EDUCACIÓ INCLUSIVA Volem una INCLUSIÓ REAL JA!

Índex de continguts:

Mesa tècnica educació inclusiva 2/11/23

El dijous 2 de novembre la CGT Ensenyament vam assistir a la Mesa Tècnica sobre educació inclusiva.

Teníem alguna esperança que la dinàmica de les meses tècniques fos diferent del ritual habitual de l’escenari de la NO NEGOCIACIÓ que tristament patim a cada mesa sectorial. Tot el contrari, la mesa tècnica (almenys aquesta) és un espai completament erm per a la negociació i les dinàmiques per part del Departament són, si s’escau, encara més autoritàries i unidireccionals que la mesa sectorial en si.

La reunió es fa de forma telemàtica, sense cap ordre del dia i sense l’assistència de la directora general d’educació inclusiva, Laia Asso. Se succeeixen les exposicions de subdirectores, que marxen tot just haver dit la seva sense contrastar ni dialogar amb la part social. Com que no hi ha ordre del dia, es van succeint els temes de forma desordenada mentre se’ns recrimina als sindicats per voler exposar les nostres propostes i demandes. Els càrrecs del Departament venen i van, xerren entre ells a l’altra banda de la pantalla, llencen pilotes fora i fan el desentès. 

Però de negociació, no n’hi ha res. Ni de discussió seriosa sobre quines són les necessitats de l’Escola i què podem fer per donar-hi resposta.

De necessitats, n’hi ha moltes i són molt urgents:

  • Taxa d’abandonament prematur dels estudis a Catalunya del 17%
  • Els resultats més baixos de l’Estat Espanyol en lectoescriptura
  • Les aules estan massificades
  • Les aules d’acollida estan desbordades
  • Les escoles segregades
  • Els alumnes sense vetlladores
  • Les vetlladores sense sou
  • Etc…

Recursos del Departament d’Educació per a l’educació inclusiva

Les línies d’actuació del Departament es poden resumir en un recull de fitxes i rúbriques perquè els centres s’autoavaluïn; la publicació de mesures universals i addicionals per a l’educació inclusiva que implementen; en més càrrega formativa per als treballadors i treballadores sobre processos restauratius; i en més càrrega de treball que comporten altres noves funcions que hauria d’assumir el personal educatiu. Un desgavell.

Expliquen que estan treballant en un altre Decret d’Educació Inclusiva (com si no en tinguessin prou amb incomplir l’actual). Aquest Decret recollirà les tasques específiques dels docents, però de partida pressupostària amb els recursos adequats per a fer-lo viable no en diuen res.

Polítiques educatives de destrucció de la pública i enfortiment de la privada

Fitxes, rúbriques i formació: aquesta és la proposta del Departament per a desplegar el Decret d’Inclusió a l’escola pública. Sembla una broma de mal gust, però no ho és. Forma part d’una estratègia molt clara que busca erosionar el sistema públic i enfortir la provisió de serveis educatius per part d’empreses privades.

Moltes famílies amb infants amb NEE són expulsats de l’escola pública. Aquesta no compta amb els professionals suficients ni amb els espais adients per atendre’ls amb uns mínims estàndards de dignitat i qualitat. Moltes famílies es veuen obligades a portar els seus fills a escoles concertades i privades i/o a centres privats de professionals externs fent esforços econòmics que resulten privatius.

Això ve acompanyat de l’externalització de cada cop més serveis educatius. No ens oblidem que la cuina i la neteja formaven part de les escoles. La vetlla i el monitoratge també han estat, en un passat no tan remot, proveïts amb contractes públics i ara això sembla impossible tot i que s’està incomplint la Disposició addicional 31 de la LEC, que en el punt segon diu això:

“El Govern ha d’establir un calendari per a la internalització del perfil professional dels vetlladors com a auxiliars d’educació especial, per tal que durant el curs 2020-2021 aquests professionals passin a formar part de les plantilles dels centres.”

Serveis de vetlla i monitoratge

El que fa unes dècades era la figura de l’Auxiliar d’Educació Especial (AEE), ha anat externalitzant-se fins que la totalitat del servei de vetlladores i de monitoratge està en mans de grans empreses privades, com Pere Tarrés, Samu i Fundesplai.

