Desenes de milers de temporals públics i interins/es: una situació insostenible també a ensenyament. En què consisteix? Què es pot fer?

LesQueHiSomEnsQuedem #QuiTreballaEsQueda #LesQueHiSónEsQueden #EstabilitatInterines #ConcursDeMèrits

Què és l’Abús de Temporalitat d’interins/es?  Com saber si es pateix abús de temporalitat?

Als diferents països de la Unió Europea s’estipula que la temporalitat en les contractacions ha de ser, COM A MOLT, fins a 3 anys (transposició de la Directiva 99/70/CE: Acord marc sobre el treball de duració determinada). En aquest moment s’hauria de fer fixe a la persona treballadora, donat que la tasca a realitzar és estructural i contínua, tot perdent el caràcter de temporal. L’altra opció és acomiadar-la i, si dóna el cas que es demostra que la tasca és continuada, readmetre-la amb la possibilitat de pagar cada any que no se l’ha contractada i la seva indemnització per acomiadament indegut. 

Així succeeix a les empreses privades, al sector privat, però no pas al sector públic ni a les seves administracions (Ajuntaments, Diputacions, Educació, Sanitat, Bombers, Conselleries ni Departaments), a on les xifres d’abús de temporalitat són excepcionalment elevades per la manca d’oferta d’oposicions en les darreres dècades.

Segons l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), aquesta situació és il·legal, encara que aquesta prerrogativa s’ha incomplert en multitud d’ocasions per part de diverses administracions públiques. Aquesta situació, donada per l’oferta insuficient per cobrir les vacants acumulades en els darrers anys, va ser alertada el 19 de març del 2020 pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el qual deixava clar que l’índex de contractacions d’aquest tipus a l’estat espanyol eren molt superiors als de la  mitjana europea. 

La xifra aproximada a Espanya és de 900.000 treballadores públiques (entre funcionàries Interines i Personal Laboral Interí), al voltant del 40% de tot el funcionariat.  Quatre de cada deu treballadores són interines de la funció pública d’arreu de l’estat. A Catalunya la xifra és de 100.000 persones interines amb més de 3 anys amb vacant (moltes d’elles amb alguna oposició aprovada) de tots els sectors públics, afectant més greument a aquells col·lectius més feminitzats com és el cas de l’Educació

A Educació, col·lectius com les TEEI (Tècniques Educació Infantil) que des de la creació del cos, mai s’han convocat oposicions i amb treballadores que acumulen 12, 14 fins a 16 anys com a temporals. També Tècnics/ques d’Integració Social (TIS), Educadores d’Educació Especial (EES), Auxiliars Administratives o les més precàries de totes, les vetlladores que són subcontractades de manera externa, sense regular de manera transparent la seva contractació.

Les Funcionàries Interines Docents són TREBALLADORES TEMPORALS, tenen un nomenament en un centre educatiu durant tot un curs, d’1 de setembre a 31 d’agost (vacant). I a partir de 3 anys consecutius amb vacant, s’haurien d’establir els mecanismes per estabilitzar a la persona, ja sigui, per mitjà d’unes oposicions o amb un concurs de mèrits, per exemple. Aquest curs 2020-21, les xifres de temporalitat al col·lectiu de docents és al voltant del 50%, 33,7 interines i 11,9 substitutes.

Un dels problemes més greus que ens trobem és que hi ha intenció d’estabilitzar, en comptes de les persones que ja hi són treballant, les vacants que ocupen, és a dir, que la plaça s’ocupi amb qui sigui, tot promocionant la competitivitat per un lloc de feina estable.

Quines plataformes i entitats hi ha darrere de la lluita interina per l’estabilitat??

D’ençà de la sentència del TJUE de finals de març del 2020, un ampli ventall d’associacions, plataformes i coordinadores de treballadores interines del sector públic d’arreu de l’estat s’han organitzat per reclamar justícia davant les diferents administracions estatals i autonòmiques que encara no han fet cap pas per reparar el frau de llei. 

Així, interines de diferents sectors de l’àmbit públic, s’han fet sentir a peu de carrer en múltiples concentracions, en marxes lentes de cotxes, en vagues com la del passat 22 d’abril i sol·licitant la suspensió dels processos selectius de personal de diferents administracions. 

A Catalunya, ja des de finals del 2019, la Plataforma d’Interins/es de Catalunya (PIC, @PicInterins) organitza mobilitzacions per denunciar l’abús de temporalitat per part de l’administració de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat.

