La Sira Casbas, docent a una SIEI, explica de primera mà el greuge que pateix l’alumnat amb necessitats educatives especials i el que suposa un decret d’inclusió que minva els recursos per aquest alumnat.
Aquests dies arran del conflicte amb el departament sembla que l’educació per fi comença a estar en el centre del debat públic. Per aquesta raó m’agradaria donar a conèixer la situació en què es troba el desplegament del decret d’inclusió i veure si ens podeu ajudar a fer difusió d’una situació que des del meu punt de vista és inadmissible.
L’any 2017 es va aprovar el decret d’inclusió, aquest decret explica que la tendència des de llavors en endavant serà la d’atendre als alumnes amb perfils de centre d’educació especial a les escoles ordinàries i que els centres especials acabin esdevenint centres de recursos (CEPSIRE)
Per facilitar la inclusió d’aquest alumnat a les escoles ordinàries existeixen aules específiques, a Catalunya es diuen SIEIS (abans USEE)
Bé el departament, constantment es penja medalles explicant quantes noves SIES ha obert cada any. Però a mi m’agradaria donar a conèixer en quina situació estan les que ja existeixen. Jo vaig començar a treballar en aquests tipus d’aules específiques el curs 2004. En aquell moment teníem una ràtio de 6 alumnes, en l’època de les retallades va augmentar la ràtio i en aquests moments la ràtio oficial és de 10.
L’alumnat de les SIEI té perfil d’escola d’educació especial, de fet la llei diu que aquestes unitats atenen a alumnes amb manca d’autonomia derivada d’una discapacitat greu i permanent (jo mateixa he tingut alumnes a primària que no prenien sòlids i que no tenien control d’esfínters) Doncs bé la dotació que es dona per aquesta ràtio de 10 alumnes és la d’una mestra i una educadora. Imagineu!!
A altres llocs de l’estat tenen aquestes mateixes aules específiques que reben altres noms i tenen una dotació d’una mestra d’educació especial, una d’audició i llenguatge més l’educadora; a banda de tenir ràtios d’entre 3 i 5 alumnes.
A banda, quan un dels meus alumnes ha necessitat logopèdia m’han dit que seria impossible perquè el CREDAC atén a alumnes sords i amb trastorn de llenguatge, és a dir que no tenen cap preferència per rebre atenció logopèdica quan en un centre específic tindrien una logopeda. Tampoc ens donen hores de vetlladora per estar en una SIEI (només si l’alumne està molt afectat pot ser que et donin 2 hores setmanals de vetlladora, com si això fos suficient) Ja per acabar dir que la generalitat dona una ajuda de 5 euros per nen i dia per contractar una persona de suport al menjador escolar. Qui trobes que treballi per 5h les 2,5h de menjador diari? Parlem de 2 euros l’hora. A més són les empreses privades de menjador les que determinen si els alumnes poden o no quedar-se a dinar perquè elles no tenen cap obligació de posar un reforç extra al menjador. Jo concretament a la meva SIEI he tingut aquest curs 4 alumnes que necessitaven que els hi posessin el menjar a la boca.
Pel que fa a la formació de les persones que treballem a les SIEIS ens en donen, però no de qualitat, jo tinc un seguit de formacions que m’han costat uns 200 euros cadascuna. He intentat que el departament les oferís per mestres de SIEI i centres especials, però em van dir que era massa car, així que ara comptem amb un grup de treball on tothom explica les seves penes i les formacions del CREETDIC on expliquen les característiques dels alumnes que es troben en l’espectre autista, però mai fan monogràfics sobre comunicació, alimentació, etc. Amb la qual cosa tothom sap que implica un alumne TEA però no com actuar.
Comparteixo un document per tal que vegeu la comparativa amb altres aules específiques de l’estat espanyol i aprecieu el greuge comparatiu de recursos i ràtios: mentre nosaltres tenim una mestra d’educació especial i una educadora, ells en la majoria de casos tenen una mestra d’educació especial, una d’audició i llenguatge i una educadora; mentre nosaltres tenim ràtios de 10 alumnes ells en tenen uns 5 (de vegades menys)
Davant de l’ofegament i frustració que ens ocasionen aquestes ràtios perquè no podem treballar per la inclusió d’aquesta manera, hem contactat amb la inspecció educativa i aquesta ens diu que reagrupem de manera diferent a l’alumnat posant els 10 alumnes (que no comparteixen edat ni nivell d’afectació, etc) junts en una aula; i jo em pregunto per fer això cal tancar els centres especials? Allà com a mínim tindrien la logopeda i la fisioterapeuta i estarien agrupats segons un criteri.
El departament ha aconseguit una partida econòmica per avançar el curs escolar. Dilluns 2 de maig presentava a la Universitat de Barcelona el projecte nous espais nous aprenentatges perquè és clar, això és bo pels alumnes. Amb quins diners? Per la inclusió no n’hi ha? Encetem projectes que es desenvolupen superficialment per penjar-nos medalles?
Sira Casbas