D’un temps cap aquí, els equips directius dels centres educatius gironins (imaginem que igual que els de la resta del territori català) estan comunicant als claustres la intenció del Departament d’Educació de “formar-los” de manera obligatòria en competència digital docent. Voldríem compartir algunes consideracions al respecte d’aquesta voluntat formativa per part seva:
- La intenció del Departament aprofundeix en la imposició (que no en la proposició) d’una formació creada recentment des del no-res per fer passar tothom pel mateix adreçador (el de l’adoctrinament en les rodes de molí), tot ignorant una vegada més la formació prèvia de cada docent no només en l’àmbit digital sinó en qualsevol àmbit professional i/o personal.
- El Departament canvia, una vegada més, les regles del joc (les del seu joc, és clar), tot menystenint (de cara a l’assoliment de la neocompetència digital docent que pregona) qualsevol altre tipus de formació, invalidant per als professionals de l’ensenyament la validesa tant de l’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (l’ACTIC, en qualsevol dels seus nivell) com la utilització docent de plataformes educatives, la formació permanent universitària en Nettiquete, veracitat i fake news, civisme a la xarxa, identitat digital/hiperalteritat, privacitat al món digital, legalitat i propietat de continguts, responsabilitat personal, solidaritat i crowdfounding, etc.
- El Departament, que mostra una obsessió amb l’estalvi de costos laborals i venent la seductora idea del rejoveniment de la plantilla, amb l’objectiu d’ensinistrar especialment les noves fornades de docents es permet faltar al respecte als professionals que tenen una trajectòria d’anys i panys a l’ensenyament, que han creat, entre altres coses, material didàctic online, pàgines web, blogs, webquests, activitats diverses (des del JClic fins a les més recents aplicacions), etc. Docents que continuen treballant, cada vegada menys, en unes condicions d’incertesa laboral màxima i de risc d’acomiadament lliure i gratuït.
- El Departament continua demostrant, any rere any, que no l’importem ni el més mínim. No l’importa ni el que fem, ni el que podem aprendre partint del bagatge que tenim (que no és poc), ni encara menys el que podem aportar al col·lectiu, a la professió i al conjunt de la societat, que hem de tenir al nostre costat.
Aquesta reflexió no va dirigida als potencials formadors d’aquest curs o als membres dels equips directius dels centres (al cap i a la fi, companys de claustre que apreciem i valorem molt), sinó a la nefasta i continuada gestió que fa el Departament de tot el sistema educatiu en general. Sol cal pensar en el calendari, en el currículum, en la burocràcia a les escoles, en la situació dels interins i de les interines, del col·lectiu del Personal d’Atenció Educativa (PAE), en l’autoritarisme del Cambray, etc. De fet, aquesta crítica que fem sobre la competència digital és sol una més de les infinites que tenim apuntades. I el pitjor de tot, es que intuïm que en vindran més.
Acabem amb una cita:
“Reis, sacerdots, senyors feudals, patrons d’indústries i pares han insistit durant segles en què l’obediència és una virtut i la desobediència un vici. Per tal de presentar un altre punt de vista cal enfrontar aquest posicionament amb la següent formulació: la història humana va començar amb un acte de desobediència i és probable que acabi per un acte d’obediència col·lectiva”.
Erich Fromm (1900-1980).
CGT Girona
Nucli d’Ensenyament