Aquestes empreses pirategen constantment amb els drets de les treballadores i amb la qualitat del servei. Els plecs de condicions d’aquestes licitacions pertany al conveni del lleure, ens situem, per tant, en la franja més baixa quant a condicions laborals. No obstant això, l’empresa Samu actualment incompleix directament el conveni i Pere Tarrés i Fundesplai busquen sistemàticament qualsevol ardit per fer el mateix.

La situació de moltes vetlladores és insostenible: impagament de nòmines, horari fragmentat, indeterminació de funcions, manca de formació, ràtios abusives…, i potser el més greu és que ni tan sols tenen dret a reivindicar els seus drets, ja que en les convocatòries de vaga els imposen un 50% de serveis mínims quan en la majoria de casos només hi ha una treballadora per centre educatiu. I davant aquesta situació, el Departament n’és còmplice.

El Departament assegura que no hi ha hagut reducció d’hores de vetlladores i que en el còmput global n’hi ha més dotació que en altres cursos, que les hores  s’han redistribuït perquè no són nominals i van a aquells centres que presenten més puntuació en l’annex 4. No tenen en compte l’augment total d’alumnat amb NEE i NESE als centres educatius. És clar, aquesta realitat llançaria a perdre el triomfal titular i prefereixen oblidar-la.

S’obliden també que la filosofia i l’essència del Decret d’inclusió és precisament que els centres comptin amb recursos organitzatius i professionals, estables i duradors, per tal de poder implementar els recursos universals, addicionals i intensius que necessita la globalitat de l’alumnat.

S’obliden en definitiva que molts alumnes amb necessitats d’atenció especial han començat el curs abandonats. S’obliden que les empreses pirategen, perquè obtenir benefici és el seu objectiu primer, i per molt que el Departament digui el contrari, no permeten que les vetlladores vagin a sortides i colònies, i per tant els infants amb NEE no hi poden anar tampoc. Exigim que el Departament informi a totes les empreses adjudicatàries que estan obligades a oferir aquest servei. Potser hauran d’avisar també que estan obligades a pagar les treballadores pel servei prestat.

Decret per regularitzar i normalitzar les UEC (Unitats d’Escolarització Compartida)

El Departament informa que està treballant en aquest Decret amb la representació de la FEDAIA, que és la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència, formada per totes les empreses privades, fundacions i ONG que es dediquen al tercer sector. És a dir, que viuen de les subvencions públiques, obtenint plusvàlua amb l’explotació de les treballadores i la retallada en la qualitat del servei d’atenció als infants.

També participa en l’elaboració d’aquest Decret directament la Fundació Pere Tarrés. És trist que l’educació pública es vengui a interessos privats, però és més trist que ho faci de forma tan oberta i tan obscena un partit que s’autodenomina d’esquerres.

Pere Tarrés no és només una fundació privada amb un ideari profundament confessional, és la campiona en explotació de drets laborals i en pirateig en la provisió de serveis. No obstant això, s’enduen un pastís molt important del pressupost d’educació i proveeixen una gran i diversa quantitat de serveis educatius: vetlla, monitoratge, educació i integració social, extraescolars, biblioteques, colònies. Ara també legislen juntament amb el Departament.

Abandonament prematur

Mentrestant, l’abandonament prematur el curs passat a Catalunya va arribar a l’esfereïdora xifra del 17%. Expliquen que al llarg d’aquest curs es publicarà un pla de xoc (seguim amb els eufemismes). En el moment oportú ja faran la roda de premsa d’autocomplaença, però en l’immediat no pensen fer-hi res.

Educació i Salut

El Departament informa que continuarà sense haver-hi una infermera als centres educatius. Hi haurà infermeres de referència a primària. A secundària es desplegarà a tots els centres durant el 2024. Asseguren que totes les necessitats estan cobertes, però la realitat és que les treballadores, docents, PAE i del lleure, hem d’assumir molts cops unes funcions de cures que no ens pertoquen i per a les quals no tenim formació.

