Després de mesos d’angoixa i incertesa, d’hores davant del llistat d’escoles i d’haver d’indagar per saber quina freqüència de baixes hi ha a cada centre… les treballadores de les escoles bressol municipals de Barcelona continuem amb neguit i incertesa.
CGT ja vam deixar clar el nostre posicionament en relació a aquest acord. A hores d’ara, encara ningú té els criteris clars de com serà el funcionament de la plantilla volant (el nou invent de l’administració i els sindicats signants del conveni per estabilitzar de manera ràpida i precària la borsa de substitució). Hi ha un munt de dubtes i incongruències vitals que queden per resoldre:
- Substitucions de setembre: Qui farà les substitucions a jornada completa al setembre? En el cas que sigui una ampliació de la volant, haurà d’estar a dues estances diferents des del setembre?
- Fi de reduccions i ampliacions: Si s’acaba la reducció mentre s’està fent una ampliació de jornada, la volant ha de marxar de l’escola? Podrà ampliar a jornada completa fent que el terç hagi de marxar, o haurà de seguir fent només dos terços?
- Criteris de cobertura a la borsa: Si totes les persones de plantilla volant ja estan ampliades a jornada completa i hi ha una tercera suplència llarga, s’atorga aquesta baixa llarga a la persona de la plantilla amb més dies treballats i entra una persona de la borsa per fer la curta? O la persona de la llista de substitucions es queda la llarga perquè les altres dues ja estan treballant?
- Horaris: Quin serà exactament l’horari de la plantilla volant al setembre?
- La borsa oblidada: On queden les persones de la borsa de substitucions que no han entrat a la plantilla volant, que porten anys treballant a l’IMEB i el curs vinent no tindran ni tan sols un terç per a tot el curs?
- Dret a la conciliació: Què passa amb les treballadores que els cursos anteriors han tingut jornada completa i s’han pogut reduir la jornada per conciliar, si el curs vinent no tenen la sort de poder ampliar?
- Substitució de volants: Per què si una volant agafa la baixa es substitueix amb un terç i no amb mitja jornada? Quin és el valor que li donem al poc reforç que guanyen les escoles amb tot això?
Les respostes de la gerència davant d’aquests dubtes han estat totalment incertes i contradictòries. Com a mostra, la resposta que la gerent va donar a una treballadora que li va exposar els seus dubtes: “Ara estem repartint les places, fins que no veiem com va, no ho sabrem”. Aquesta és la seguretat que ofereixen. Una frase que genera encara més incertesa i angoixa, i de la qual en patirà les conseqüències la treballadora.
Tampoc acceptem el menyspreu de la gerent cap a la tasca de tutoria que fan les persones que completen el terç de la jornada. Tothom qui acompanya un grup d’infants en una estança té la mateixa responsabilitat, capacitat i professionalitat, sigui quin sigui el seu horari.
El despropòsit de l’acte d’adjudicació a la Fabra i Coats
Amb aquest buit d’informació, els dies 6 i 8 de juliol es van repartit les mitges jornades de la plantilla volant a l’interior de la Fabra i Coats. Un acte on les treballadores han oficialitzat la seva condemna.
Una a una, les companyes van anar pujant a l’escenari per recitar el seu nom i l’escola on aniran. Davant d’aquesta exposició involuntària i d’haver de decidir de manera obligada un futur que totes sabien que era jugar a l’atzar, algunes companyes van baixar de l’escenari plorant i sortien de la sala amb atacs d’angoixa. Tot això mentre alguns sindicats s’ho miraven passivament.
És necessari exposar les companyes d’aquesta manera? Sembla un càstig, un despropòsit més per dir-nos: «si us queixeu, això és el que tindreu». I a la porta, com ja comença a ser habitual, 4 cotxes de la Guàrdia Urbana. De què tenen por? Que la gent es queixi d’un acord que les obliga a viure amb mig sou i que precaritza el col·lectiu?
Se’ns nega l’entrada: El veto a la CGT
A la CGT se’ns ha negat l’entrada per fer costat a les treballadores en aquest tràngol:
El primer dia, les delegades sindicals vam voler entrar per donar suport i ens van posar l’excusa que no havíem signat el conveni i no teníem acreditació. Després d’insistir ens van permetre l’accés.
El segon dia, se’ns va prohibir totalment l’accés. Aquest cop amb el pretext d’haver publicat un vídeo a xarxes socials on les treballadores mostraven el seu rebuig a la plantilla volant. Una excusa que no té res a veure amb el dret de les treballadores a ser acompanyades per les seves representants sindicals.
Tot i el veto, vam decidir esperar-les a la sortida per acompanyar-les. Volem agrair públicament el suport expressat de la Intersindical i de les companyes de Bressol.
L’Ajuntament de Barcelona precaritza l’educació pública en comptes de seure a negociar!
Fa unes setmanes, el regidor Albert Batlle i diverses gerències ens van convocar a una reunió a tota la part sindical per reconèixer l’existència del conflicte i transmetre que estaven oberts a negociar. Davant d’això, vam acordar en assemblea de treballadores negociar en Mesa General sota uns criteris molt clars.
Vam fer arribar aquesta llista de mínims a l’administració i, a hores d’ara, encara estem esperant que l’acceptin per poder obrir finalment la mesa de negociació.
L’Ajuntament es pensa que una vaga indefinida de mesos morirà simplement perquè hi ha un estiu pel mig. Juguen al desgast i a la desmemòria. El que no saben és que aprofitarem aquestes setmanes per carregar piles, agafar forces i tornar amb tota la ràbia i la determinació acumulades.
No oblidem que la situació de les companyes es greu:
- Companyes amb més de set cursos treballant a jornada completa que ara dependran de la sort.
- Companyes amb més de cinc cursos a la mateixa escola que han de marxar.
- Companyes que necessiten reduir-se la jornada per conciliar i no treballar a la tarda.
- Companyes que no podran compaginar estudis ni altres feines per culpa d’aquest nou horari inventat.
- Companyes que abandonen l’etapa de 0-3 a contracor per fugir de la precarietat.
Tot plegat per culpa d’un Ajuntament que, lluny de pensar en les persones, només pensa en el seu propi benefici. Un Ajuntament que abandona les escoles bressol i les seves treballadores, que fa de Barcelona una ciutat aparador mentre precaritza la vida de la gent que la sosté.
Ara toca un merescut descans per agafar forces, però que ningú es confongui: al setembre seguirem amb la lluita. Una lluita que, com bé sabeu, no s’aturarà fins que no es resolgui aquesta situació intolerable que condemna a la precarietat a moltes companyes.
Bon estiu i molta força. Ens veiem al setembre a les escoles i als carrers!