Un exemple de lluita d’interines ha estat el del col·lectiu de la Plataforma d’Interines TEEI (Tècniques Especialistes en Educació Infantil, @InterinesTeei) que han format per primera vegada una assemblea de treballadores que les ha dut al plantejament d’una vaga i recórrer de manera judicial les seves situacions laborals per abús de temporalitat.

Pel que fa al sector de l’ensenyament, sorgeix el passat juliol, la Plataforma d’Interines Docents (PINDO, @PInDo) la qual s’ha centrat en la lluita per la impugnació de la convocatòria d’oposicions del cos d’educació primària i d’FP d’aquest any 2021 (3000 vacants ocupades per interines), amb el cost econòmic que els ha suposat a l’organització i als sindicats que els han donat suport, per tal d’afrontar les despeses jurídiques.

Totes elles, a més a més de treballar per difondre la lluita per la situació d’inestabilitat que viuen les interines i organitzar accions, proposen reclamar administrativament (i si cal al contenciós) la situació personal de cadascú. Demanen que s’interposin reclamacions administratives individuals per constar de manera oficial a l’administració i que aquestes siguin massives. D’aquesta manera quedarien sota el paraigua de la normativa vigent fins ara, abans que es portin a terme les modificacions a l’EBEP que ara mateix s’està proposant des del Govern d’Espanya.

Serà necessari estar organitzades, coordinar-se per establir xarxes de suport i poder arribar a realitzar accions contundents al carrer, entre elles la vaga com a eina indispensable més potent que tenim.

Per estabilitzar de manera immediata, basant-se en la llei: CONCURS de MÈRITS!!

Estem vivint una realitat d’excepcionalitat com mai s’ha vist i tenim al voltant d’un 40% de personal interí als centres educatius públics. Hi ha motius suficients per a realitzar els canvis legislatius necessaris per a l’estabilització d’aquest personal (Federación de Enseñanza estatal de CGT) que ha prestat serveis sostenint l’escola pública catalana, adquirint experiència i coneixement del sistema educatiu, garantint la seva viabilitat i qualitat des de fa molts anys, massa.

Per la CGT, la solució estructural del problema passa perquè el Govern actuï d’una vegada, i posi en marxa el que ja s’estipula per llei a través de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), al seu article 61.6 estableix molt clarament que:

ARTICLE 61.6 — “en virtut de llei podrà aplicar-se, amb caràcter excepcional, el sistema de concurs que consistirà únicament en la valoració de mèrits.”

Estem, clarament, DINS d’una situació excepcional:

  • Una sentència europea que determina l’abús de la temporalitat i obliga a reduir la taxa d’interinitat de manera considerable a curt termini, emfatitzant que, fins ara, els processos portats a terme NO han solucionat aquesta situació.
  • Una situació de pandèmia que va provocar la suspensió de les oposicions docents, del curs passat, a tot l’estat, excepte a Catalunya.
  • Una situació de risc que no ha desaparegut i que complica el desenvolupament normal dels processos d’oposicions en marxa, com s’ha comprovat a Catalunya, que ha celebrat proves en situació de pandèmia i risc climàtic, amb un absolut menyspreu cap a la integritat de les persones.
  • Milers de persones en risc de no poder participar en l’últim moment per problemes de salut o quarantenes.
  • Reconeixement per part de fins i tot del mateix Govern central, en un comunicat del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, del problema estructural de les administracions públiques de falta de plantilla estable i elevada temporalitat.
  • Fracàs de les mesures adoptades per a la reducció de l’ocupació temporal després de les ofertes d’ocupació pública de 2017, 2018 i 2019, pactades amb sindicats que es troben lluny de defensar estabilitat i interessos de les treballadores públiques…

CGT Ensenyament proposa un accés directe a la Funció Pública per concurs de mèrits (sumatiu i no eliminatori) que tingui en compte la formació inicial, la capacitació didàctica, l’expedient acadèmic, la valoració de la fase de pràctiques i l’experiència docent.

També demana un acord d’estabilitat per al professorat interí i substitut amb un any d’experiència, fins a l’accés a la Funció pública i prorrogable, i un accés directe a aquesta mitjançant un concurs de mèrits a partir dels 18 mesos de serveis.

Mobilitzem-nos! Organitzem-nos!

 CAL SORTIR AL CARRER!