Donem la benvinguda al nou director dels serveis territorials a Lleida, el senyor Claudi Vidal, i l’instem a aplicar mesures urgents

Corren aires nous a la nova Conselleria d’Educació, però aires que segueixen incidint en les polítiques neoliberals del binomi ERC-JUNTS vers la privatització de l’escola pública. Des de l’experiència ja apresa no confiem que la nova conselleria apliqui polítiques socials justes i equitatives per a la comunitat educativa, reverteixi les retallades o faci una defensa contundent de l’educació pública eliminant el finançament públic a centres privats. Davant la perseverança del nou conseller amb aquestes mesures la CGT sempre estarà al capdavant amb mobilització, organització i lluita.

A Ponent, aquest nou Govern català ha comportat un canvi en la direcció territorial d’Educació. Si hem de ser sinceres, estàvem molt contentes que el senyor Miquel Àngel Cullerés plegués i donés pas a un “govern del canvi” amb el senyor Carles Vega al capdavant. Però també ha resultat un nyap. Aquest període s’ha caracteritzat, entre altres aspectes, pel poc talant dialogant amb nosaltres; per l’escassa informació que donava als centres educatius pel que fa a l’aplicació de diferents mesures ja que els arribava abans pels mitjans de comunicació que no pas per veu del departament; per intentar callar, amb amenaces encobertes, veus dissidents en el si dels claustres davant les mesures que volien aplicar; per la intenció de suprimir línies educatives d’escoles com el Cervantes (Lleida), Angel Guimerà (blagauer) o Jaume Balmes (Cervera), atrocitat que al final vam aconseguir aturar. 

Des de CGT sempre hem defensat que els càrrecs polítics han d’estar ocupats per persones que coneixen la realitat educativa del dia a dia, que siguin gent que venen de xafar centres i no de xafar despatxos contínuament. Sabem que així és amb l’actual canvi de rumb amb el nou director territorial ja que tenim constància del seu treball constant des de fa anys en un institut de Lleida. I també sabem del seu tarannà dialogant i afable. I tot i que sempre desconfiem dels càrrecs polítics donat que, gairebé sempre, la inèrcia burocràtica absorbeix les bones voluntats de canvi de les persones, estem esperançades que hi hagi una manera deferent de gestionar i implementar les polítiques educatives a Ponent. Per això, després de celebrar aquest canvi, instem al nou delegat, el senyor Claudi Vidal, a aplicar de forma immediata les següents mesures urgents, i de mínims, per a l’educació pública: 

  • Supressió immediata dels concerts dels centres educatius que segreguen per sexe (que a Lleida afecten a les escoles Terraferma i Arabell) i una progressiva eliminació els propers anys dels concerts educatius. Exigim que es suprimeixin els concerts i que la totalitat dels diners estalviats vagin destinats a revertir les retallades que pateix l’educació pública.
  • Retorn a l’horari lectiu de 23 i 18 hores a primària i secundària respectivament, que permeti la dedicació de més hores a la preparació de materials i classes. Demanem al Departament que dugui a terme la reducció de l’hora pendent.
  • Reducció de ràtios per evitar tancaments i massificacions (20 alumnes a les escoles i 25 als instituts). Exigim una progressiva reducció de les ràtios ja que aquestes són les condicions necessàries per garantir la millora i la qualitat educativa als centres públics. En temps de pandèmia s’ha vist més necessari que mai. Ara és el moment.
  • Retorn del caràcter lectiu de les 2 hores de reducció a majors de 55 anys.
  • Estabilització del personal interí. S’ha de prioritzar al personal docent i laboral en frau de llei que actualment hi presta serveis garantint la seva estabilitat i reduir la seva precarietat. 
  • Substitucions de tot el professorat des del primer dia, també a 1 de setembre, incloent el Personal d’Administració i Serveis i les TEEI, i conversió de les substitucions d’un terç en mitja jornada
  • Exigim l’aturada del desplegament dels Decrets de plantilles i direccions en el camí de recuperar uns nivells mínims de democràcia als centres i avançar cap a la derogació de la LEC. Cal eliminar els perfils i la contractació a dit per part de les direccions. 
  • Alta laboral al personal interí i substitut des del primer dia del seu nomenament, al marge de si està en situació IT, eliminant el greuge discriminatori per gènere que afecta principalment a professores embarassades.
  • Pressionar i actuar amb l’Ajuntament de Lleida per eliminar la segregació escolar a Lleida, una de les ciutats més segregadores com menciona l’informe del Síndic de Greuges.
  • Activar protocols segurs en temps de pandèmia, que garanteixin la salut i la seguretat del professorat. Aplicar mesures que no posin en risc la vida dels i les treballadores i la resta de la comunitat educativa.
  • Augment de professorat. Que no apliquin les retallades anunciades en les plantilles pel curs següent amb l‘excusa de la nova catalogació de centres segons la seva complexitat. Continuaran havent-hi centres de primera i de segona.
  • Supressió de les oposicions TEEI i estabilització immediata d’aquest col·lectiu. Garantir que totes les Tècniques Especialistes en Educació Infantil segueixin al seu lloc de treball després d’anys i anys garantint la qualitat educativa en l’etapa primerenca dels infants. Estan en frau de llei per abús de temporalitat, una situació promoguda per la pròpia administració pública. Aquesta oposició és un ERO encobert. Demanem la fixesa. Les que hi són es queden.

La llista és llarga i encara queden coses a afegir com: retorn del 7% del sou robat a tots els treballadors i treballadores; eliminació dels materials d’amiant nocius; dignificar la situació educativa i laboral;  derogació de la reforma educativa de la FP; eliminació del pla pilot en escoles on els grups d’infants de 2-3 anys passen a  escoles ordinàries; deixar de burocratitzar els equips directius i els centres educatius, aspecte que s’ha vist agreujat en temps de pandèmia ja que assumeixen tasques que no els pertoca; augment del pressupost dedicat a educació, del 2% actual al 6%.

Revertir aquest llistat de greuges, que arrosseguem de fa temps a causa d’una crisi calculada que ha servit per desballestar el sector públic, s’ha de fer amb compromís sindical, polític, ciutadà i també amb la mobilització per part d’estudiants i l’autoorganització i mobilització dels i les treballadores de l’educació.

Aconseguir un canvi educatiu real implica, a més a més, que davant la Conselleria i les Delegacions se situïn persones competents i coneixedores dels reptes educatius, per això insistim en la implementació d’aquestes demandes al Sr. Claudi Vidal, nou delegat d’educació a Lleida. Estarem atentes per a que així ho faci. En cas contrari, la proposta que fem des de CGT Ensenyament Lleida és impulsar les mobilitzacions necessàries per assolir-les incloent la convocatòria de vaga o vagues si així ho ratifiquen en assemblees els nostres companys i companyes. En aquest sentit, cridem a la resta d’organitzacions sindicals a impulsar conjuntament aquestes assemblees i a convocar de la forma més unitària possible les mobilitzacions que s’hi acordin.

Lleida, 15 juliol 2021

CGT ENSENYAMENT LLEIDA