El passat dijous 20 d’octubre es va viure al Centre Cívic Pati Llimona una jornada com no s’havia donat fins ara a Barcelona, per l’elevada participació i per la qualitat dels arguments que es van escoltar: més de 160 treballadores de diferents equipaments culturals de la ciutat (centre cívics, casals de barri, d’avis, de joves, infantils, etc.) es van reunir en dues assemblees (matí i tarda), desbordant les previsions dels Comitès d’Empresa convocants, recolzats pel Sector del Lleure del Sindicat d’Ensenyament de la CGT.
Els Comitès de QSL serveis culturals (CGT), Transit Projectes (CGT) i Calaix de cultura (CCOO i CGT), representants legals de les treballadores de més de la meitat dels Centres Cívics de Barcelona, van posar de manifest la necessitat que l’Ajuntament segui a la taula amb elles per tal de resoldre una situació de clara injustícia.
Les treballadores, externalitzades a través d’empreses de serveis, però també de gestió cívica, van expressar durant l’assemblea el seu neguit per l’augment de l’especialització en les seves feines sense que això tingui cap tipus de reconeixement, pel mateix preu miserable. També van deixar palès el patiment que implica viure a la ciutat més cara de l’estat amb als seus sous precaris, i el fet que hi ha molts contractes, massa, de jornada parcial que forcen les treballadores a compaginar dues i tres feines per arribar a fi de mes, una situació que fa impossible la conciliació familiar, un dels pilars necessaris per tenir una bona salut mental i una vida digna.
Precisament l’Ajuntament de Barcelona va publicar, el maig passat, un compromís per la salut mental de les treballadores. Aquest text deia en el seu primer punt «Incidir en la millora de les condicions laborals com a condició necessària per a la salut mental en l’àmbit laboral. Cal oferir condicions d’ocupació i treball de qualitat com a element clau per a una bona salut mental. El treball ha de ser promotor de la salut mental.» Ens sembla cínic i vergonyant, com a poc, que l’Ajuntament proclami aquest compromís quan ell mateix l’està incomplint amb les treballadores dels seus propis equipaments socioculturals.
La nostra salut mental, es va veure dijous, està greument compromesa pel patiment que suposa el fet d’haver de fer feines cada cop més especialitzades i amb sous propers al SMI, avalades pel conveni del Lleure Sociocultural, que és el que fan servir els Districtes a l’hora de redactar els plecs de condicions dels concursos d’explotació dels centres.
Les treballadores van expressar el seu malestar i la intenció d’augmentar la conflictivitat, fins a punts que no han conegut mai els equipaments de Barcelona, si els poders públics de la ciutat no fan un pas endavant i accepten seure a parlar i a trobar solucions amb les que són, de facto, les seves treballadores.
La pilota està a la teulada de l’Ajuntament. Polítics i tècnics han de valorar si els convé apagar, ara que encara són a temps, un foc que s’està propagant, o bé s’esperen a tenir el conflicte al carrer, amb els equipaments de proximitat de la ciutat paralitzats i amb tota la premsa i la ciutadania assabentada de la situació lamentable que viuen les treballadores dels serveis més ben valorats, any rere any, en les enquestes d’opinió publicades per l’administració local.
Les properes assemblees tindran lloc aquest novembre ja amb grups de treball per començar a preparar accions de mobilització.