CGT reivindiquem que és necessària la figura d’una professional sanitària en tots els centres educatius que garanteixi l’atenció especialitzada i de qualitat a tot l’alumnat i permeti la inclusió total i amb dignitat de l’alumnat amb NEE.

Coordinació COCOBE

Ens asseguren que la coordinació serà remunerada a partir de novembre i es disculpen per la mala jugada de comunicar a les direccions que el càrrec s’havia de donar a algú que ja en tingués un altre prèviament. La reducció horària vinculada al càrrec queda pendent, però, de la disponibilitat que tingui el centre a la borsa d’hores que ha de repartir entre tots els càrrecs.

CGT denunciem que la coordinació de coeducació s’ha inclòs en la Coordinació de Benestar Emocional que obliga la LOMLOE com si es tractés d’un pedaç. Així tot, tant la Coordinació de Benestar Emocional com la de Coeducació són càrrecs fonamentals als centres educatius, ambdues haurien de comptar amb remuneració econòmica pròpia i amb reducció d’hores adient per desenvolupar les funcions assignades.

El Departament d’Educació les fusiona, les amalgama en una borsa d’hores amb dotació insuficient i a sobre es vanagloria que fa polítiques progressistes i feministes. És el súmmum de la hipocresia.

Les funcions d’aquesta coordinació són molt àmplies, entre elles s’encarrega d’elaborar i fer aplicar el projecte de convivència als centres educatius. Hi haurà una formació de 13 h per als coordinadors i el Departament, és clar, treballa en un pla formatiu per a tots els docents. Com hem dit abans, en aquesta formació s’insistirà en la importància que el projecte de convivència inclogui processos restauratius i que la comissió pedagògica pugui promocionar-los.

Aula d’acollida

L’única bona notícia que traiem de la mesa tècnica d’educació inclusiva és que finalment el Departament es digna a treure el límit de 2 aules d’acollida per centre educatiu. És una reivindicació molt antiga i molt necessària. Ara el topall queda a 3 dotacions d’aula d’acollida amb 75 alumnes nouvinguts o més. De 50 a 75 alumnes nouvinguts hi haurà 2,5 dotacions. De 35 a 49, 2 dotacions; de 24 a 34, 1,5; d’11 a 23, 1 dotació i de 5 a 10, mitja dotació d’aula d’acollida.

És important tenir en compte aquests paràmetres per assegurar-nos que els serveis territorials doten els centres del personal d’aula d’acollida adient i exigir que, si s’escau, aquesta dotació s’actualitzi d’immediat. 

És important també mantenir la reivindicació d’eliminar el topall a les aules d’acollida. El criteri ha de ser estrictament pedagògic i, per tant, dotar del personal necessari per poder organitzar grups per nivell amb una ràtio màxima de 12 alumnes. 

També s’ha d’eliminar el límit temporal en què l’alumnat pot gaudir d’aquest servei. El criteri per romandre a l’aula d’acollida ha de ser pedagògic i no organitzatiu: els infants que acaben l’escolarització tenen el dret i la necessitat de ser plenament competents en català. Actualment, els requisits d’accés és que han de tenir nacionalitat estrangera i haver arribat a Catalunya els darrers 24 mesos (36 en cas de llengües d’origen més allunyades).

Aquest objectiu és irrealitzable si no toquem un tercer element clau: la matrícula viva. Mentre els centres no puguin disposar d’una dotació d’Aules d’Acollida estable i suficient, no hi haurà possibilitat garantista d’una educació inclusiva. És a dir, independentment del nombre d’alumnes que hi hagi al juny, mentre la matrícula estigui oberta perquè hi ha places vacants, no ha d’haver cap retallada de la dotació de l’aula d’acollida. L’experiència i la lògica dels moviments migratoris ens ha ensenyat que la major part de l’alumnat que es matricula amb el curs començat és alumnat nouvingut. I això en les aules d’acollida provoca desbordament i l’expulsió prematura d’alumnat simplement per fer lloc a aquell que acaba d’arribar. 

En aquest sentit, el Departament afirma que el Decret d’admissió regula la distribució d’alumnat i té resultats esperançadors, però la realitat és que la segregació escolar continua augmentant.