Iván González Díaz. És una evidència el fet que tant les humanitats en general, com la Filosofia en particular es troben cada vegada més postergades tant a l´ensenyament secundari com universitari. És fa palesa una progresiva orientació cientificista destinada a la producció econòmica en els plans d´estudis, privilegiant d´aquesta manera les matèries de caire científic i tècnic enfront d´aquelles de tipus humanístic. D´aquesta manera l´ensenyament i els seus contiguts s´estan adreçant de manera paulatina cap a tot allò que té a veure amb el mercat laboral i la producció. L´esborrany del nou currículum de primària i secundària que el departament d´educació ha fet públic les darreres setmanes posen en evidència aquesta realitat.
Aquest nou currículum pretén reduir encara més les hores destinades a les matèries humanístiques. En aquest sentit, el cas més sagnant és el de l´assignatura de Filosofia. Fins al dia d´avui, a Catalunya aquesta matèria només s´imparteix a tota l´ESO com a assignatura optativa a 4at d’ESO, mentre que a la resta de l´estat no té cap presència en aquest tram educatiu. A batxillerat, tant a Catalunya com a la resta de l´estat s´imparteix a 1er de batxillerat com a assignatura obligatòria de dues hores, i a 2on de batxillerat amb el nom de Història de la Filosofia com a matèria també obligatòria de tres hores, donant-se la particularitat que, sent obligatòria en els dos cursos de batxillerat, no és obligatòria també a la selectivitat sinó que únicament és optativa. El nou currículum empitjora encara més aquesta situació ja que elimina l´optativa de Filosofia de 4t d´ESO. D´aquesta manera ens trobem amb que una assignatura de la importància de la Filosofia pel seu contingut cultural i crític desapareix de l´educació secundària obligatòria. La totalitat dels alumnes acabaran els estudis obligatoris sense haver escoltat parlar de Plató, Aristòtil o Kant i sense tenir nocions del que és la Filosofia. La resta d´assignatures relacionades amb el coneixement humanístic (llengües clàssiques, literatura, matèries artístiques…) també es van trobant arraconades de manera paulatina, ocupant cada vegada més un lloc secundari dins dels plans d’estudi.
En aquest sentit, s’ha de destacar que a l’actualitat la política educativa la marquen les grans empreses, l’interès de les quals és obtenir mà d´obra el més barata possible i avanços tècnics que permetin intesificar la producció. Així ens trobem amb un sistema educatiu, tant a nivell de secundària com universitari, orientat, per una banda, fonalmentalment a generar aquesta mà d´obra i, per altra, al desenvolupament de l’investigació científica lligada a les millores tècniques destinades al sistema productiu. En aquest context, el coneixement humanístic es vist com una molèstia, com quelcom innecessari i, fins i tot, perillòs. Sense negar la importància dels avanços tècnics i científics i del factor productiu a la societat, s´ha de destacar la importància de les humanitats per al desenvolupament de la persona en totes les seves vessants. El coneixement humanístic ofereix un contingut cultural i crític diferent al que poden oferir les ciències. Al mateix temps, des d’na altra vessant, si ens circumscrivim a les condicions laborals de la gran majoria dels professors i professores d´humanitats, ens trobem que la desaparició d´hores dedicades a aquestes assignatures suposa una progressiva desaparició dels nostres llocs de feina, tenint com exemple més clar, la pràctica desaparició dels llocs de feina dels docents de filosofia a l´ESO i que té com a resultat que no puguis trobar a qualsevol centre de secundària més de dos professors de d’aquesta assignatura. D´aquesta forma els professors i professores d´humanitats es veiem afectats per unes dobles retallades: a les retallades que pateix tota la comunitat educativa es sumen les retallades que pateixen de manera específica aquestes assignatures.
Per tot això, és necessari reclamar una major presència de les humanitats a secundària, ja que aquesta qüestió no és només una qüestió que tingui a veure amb una simple problemàtica de disseny curricular, sinó que es troba en relació amb l´impacte que té l´economia capitalista en l´organització de la societat, en com els grans poders econòmics dissenyen una educació en funció dels seus interessos, deixant de banda la formació integral de la persona i reduint aquesta a un simple objecte o instrument de treball.
Iván González Díaz. Professor de Filosofia i afiliat a CGT Ensenyament Baix Camp-Priorat