels infants i joves per culpa de la calor, i desmais i baixades de tensió de l’alumnat a classe.
- Sensació de feina mal feta per part del professorat.
- Manca de temps i organització per tenir les aules i el material, que depèn d’empreses externes, a punt per al primer dia de classe.
- Sorprèn la quantitat de docents que han informat d’absentisme important durant les primeres setmanes de setembre, perquè les famílies estaven de vacances.
Dades tècniques de l’enquesta.
A partir del cens de docents proporcionat pel Departament -dades del setembre de 2022- s’ha enviat un correu a tot aquest professorat amb la informació sobre l’enquesta. Cada docent ha rebut un enllaç que només es podia fer servir un cop i associat al seu correu corporatiu, d’aquesta manera s’evita:
- Que cap persona pugui votar més d’un cop.
- Que només rebin l’enquesta les docents que treballaven al setembre a educació.
Sobre l’enviament de l’enquesta i les respostes obtingudes:
- Total de docents que han rebut l’enquesta: 87818.
- Total de respostes de docents: 4241 docents.
- Total de respostes d’equips directius (considerem cada resposta representativa d’un centre educatiu): 268 centres educatius.
- Total de respostes obtingudes: 4509.
- Total de centres educatius públics a Catalunya que depenen del Departament d’educació: 2528 Centres.
Respecte del tipus de preguntes contingudes a l’enquesta:
- Les quatre primeres preguntes eren comunes a equips directius i docents.
- Les preguntes que van de la cinquena a l’onzena només les podien contestar membres de l’equip directiu d’un centre.
- Les preguntes que van de la dotzena a la quinzena només la podien contestar les docents que no formaven part de l’equip directiu d’un centre.
Hem rebut 6845 respostes, i només hem seleccionat per l’avaluació 4509 enquestes completes. Hem descartat 2336 enquestes per no haver completat tot el qüestionari i haver deixat algunes respostes en blanc.
Si es considera que la mostra presa és representativa de la població enquestada, els resultats tenen un marge d’error de:
- Marge d’error per les preguntes de docents: ± 1,50%.
- Marge d’error per les preguntes de direccions: ± 5,99%.
- Marge d’error per les preguntes de docents i direccions: ± 1,46%.