El curs passat va acabar amb intensitat i el nou prometia… I no ens hem equivocat!
Tanquem un trimestre molt dur, amb moltes assemblees, fent força al carrer, encartellant, llençant bolquers, cridant per les Bressol, aprenent de la vostra creativitat, mostrant força col·lectiva, de pujada i baixada com si d’una muntanya russa es tractés. Un trimestre en què l’administració i alguns sindicats s’han mostrat alienats, insensibles i durs amb la realitat de les Escoles Bressol i de les demandes i necessitats de tota la plantilla.
Setembre comença amb el referèndum per la gestió de les borses substitucions i com entendre les dues opcions de vot. El 15 de setembre el col·lectiu va votar per la borsa única, semblava que podíem començar a reconstruir el greuge entre educadores i mestres i mestres i educadores. No oblidem que juntes vam aconseguir el què durant anys ens havien repetit com un mantra que mai tindrem, perquè a banda de dir-nos que no era legal se’ns volia penalitzar per l’acord de la doble categoria! Aquest gran èxit va ser una petita embranzida per agafar aire pel que venia…
Octubre l’iniciem amb una campanya Col·lectiu feminitzat, col·lectiu precaritzat on tornem a denunciar els greuges que patim dins l’ajuntament en matèria de conciliació, salut i recursos. Amb la roda de premsa ja deixàvem clares quines eren les nostres prioritats i fins on estàvem disposades a arribar. I, entremig, les diferents mobilitzacions per Palestina on es va fer una crida a bloquejar-ho tot en solidaritat amb el poble palestí, contra el genocidi i per una pau justa i sense opressió colonial. Un mes intens on també vam preparar les meses de negociació del nostre annex, de la mà del col·lectiu. I a la fi, arriba el dia de l’esperada negociació on ens trobem amb una proposta de merda i vergonyosa per part de l’administració, sumat al mutisme d’alguns sindicats enfront algunes propostes devastadores, confuses i que segueixen discriminant-nos amb relació a la resta de la plantilla.
La primera quinzena de novembre venia farcida de vagues i més protestes, i també alertes per pluges torrencials. Veient com ens retallen, fins i tot el nombre de meses, sortim de nou al carrer per tornar tota la merda a l’ajuntament, amb una mobilització èpica que va acabar tallant la Via Laietana unes hores. L’endemà la primera vaga parcial, mentre les companyes del CEB negociaven el seu annex. Entremig l’IMEB suspèn unes jornades, sembla que al final la por a que la plantilla evidències tal nivell de malestar, es van veure obligats a recular! Més endavant una segona vaga parcial sense mobilització per la previsió de pluja. I, finalment la gran manifestació per l’escola pública.
Mentre passava tot això, també hem intentat estar presents al costat de les companyes que ens han demanat suport pel procés d’accés a la funció pública, així doncs hem posat el nostre granet de sorra i hem iniciat un espai autogestionat per tal que totes les companyes que vulgueu us pugueu organitzar i preparar el concurs de manera horitzontal.
Desembre gira el món i torna al born. Tercera ronda de negociacions, les propostes de conveni cada vegada són més nefastes, ens envien les documentacions amb poc marge i moltes retallades de drets, es plantegen meses maratonianes on el respecte a la vida i al descans cau. En conseqüència més vagues i mobilitzacions.
Bressol, en solitari, sortim al carrer el dia 9 a la tarda i el 10 en jornada de vaga de 9 a 12 hores. Amb gran indignació i neguit a què l’administració i alguns sindicats acordin un conveni amb grans i nous perills que precaritzarien encara més al col·lectiu ens posem creatives, i amb un extra de decoració de Nadal, l’arbre de Nadal de plaça Sant Jaume carregat de bolquers plens de merda, la merda de l’ajuntament. Però això no és tot, visitem l’IMEB i empaperem la façana amb cartelleria variada reclamant, per damunt de tot, les 105 places, la 2na ocupació i més recursos! Fem una manifestació circular tallant la plaça Espanya, la gran via i el paral·lel i acabem amb la cirereta del pastís: mentre entrevisten a una companya de bressolenlluita des de les Arenas voleiava una pancarta groga de 12 metres on es llegeix: EL 0-3 NO POT MÉS!
El dia 15 de desembre, durant la convocatòria conjunta de vaga amb tota la plantilla, ens dirigim amb fermesa cap al carrer Escar, on es troben l’administració i sindicats on (sense saber-ho) serà la darrera mesa per negociar el conveni que passarà a conèixer-se com; el conveni de merda! La jornada acaba amb tot l’edifici d’escar ple de gom a gom amb pancartes, crits i més reivindicacions.
I el dia 18, amb hores d’assemblea de la CGT, la plantilla municipal es concentra de nou, mentre l’alcalde fa el brindis nadalenc, per mostrar el gran malestar enfront del conveni que administració i CCOO, UGT i CSIF han signat malgrat tenir gran part de la plantilla en contra! De nou els mateixos sortim perdent, i l’administració i gran part de la part social tornen a donar l’esquena a valors dels quals se n’abanderen com són el feminisme i l’educació, ja n’hi ha prou d’hipocresia!
Malgrat el desencant final per no haver aconseguit el que el col·lectiu porta reclamant fa tants i tants anys, és important també que puguem felicitar-nos per tota la feina feta! Aquest ha estat un trimestre en què hem estat un exemple de lluita, perseverança i creativitat. Bressol ha marcat un abans i un després, hem lluitat fins al final, fent pinya, posant-nos cara, cantant i cridant, empaperant i llençant, traient pancartes, cartells i adhesius, i sobretot hem estat estímul i mirall d’altres col·lectius.
Sense la vostra empenta, força i perseverança Bressol no hauria estat a primera línia liderant la lluita i conseqüentment segur que el nou conveni encara hagués vingut carregat amb més merda... Així que gràcies per estar presents i amatents durant tot aquest temps, i gràcies per sortir a denunciar amb deteniment que ja n’hi ha prou de què col·lectiu feminitzat sigui sinònim de col·lectiu precaritzat! No permetem que ningú s’empoderi del que la força del col·lectiu ha aconseguit!
Ara venen uns dies, que ben segur se’ns faran curts, per descansar i reprendre forces. Aprofiteu-los tant com pugueu per cuidar-vos i cuidar els vostres, i a la tornada ens tornem a veure perquè la unió que s’ha forjat els darrers mesos no la podem deixar escapar. Juntes com molt més fortes, i juntes podrem aconseguir moltes coses!
Bon, i merescudíssim, descans!
