Finalment dimecres 21 de juliol, es va produir la votació en sessió plenària al Congrés espanyol de l’infame “Reial Decret-llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública”, més conegut com a “Icetazo” (vegi’s al respecte el nostre comunicat del dia 7 sobre l’aprovació inicial del mateix al Consell de Ministres: https://bit.ly/3rrwFRg; i també el nostre posicionament contra la seva convalidació, fet públic el dia 13: https://bit.ly/36QvbH1)
Tal com era d’esperar, en una norma concebuda i confegida com a “Decretazo” amb nocturnitat i alevosia estival per a intentar minimitzar l’oposició social contra la seva aprovació, però que ha comptat des del principi amb el rebuig frontal de tots els col·lectius i plataformes d’interines en abús de temporalitat d’arreu de l’Estat i d’aquella part del sindicalisme combatiu que els hi donem suport, la coalició governamental no ho va tenir gens fàcil per a aconseguir que el RDL fos convalidat.
De fet, tot l’espectacle posterior a l’”Acuerdazo” exprés del 5 juliol, aprovació del RDL en Consell de Ministres el dia 6, i publicació al BOE l’endemà, fins a arribar al tràmit parlamentari d’ahir, ha estat deplorable, incloent-hi el fet que el Ministre responsable de l’invent fos cessat de la cartera de Funció Pública (i enviat a fer haikus al Ministeri de Cultura i Esports) exactament 4 dies després de la publicació en diari oficial de la norma. Una norma que tothom sap que no dona compliment a la Directiva 1999/70/CE ni a la jurisprudència europea pel que fa a la sanció de l’abús de temporalitat, i que va néixer amb un alt grau de dissens, malgrat l’aval a la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques dels sindicats del poder (CCOO, UGT, i CSIF), aquests que tenen sempre el bolígraf a punt per a signar el que sigui en detriment dels drets de les treballadores i els treballadors.
El clímax de l’espectacle es va produir entre abans-d’ahir i ahir, amb un partit governant al qual no li sortien els números, pressionant histèricament a tort i dret a darrera hora tots els grups polítics susceptibles de donar-li suport per a no perdre la votació i, per tant, no veure derogat el seu “Decretazo”, tot patint així una derrota parlamentària. En aquest lapse de temps hem vist a grups que s’havien compromès a votar en contra de la convalidació, i que ho havien manifestat públicament, canviar el sentit del seu vot –a canvi de no sabem ben bé què– en menys de 24 hores. Per a acabar tot plegat, finalment, amb una votació salvada in extremis per la coalició governamental per un sol vot (170 a 169), després de fer-la repetir (la primera votació va ser de 170 a 170) i d’haver pressionat per a que s’inhibís a una diputada d’un dels grups del bipartit governamental, la qual havia trencat la disciplina de vot del mateix per a votar en contra de la convalidació.
Aquest resultat, a la pràctica, suposa que hores d’ara el text del RDL publicat al BOE el 7 de juliol està convalidat i és plenament vigent, si bé tant el PSOE, com els dos principals grups que l’han assistit en aquesta aprovació (el seu soci governamental Unidas Podemos, i el partit governant a Catalunya, ERC), així com totes les plataformes mediàtiques sota la seva influència (començant per les televisions públiques estatal i catalana), s’han afanyat a difondre massivament des del minut zero –fins i tot des d’abans que finalitzés ahir el debat parlamentari i s’hagués produït la votació– que havien arribat a un “acord” per a tramitar el Decret com a projecte de llei per a que es poguessin introduir esmenes en el mateix.
La campanya de propaganda mediàtica continua avui, com haureu comprovat tots i totes les que hagueu vist el tractament dels noticiaris, diaris i digitals sobre aquest tema. Tots ells donen per fet aquest presumpte acord entre el govern PSOE-UP i els seus socis, principalment ERC, en virtut del qual el text del Decret serà modificat en la tramitació com a projecte de llei, per a que les proves no siguin eliminatòries, per a que les interines que porten més de 10 anys (en realitat, la lletra petita: que portin 10 anys en la mateixa plaça sense que mai s’hagi convocat oposició i sense que mai s’hagi inclòs aquesta en oferta pública) puguin fer processos, via art. 61.6 TREBEP, que no incloguin fase d’oposició, sinó només concurs de mèrits, etc. Atès que aquest presumpte “acord” no consta escrit enlloc, i tot el que s’està difonent té com a font, únicament i exclusiva, els partits interessats en justificar la seva posició favorable ahir a la convalidació de l’”Icetazo”, no podem sinó considerar que tot plegat, hores d’ara, no és més que fum i propaganda. Fum i propaganda orientada, com sempre, a enganyar l’opinió pública i a desmoralitzar i desmobilitzar el col·lectiu d’interines en abús de temporalitat.
Cap d’aquestes presumptes “millores” o “concessions” (de les quals, en realitat, desconeixem els detalls de la seva concreció i, per tant, fins a quin punt suposen realment canvis substancials o no són –com tot sembla indicar– més que un simple maquillatge) NO ESTAN INCLOSES EN CAP CAS EN EL TEXT APROVAT AHIR. Ara mateix no sabem tampoc si aquestes, o altres, seran acceptades i incloses en el text del projecte de llei en el tràmit d’esmenes, un tràmit, per cert, que els grups han decidit que sigui per procediment d’urgència, per a concloure i sotmetre al Ple el projecte de llei a l’octubre, en un nou intent de minimitzar el marge de temps per a la mobilització i l’oposició social al carrer. Per tant, insistim, TOT EL QUE S’ESTÀ VENENT HORES D’ARA ÉS FUM. En qualsevol cas, i si bé –com hem dit– no hi ha res escrit, cap esmena presentada, i l’únic que s’ha pogut conèixer sobre aquestes possibles modificacions és el que està difonent la propaganda mediàtica governamental, queda clar que aquestes, en cas d’acabar materialitzant-se realment dins del contingut del text de la llei, són insuficients per a resoldre la problemàtica del col·lectiu de personal en abús, i que, igual que el Decret original ja aprovat, no van en absolut en la línia de donar compliment a la Directiva 1999/70/CE i a la jurisprudència del TJUE. És això, i res més, el que el govern, els grups, i les administracions públiques de l’Estat espanyol han de complir. La resta són ocurrències, romanços i invents per a enganyar a qui es vulgui deixar enganyar.
Per tot plegat, ens reiterem en el posicionament que ja vam fer públic els dies 7 i 13 de juliol i volem deixar clar a tothom que considerem que la lluita no s’ha acabat aquí. Pel que fa a nosaltres, i en la mesura de les nostres forces, continuarem treballant i pressionant fins que hi hagi una solució realment justa i digna PER A TOT EL PERSONAL INTERÍ EN ABÚS. Animem a tots els companys i companyes a fer-ho amb nosaltres.
Com hem dit sempre, NO VOLEM PRIVILEGIS, VOLEM JUSTÍCIA! ENDAVANT AMB LA LLUITA INTERINA!
Salut!
Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona
22 de juliol del 2021