Dimarts passat, la CGT vam assistir a la reunió del Comitè de Seguretat i Salut Laboral amb representants del CEB i dels serveis de prevenció. Una reunió que, tot i aportar algunes informacions, torna a posar de manifest la falta de compromís real de l’administració davant situacions laborals tan greus com l’exposició a altes temperatures dins dels centres educatius.
Incapacitats i adaptacions laborals: cap “segona activitat”
Es va tornar a reclamar una sortida laboral viable per als casos de personal amb incapacitat permanent parcial, com pot ser una segona activitat adaptada dins del mateix servei. La resposta de l’administració és clara: no existeix una figura reconeguda com a “segona activitat”. Les adaptacions possibles depenen exclusivament de l’ICAM, sense que el Consorci ni l’Ajuntament tinguin marge per oferir itineraris de continuïtat laboral dins del sector educatiu municipal.
A partir d’ara, però, el personal podrà registrar-se a Egarsat, la mútua de referència, consultar la seva informació de salut laboral de manera més detallada i fer cursos de formació.
Les altes temperatures a les aules: la gran assignatura pendent
En un context de crisi climàtica i d’onades de calor cada vegada més freqüents i intenses, la manca de mesures estructurals per garantir el confort tèrmic a les escoles i llars d’infants és inadmissible.
Aquest estiu s’equiparan 30 centres educatius de Barcelona amb millores, però només un d’aquests és un centre municipal on es preveu la instal·lació d’aire condicionat. A més, només 14 centres (sense especificar quins) rebran alguna actuació d’ombres o protecció solar.
Mentrestant, la responsabilitat es desplaça als treballadors: mesurar la temperatura, buscar ventiladors, improvisar solucions. I fins i tot aquí topem amb una nova trava: segons Prevenció de Riscos Laborals (PRL), els termòmetres que no estiguin homologats no tenen validesa oficial. És a dir, encara que una aula superi àmpliament els 27 °C establerts com a límit de confort, si no hi ha un dispositiu reconegut, no es considera una evidència formal.
Què estem vivint?
L’any passat, diverses escoles municipals van assolir temperatures superiors als 30 °C a les aules, amb infants i professionals patint marejos, deshidratació i malestar general. Aquest any s’està repetint i no hi ha un pla de xoc per evitar-ho. Les mesures són reactives, lentes i, sovint, invisibles.
No podem normalitzar treballar sota condicions climàtiques extremes.
L’educació pública de qualitat també passa per garantir condicions laborals dignes per a totes.
Des de CGT CEB IMEB exigim:
- Instal·lació urgent de sistemes de climatització als centres educatius municipals.
- Transparència sobre quins centres rebran millores i amb quin calendari.
- Mesures urgents davant pics de calor: reducció de jornada, reubicació d’alumnat, i reconeixement de la temperatura real a les aules.
- Adaptacions laborals reals i voluntàries per a persones amb patologies agreujades per la calor.
La crisi climàtica no és cap sorpresa. Fa anys que ho denunciem. Les mesures han de ser estructurals, immediates i pensades des del benestar de tota la comunitat educativa.