Arran d’un error de missatgeria informàtica:
Ja n’hi ha prou!!!
Aquest matí he rebut accidentalment un correu d’en Xavier Kirchner (pare del projecte educat 1×1). Anava adreçat a un altre Jordi però les presses o qui sap què, han volgut que parés a la meva bústia d’entrada. El correu era curt i concís, informava de la convocatòria de licitació del famós portal Empúries (protoportal), portal que ha d’agrupar totes les editorials de materials digitals i on els pares podran comprar telemàticament els continguts digitals que els seus fills utilitzaran el proper curs si es troben immersos en el projecte educat 1×1.
No li he donat més importància inicialment, he enviat un correu al Xavier i li he fet saber que me l’havia enviat per error. Ara bé, no me n’he pogut estar de visitar l’enllaç que portava adjunt, la convocatòria pública. No us puc explicar la cara que se m’ha quedat quan he vist la partida pressupostària que té adjudicada, us juro que no hi ha paraules:
3.593.220,34 € sense IVA
La convocatòria és per dissenyar, crear, desenvolupar i mantenir un portal de compra, només això!! La indignació és majúscula quan veus que fa tan sols dos anys, un alumne del centre, en Xavier Casahuga (i dono el nom perquè quedi clar que no és cap farol) va guanyar un premi de la fundació Lacetània per desenvolupar precisament això, un portal virtual de compres. Va fer aquest projecte com a treball de recerca de 2n de batxillerat i us juro que no va necessitar aquesta barbaritat de diners per fer-ho possible.
Estem davant d’una de les malversacions de fons públics més flagrant que he vist mai, el Departament d’Ensenyament destina aquesta monstruositat a dissenyar una plataforma a disposició de l’empresa privada, ja que els únics beneficiats de tot plegat són els editors. Amb diners públics se’ls crea el supermercat virtual on vendre el seu producte, i a més, amb uns costos desorbitats.
El tema és però més greu encara si tenim en compte les fortes retallades pressupostàries que estem patint tots els centres públics a nivell de plantilles i altres recursos. Amb l’excusa de què no hi ha diners l’administració està retallant fins a límits demencials. Això sense entrar a valorar la retallada de sous de la funció pública.
Que m’expliqui algú com és possible que en els temps que corren una administració pugui malbaratar aquesta suma en una cosa que un alumne de segon de batxillerat va ser capaç de fer.
Ho sento, la meva neurona no dóna per més, no ho puc entendre per més que vulgui.
Jordi Marín